El Tribunal Suprem va dictar el passat dilluns una sentència en què limita les possibilitats de reclamar als Ajuntaments el que s’ha pagat per plusvàlues municipals. Segons informa la Cambra de la Propietat, la sentència del TS (núm. 1163/2018), reinterpreta el que al seu dia va sentenciar el Tribunal Constitucional (sentències 26/2017, 37/2017, 59/2017 i 72/2017), de forma que limita la nul·litat de les liquidacions corresponents a les plusvàlues municipals als casos en què s’hagi acreditat una minusvàlua, i només en aquests casos.
Per si no fos suficient, la Cambra adverteix que el Tribunal Suprem explicita que, a més, s’ha d’acreditar pericialment la minusvàlua, de forma que no admet que els valors que es fixen en els títols d’adquisició (compra, herència o donació) i els de transmissió (venda, herència o donació), siguin suficients per a acreditar-ho.
Aquesta sentència va en sentit contrari al que s’esperava en una interpretació que –llevat dels Ajuntaments- era força majoritària en l’àmbit jurídic, i desdiu el que havien sentenciat molts i diversos tribunals superiors de justícia (com els TSJ Madrid de 19/7/2017, TSJ Castilla i Lleó 22/9/2017, TSJ Galícia de 14/7/2017, TSJ Catalunya de 30/10/2017) i els criteris jurisprudencials del mateix Tribunal Suprem en sentències 730/2015 i 1132/2017.
La Cambra també es fa ressò de la forta pressió per part dels ajuntaments, bàsicament a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), prop del poder polític, per tal d’evitar que els ajuntaments hagin de tornar els diners que, fins ara, s’entenia que s’havien pagat indegudament.
La Cambra de la Propietat ha informat personalitzadament a totes les persones que han presentat a través seu reclamacions de plusvàlues cobrades indegudament per molts diversos ajuntaments en els termes anteriors.
Així mateix, la Cambra informa que està pendent de tramitació la proposició de llei que es troba a debat al Congrés dels Diputats, per a modificar justament la llei d’hisendes locals en els articles dels quals el Tribunal constitucional va declarar la nul·litat (arts. 104, 107 i 110 de la llei).
Justament aquesta proposició de llei la va presentar el Partit Popular, quan encara era al Govern, per aquelles pressions de la FEMP, ja que es volia omplir el buit que les sentències dels tribunals fins llavors havien deixat i que posaven l’impost municipal de plusvàlua al límit de la il·legalitat.
La Cambra aconsella esperar el que finalment reguli el parlament espanyol, però també mostra alguna esperança, en què el recorregut judicial no s’hagi acabat i que el Tribunal Constitucional pugui reinterpretar el contingut de la sentència del Tribunal Suprem (qüestió que es presenta com a molt difícil).
Considera la Cambra que hi ha un canvi de posició tant inesperat com extraordinari que fa necessària una reflexió, com també reflexionar sobre els entre 8.000 milions i 10.000 milions d’euros que suposaria el retorn total de plusvàlues, en cas de reconèixer la nul·litat total de la legislació i que tothom reclamés el que ha pagat en concepte de plusvàlua als ajuntaments en els darrers 4 anys.
Deixa un comentari