[Joan Tamayo] Els presos catalans a Catalunya, i després què?

No Comment

La política, el sistema i la societat han arribat a un punt tan decadent, de final de tot, on el sentit comú, o el que en dèiem històricament, la raó, resten fins i tot, desapareguts.

Aquesta reflexió , no vol entrar en el debat polític que ens arrossega, ja fa molts mesos. No n’hi hauria prou amb aquestes línies. Simplement m’agradaria exposar la meva opinió , precisament des d’allò que en diuen “Raó”. Que no és altra cosa que utilitzar la nostra ment a partir de les capacitats que ens han estat donades (pensar, reflexionar, compartir, relacionar, saber) i a la vegada ser crític i autocrític sense abandonar els valors que fonamenten l’Humanisme i que ens hem atorgat com a normes de comportament ètic i moral, la comunitat d’éssers humans que poblem aquest planeta (i que són els Drets Humans).

Des d’aquest punt de vista, no us horroritza que s’estigui manipulant i banalitzant des de sectors polítics, mediàtics i de poder, el fet que s’hagi decidit acostar els presos catalans a presons catalanes ( quan es tractea, simplement de complir, no la llei, no, perquè què són les lleis sense els Drets?) Doncs això , aquest pas d’acostar presos és deixar de vulnerar, per exemple, els drets dels infants ( o sigui els fills d’aquests presos) tal com estableix la Convenció i la Declaració Internacional dels Drets dels Infants, signades pel govern espanyol, (mireu l’ Article 10 de la Súper Constitució espanyola).I hem d’estar contents perquè s’hagin deixat de vulnerar DDHH , després de tants mesos i de tants requeriments d’institucions amb autoritat moral i plenament acceptades?.?.I evidentment les pròpies lleis o normes penitenciaries que així ho estableixen ( si parlem d’incompliment de lleis, només val el d’una part?).

I després, quan estiguin aquí, que? Segueixen en presó preventiva com a presumptes culpables o com a innocents, directament. Esperant un judici…? vulnerant els seus drets civils fonamentals, sabent que no representen cap risc per a la seguretat de la gent, del sistema o de les institucions?, simplement per voluntat, única i exclusivament, política (per tant son presos polítics no?), respectant al màxim tots els presos i preses polítics històrics que hem tingut en aquest estat.

Sabent que la presó és una de les alternatives i de les respostes més indignes, degradants i agressives que l’ésser humà ha creat. Un ésser humà que es demostra incapaç i incompetent per canviar una societat i fer-la més humana, més justa i més lliure, on la presó, per exemple, no tingui raó d’existir.

Però clar, és més fàcil i de cínics, tancar, aïllar, treure del mig el problema, la qüestió, per no haver d’assumir que ningú té la possessió de la veritat, ni que la llei pot ser injusta, a vegades ( ja que és imperfecte, perquè l’ha fet el mateix ésser humà) i haver de practicar el diàleg, el respecte, el govern en comú, la cooperació i l’honestedat… que són pilars bàsics per una autèntica comunitat lliure i democràtica…

I surt més a compte (políticament), posar-se la careta, i fabular, assegut i atrinxerat sobre deliris de grandesa i de poder… (creant relats ficticis) i manipulant i intoxicant a ciutadans i ciutadanes perquè no pugui fer el paper real de ciutadans lliures, ben informats i autocrítics (elm poder democràtic autèntic, el que neix des de baix.

I si, ja són a Catalunya els nostres presos polítics, però ens queda molt, molt, per recuperar la seva LLIBERTAT, i la nostra dignitat, no com a País, o com Estat, no!, jo vull fugir d’aquests anacronismes de la Modernitat, sinó com a comunitat humana, perduda en el laberint d’un sistema capitalista, depredador i sense valors…

Seguim doncs, amb més força que mai lluitant, primer per a la llibertat d’aquestes dones i aquests homes que no se’ls pot acusar de res més que a qualsevol home o dona que treballant en la vida social o política, es poden equivocar com ens pot passar a nosaltres. (perquè som humans).

I després, no fem una actitud partidista d’aquesta lluita, si us plau, NO! Siguem intel·ligents, racionals i valents i valentes i aprofitem per anar més lluny encara…

Aquesta societat “malalta” necessita una nova revolució cultural, , amb persones lliures i amb capacitat de pensar i de criticar i fer autocrítica, una nova Il·lustració (sense els errors de l’anterior) que ens faci dignes d’anomenar-nos Humanitat…

Joan Tamayo Sala, Advocat , activista pels DDH , membre Junta de Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’ Advocats de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER