[Miquel Mallafré] Menys aprovats que places

No Comment

Gent que està fent oposicions arreu per entrar al cos de professors de Secundària, han començat a denunciar l’elevat nombre de suspesos en les convocatòries d’ocupació pública al cos de docents de Secundària, FP i d’altres graus mitjans. En alguns tribunals el nombre d’aprovats oscil·la el 15%, com també algunes especialitats podrien deixar places sense cobrir si les reclamacions no prosperen. Cal dir que no tinc els suficients coneixements dels casos per emetre un parer, però sembla que el no saber, per ser un secret, el mètode de correcció i avaluar les proves pot induir a dubtar de l’equanimitat i rectitud del criteri dels jutges. Si la gent que avalua no explica bé el perquè se suspèn o s’aprova a la gent avaluada, podria ser que aquest criteri sigui particular i partidista. Potser han volgut pujar el nivell dels ensenyants, però això ha de ser amb unes condicions molt clares exposades abans i no que quedi a criteri dels que jutgen, ja tornem a ser-hi amb l’eterna pregunta: qui jutja al jutge?

En alguna ocasió he comentat que quan molts països només tenien pedres i llances, aquest país dominava la meitat del món conegut, des de llavors i amb una dedicació, entrega i constància lleial, tot un seguit de paràsits, pòtols, ineptes i corruptes, s’han anat succeint en el poder fins a deixar-nos on som ara. De debò que en ple segle XXI l’única manera d’accedir al cos d’ensenyants és a través d’unes oposicions? No creieu que és molt millor el contracte laboral? Amb les oposicions un inepte amb un dia de sort el pots tenir assegut com a funcionari en una cadira de professor fins que es jubili, en canvi, amb el contracte laboral, com siguis un inútil te’n vas al carrer. No maregeu més el ninot. Fa temps que el futur del país ja està jugat i perdut des de fa temps. És així com surten les Cifuentes i els Casados de torn. Tots hem vist estudiants molt dolents (jo el primer), amb unes notes increïbles i unes col·locacions immediates.

Als països on l’ensenyament és la base, a professors només arriben els millors, ja que d’ells dependrà el futur de tota la ciutadania. Aquí, el que pitjor notes treu s’apunta a Magisteri o a alguna carrera de lletres com a mal menor. Tot es fa al revés, a vegades traure la millor nota no vol dir que després puguis ser un bon professor, metge, arquitecte… Això no deixa de ser una cadena de muntatge que es va repetint, alumnes dolents, professorat dolent i tornar a començar i, així arribem als resultats que patim. Si pel fet de ser funcionari, tens el dret a conservar la plaça malgrat els mals resultats, seguirem en caiguda lliure. La falsa creença que per tenir nota ja ets millor que l’altre. El sistema continua basant-se en la “memorització”. De què serveix saber-te de memòria qualsevol cosa si després en la pràctica ningú t’ha format i arribes a l’ofici sense tenir ni puta idea de res. Exigir o demanar nota és seguir amb el sistema de memorització i després dur-te les mans al cap quan veus a docents sense valors que tracta a l’alumnat a puntades de peu, però han estat molt bons memoritzant temari.

Què puc dir de les oposicions que no s’hagi dit ja. Els temaris sempre estan fets per gent malalta. Has de saber de tot per a després no utilitzar-ho mai. S’hauria de reestructurar, canviar tot el sistema. Realment es pot saber si una persona sap molt amb una oposició? Pots ser un geni en qualsevol matèria i a l’hora de la veritat (sobretot si vols ser professor) no saber com has d’afrontar una classe, per desgràcia això no es valora i és una de les coses més importants. Ningú s’ho pregunta i caldria fer-ho, si tots els aspirants són tan dolents que ni tan sols són capaços d’aprovar la primera part de l’oposició, per què se’ls permet després continuar donant classes com a interins? Tot plegat genera arbitrarietat i frustració. Qui li ho expliquin al registrador de Santa Pola, 12.000 € al mes després de trenta-cinc anys fora de la plaça. Sense cursos de reciclatge, sense complir la normativa d’idiomes autonòmics actuals, sense tornar a fer unes oposicions. Una plaça regalada a un senyor que quan va aprovar les oposicions Steve Jobs només havia entrat al garatge a guardar la bicicleta, quan va deixar la plaça per fer de tòtila de la política els metges anaven amb busques o la gent s’enviava telegrames per les notificacions i a les platges hi havia un senyor que venia “rico, rico, al rico coco”. El nivell del professorat només pujarà si es fa més atractiva la professió, de manera que més alumnes brillants decideixin escollir-la. Exigir més a un col·lectiu és inútil, canvieu la composició del col·lectiu, llavors parlem-ne. Una de les primeres coses que s’hauria d’haver fet des de fa temps era augmentar els pressupostos a la pública, incrementar plantilles, dignitat, prestigi a la feina i un sou a l’alçada. Curiós que es demanin unes notes altes per ser professor i no es demani cap mena de requisit ni oposició per ser polític i dirigir un país.

miquel mallafré
20 de juliol de 2018

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER