Estem en un món èticament impresentable i un mal exemple pels nostres infants i joves. Ple d’hipocresia i greus incoherències, de grans silencis i molts interessos que passen per sobre de l’interès més gran, que haurien de ser les persones, la seva dignitat, la seva supervivència i el respecte pels seus drets.
Si mirem i analitzem la situació dels grans conflictes, és una evidència com juguen els interessos i sobretot les grans hipocresies davant dels fets. Durant un temps la notícia era la guerra de Síria amb els morts, els refugiats, la destrucció, l’ús d’armes químiques… De sobte deixa de ser important, massa temps parlant del mateix.
Després Veneçuela, Corea del Nord i l’Iran eren el gran pols de les notícies, ara Nicaragua i després el que calgui. Notícies que van i venen, en funció dels interessos.
De sobte el gran problema dels refugiats, sobretot a Europa, que és una veritable vergonya i que demostra la manca d’ètica i escrúpols així com el fracàs d’un model de desenvolupament que és una veritable farsa, l’Europa dels drets i les oportunitats, és un mer mercat d’interessos on la perifèria només serveix per a ser explotada i deixada en la més pura misèria.
I l’ONU, davant del conflicte de Nicaragua, que durant un temps serà el gran referent informatiu, fa una dura crítica al règim per l’ús d’armes de foc contra les persones opositores que com és evident genera morts civils. Perfecte, molt interessant i just, com no podia ser d’una altra manera.
Però ara anem a dues situacions que són del tot injustificables, Turquia que envaeix la zona kurda de Síria fent tot tipus d’assassinats i utilitzant tot tipus de material de guerra, i la mateixa situació interna del país on no es respecten els drets sent una veritable dictadura militar contra part de la societat civil.
I la segona situació que és de la màxima hipocresia i manca d’escrúpols, on es mantenen camps de concentració i es fa un càstig col·lectiu contra un poble, com és el palestí. I s’utilitza l’exèrcit per fer malbé poblacions senceres, matar civils, utilitzar tancs, artilleria pesant i avions per a matar sense contemplacions. Una població marginada, tancats per un mur de la vergonya i sota un control total de la població dins un camp de concentració. Territoris ocupats, terres expropiades i amb un comportament més propi del nazisme que el poble jueu va patir i que ara aplica als palestins sense cap contemplació. I el que és pitjor, amb la complicitat dels països occidentals que no mouen un dit, per a criticar i sancionar l’Estat d’Israel, i l’ONU no obre la boca amb cap intensitat.
El problema del conflicte d’Israel i Palestina, ja el van generar els països occidentals quan situen l’estat d’Israel a Palestina, expropiant i armant fins a les dents els israelians per la mala consciència del genocidi del nazisme sobre la població jueva. A ningú se li va acudir posar l’Estat d’Israel a la part est d’Alemanya com a màxim responsable del genocidi, o Gal·les a Anglaterra, o Califòrnia als Estats Units… Es va decidir posar-los en un territori conflictiu que posaria amb molta complexitat la solució, al bell mig de Palestina i traient als seus originaris per la força de les armes de les seves propietats, a més de generar grans èxodes de jueus de tot el món a ocupar territori palestí expulsant als seus propietaris, on les colònies jueves ha estat la gran eina d’implantació i expulsió. La política de terror i assassinats promoguda pels dirigents israelians, va ser plenament beneïda pels màxims responsables d’Occident, i ara, la solució passa pel genocidi palestí com a poble.
Aquesta és la gran guerra del silenci, de la gran hipocresia, i el terrorisme de Hamàs i d’altres organitzacions palestines només és la gran excusa per a promoure l’extermini lent i eficaç d’un poble. I diria més, la concepció racista per fomentar aquest extermini tal com passa amb altres pobles. Si en comptes de ser el poble palestí fos alguna de les repúbliques bàltiques, per exemple, altre comportament es produiria per part d’Occident o l’ONU.
L’estat d’Israel va més enllà del terrorisme d’Estat, promou la inestabilitat de tots els seus veïns als quals bombardeja o amenaça sense cap escrúpol, i ningú posa en qüestió el seu arsenal nuclear que casualment ningú en parla. Molt omplir-se la boca de l’Iran i Corea del Nord, però grans silencis sobre un estat perillós com Israel on ningú li imposa la desnuclearització.
En aquests moments estan bombardejant Gasa amb tot tipus d’armament com si fos tan natural l’ús d’aquest contra població civil desarmada, mentrestant, cada mort palestí no té cap valor humà, és del tot natural. Senzillament, una veritable vergonya humana, on els responsables de la situació callen i miren a una altra banda, bé, en algun moment demanen certa moderació a Israel, res més.
I així anem, des de la comoditat dels nostres sofàs, anem mirant les notícies com el que veu un partit de futbol o una sèrie de misèries humanes de petits burgesos. Ens hem acostumat a veure les notícies que volen, i tanta misèria aliena, que som incapaços de fer-hi front, mentrestant, pel món es maten, a d’altres els maten i exterminen, i altres moren al mar ofegats per les misèries d’uns estats que els importa tres cogombres la vida de les persones, on els discursos són mers papers empastifats de sang i mort. I el que és pitjor, en comptes de perseguir a les màfies, culpen a les organitzacions que hi lluiten de col·laborar amb el tràfic de persones, el món al revés.
Per tant, quan un món no té cap ètica, ni escrúpol, no podem parlar de civilització, senzillament de misèria humana.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari