El Pacte per la Reindustrialització del Vallès avança, amb suport de 37 administracions i entitats

No Comment

Entrevista amb els secretaris comarcals d’UGT i CCOO, i el president del Consell

37 entitats, Consell Comarcal, ajuntaments, sindicats, universitats i patronals impulsen el Pacte.

Pep Valenzuela

El passat 7 de juny es presentà un nou acord i «aposta conjunta per la indústria» al Vallès Occidental. Un nou paquet de mesures i d’accions concretes fruit de la «concertació» entre els diferents agents del territori per la «transformació de la indústria al Vallès en l’horitzó del 2022, en el marc d’un Plenari del Pacte per la Reindustrialització de la comarca, amb participació de 37 entitats: 23 ajuntaments, els sindicats CCOO i UGT, les patronals CIESC, PIMEC, CECOT, les Cambres de Sabadell i Terrassa, els centres universitaris UAB, UPC, UIC i ESDI, i les entitats EURECAT, LEITAT i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. També s’aprovà el desplegament del pla d’acció 2018-2019.

La proposta d’aquest pacte per la reindustrialització va sorgir dels sindicats UGT i CCOO, «en el moment on la crisi estava colpejant amb més força al país i especialment la comarca», explica en José Luis Fernández, secretari general comarcal, en conversa amb Malarrassa. Començaven a tancar moltes empreses i l’efecte d’això «en un territori industrial com el Vallès Occidental té un efecte més directe».

Enrique Rodríguez (CCOO, José Luís Fernández (UGT) i Ignasi Giménez (Consell) durant l’entrevista amb Malarrassa. Foto PV

Els dos «sindicats majoritaris», afegeix, «van començar a fer una reflexió, a tenir reunions periòdiques per intentar donar sortida a la situació. I van prendre la iniciativa de sumar esforços, van proposar un pacte de comarca que vam anomenar Pacte per la Segona Reindustrialització, per intentar conscienciar els governs locals i l’autonòmic que el Vallès necessitava fer alguna cosa».

Calia retornar a «l’espai de concertació que una mica identifica el nostre territori», però que fruit de la crisi s’havia esquerdat. «No trobàvem un espai on concertar i on col·laborar, i volíem assentar les bases per fer-ho, de manera que quan la crisi comencés a afluixar estiguéssim en situació d’avantatge».

El treball fet, avalua el secretari d’UGT, «ens ha donat la raó», tot destacant la implicació clau del Consell Comarcal i dels municipis. Ha estat, a més, un impuls i exemple important per fer el Pacte Nacional per la Indústria. «Considerem que fruit d’aquest treball estem en una situació millor».

Per la seva part, l’Enrique Rodríguez, secretari intercomarcal de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, destaca que s’havia arribat a un moment en què «no podíem continuar sortint de manera reactiva al carrer. Els conflictes a Alstom i Delphi posaven en evidència la dimensió de la crisi, n’hi havia un impacte a la indústria molt gran, empitjorat amb la reforma laboral del 2012, amb una pèrdua de llocs de treball, de condicions laborals i devaluació de salaris brutal. Calia ser proactius», destaca en Rodríguez en aquesta entrevista conjunta amb Malarrassa.

Primer, hi va haver l’acord entre els dos sindicats. I després, «parlar amb els municipis i el Consell» per generar un consens ampli que necessitava també el concurs dels altres actors que van acabar constituint el Pacte. El primer pas, afirma el secretari de CCOO, només podia ser intentar un «acord en el diagnòstic, i en el qual vam coincidir els 23 municipis, totes les patronals, les universitats i Consell Comarcal, que ha sigut aliat sempre, i arribat el moment ha sigut clau».

La segona fase va ser generar les 40 propostes d’actuació, en «un projecte que ara lidera el Consell. Sempre han estat, però ara necessitàvem el lideratge, perquè nosaltres com a sindicats i altres agents no podíem fer-ho».

President del Consell Comarcal i alcalde de Castellar, l’Ignasi Giménez destaca, en aquesta mateixa entrevista, la importància del conflicte a Delphi pel que fa al canvi de mentalitat: «un moment decisiu que tenia un impacte molt important a tota la comarca. Allà es van reunir els sindicats amb les administracions, i es va fer evident que calia donar un impuls decisiu al pacte que s’havia formalitzat el 2014».

Es va donar molt bona sintonia entre tots els ajuntaments, recorda, per fer una cosa que ens semblava molt interessant: «poder mantenir aquest ADN industrial del Vallès», començant, destaca, per «impedir que es requalifiqués sol industrial cap a altres tipologies, i es pogués produir un ‘pelotazo’ immobiliari».

Destaca que «l’aposta per la indústria és estratègica per la comarca», perquè «crea ocupació de més qualitat, millor pagada i més estable que qualsevol altre sector», i això, afegeix, «acaba generant una riquesa al territori».

Entre les mesures concretes hi ha l’harmonització dels impostos municipals que han de pagar les empreses, fomentar programes d’acollida de nous sectors a la comarca de manera comuna; repensar com ha de ser la indústria del futur, 4.0 i circular; fomentar noves vocacions industrials, animant i formant els joves; així com trobar models de gestió dels polígons.

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER