[Ander Zurimendi] Avui moriré atropellat

1 Comment

Com ja podeu intuir, el títol de l’article no és més que una boutade. I és que no crec que mori justament avui. Ara bé: sí que crec que, en cas de fer-ho, l’opció amb més probabilitats ara per ara és ser atropellat per un cotxe a Terrassa. Dic més: serà en alguna cantonada del meu actual barri, Ca n’Aurell, quan surto a córrer cap al turó de Can Boada del Pi. Veiem per què.

Si hi passejau a primera hora de la tarda, veureu les aglomeracions de cotxes a ple rendiment. És comprensible que una persona que acaba de sortir de la feina tingui ganes d’arribar a casa. De no perdre el temps buscant un lloc per aparcar. Però no ho és pas que paguem el seu mal humor els que hi caminem amablement. N’hi ha prou amb mirar als conductors. Quines cares de pomes agres! Quins esbufecs de mal humor! Heu vist mai un conductor somrient?

És cert que aquest estrès està fomentat pel mercat laboral, la precarietat de les nostres vides, l’alienació en què estem caient. Però aquestes preses (“no puc perdre ni un minut del meu temps”, “que còmode i quina llibertat em dóna el meu cotxe”) s’acaben traduint en agressions contra els vianants. Per exemple, els conductors que no aturen als stops. Que a les cantonades, només miren cap a un costat (allà d’on vénen els cotxes), però no pas cap a l’altre (d’allà on podem venir els vianants). La vida al carrer s’expressa també en les jerarquies i prioritats. I aquí està clara quina juga cadascú.

A molts de cotxes tampoc els importa agafar les cantonades amb un traçat tan tancat que passen per damunt de la vorera. I podrien fàcilment trepitjar la punta dels peus dels vianants que –pobres– esperen el seu torn per crear el pas de zebra. Ja que hi som, que deixin de fer rallys. Si volen emoció al volant, que s’apuntin al concurs d’andròmines de Festa Major i au.

I què dir dels conductors que es planten damunt del carril-bici o dels nous passadissos per a vianants, pintats a la calçada d’alguns carrers amb les voreres molt estretes. Bé, d’estretes ho són moltes a Terrassa, degut a la seva manca de planificació urbanística gestada durant el franquisme. I és que les elits burgeses van preferir vendre terrenys (de manera absolutament desordenada) als milers de persones migrades a la ciutat durant tot el segle XX. I no invertir ni una pesseta en l’asfaltat, il·luminació i abastiment d’aigua dels nous carrers. Per això, el 30% de les voreres de Terrassa tenen una amplada insuficient, especialment als barris de cases de planta baixa i d’autoconstrucció, com trobem a La Maurina, Can Boada, indrets de Sant Pere, Can Roca…

És una privatització de l’Espai Públic, el trànsit de cotxes? A parer meu, ve d’origen: hem dissenyat la ciutat pensada pel cotxe. Penseu que és una exageració esquerranosa? Mirem les dades: segons les estimacions urbanístiques, el 70% de la superfície comuna de Terrassa està ocupada per les carreteres per les quals passen els cotxes. Només el 30%, doncs, és per a les vianants: voreres, parcs, jardins, zones de vianants… Fins i tot una ciutat gegantina i caòtica com Barcelona hi destina el 40%, al vianant.

A més a més, cal saber que el cotxe només suposa entre el 20 i el 30% dels desplaçaments totals diaris a Terrassa (ja sigui per sortir de la ciutat, com per moure’ns dins la mateixa). Així que el 70% de l’espai urbà està destinat a un transport que no arriba ni a un terç dels desplaçaments totals.

Amb aquestes dades, crec que és raonable pensar que no hi ha igualtat entre cotxes i vianants. Justament per revertir la situació, ens cal dissenyar eixos cívics per vianants a cada barri, creant una petita illa peatonal a cada barri (tal com existeix al Centre). Intensificar la xarxa de busos urbans i de carrils bici, a fi de donar alternatives als ciutadans per tal que no mogui el cotxe en desplaçaments dins de la ciutat. Crear aparcaments dissuasius als barris. I per tal de garantir la seguretat dels vianants, augmentar l’amplada de les voreres inferiors als 90 centímetres. Pintar corredors de vianants a la calçada és potser una alternativa en temps de crisi econòmica. Però llavors cal instal·lar pilones de protecció, tot separant l’espai del cotxe i del vianant. Incloguem-ho al Pla de Seguretat Viària que just ara estem debatent a l’Ajuntament.

Perquè jo no vull morir atropellat. I encara menys, injustament atropellat per un cotxe que no mira a les cantonades.

Ander Zurimendi, militant de la CUP Terrassa

1 Comment

  1. monf86

    Tal qual. Utilitzo el cotxe per anar a la feina, però quan vaig al centre (i no només) ho faig a peu, des de la Maurina i travessant Ca N’Aurell… Trobo que tots els conductors haurien d’anar a peu obligatòriament almenys un cop per setmana, ni que sigui per saber què se sent quan ets vianant.

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER