[Miquel Mallafré] Tard i malament (… què fer amb el féretre de ‘Paca la culona’?)

No Comment

A Franco l’haurien d’haver tret del Valle de los Caídos sense estridències, sense soroll, sense anuncis populistes, sense publicitat i ostentació, sense donar oportunitat a què les teles i mitjans de comunicació del règim fessin programes obscens i indecents amb convidats obscens i indecents. Se’l treu, s’anuncia que ja és fora i es tanca el circ.

El PP i Cs estan incòmodes amb l’exhumació de “Paca la culona”, com també ho estan els militars franquistes, tots ells allunyats per instint de qualsevol societat democràtica, a més es permeten d’amenaçar a la ciutadania i oferir-nos safates d’acer i pólvora junt amb la seva pornogràfica recepta que no és altre que l’apologia del feixisme.

Traure a Franco d’on està no és el problema, el fotut és traure’l del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional, el Senat, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Ajuntaments i de l’ADN d’una bona part de la població. PP, Cs i VOX, els actuals hereus directes del “cerillita”, temen que es presenti davant d’ells l’espectre momificat del “caudillo” exigint-los explicacions davant la inacció enfront de la interrupció del seu “descans etern”, al qual i segons sembla els feixistes acrediten que la mòmia hi té dret. No hi ha més que veure dia rere dia el femer de les televisions per saber qui ostenta el poder i sobretot com ens van administrant la por en dosis ben estudiades i controlades.

Aquestes són les conseqüències després de quaranta anys (la “modèlica transició”) d’una Constitució vigilada sota la bota del poder franquista i davant l’amenaça d’un altre cop d’Estat que perpetués la dictadura sota la tutela del rei. Empassar-se el que van perpetrar, a hores d’ara estem veient de què va servir. Quaranta anys després, el soroll de sabres segueix sonant, a més demostra fins a quin punt van ser de profundes i innobles les concessions que van fer els feixistes i fins a quin punt se’ls hi ha premés mantenir aquest poder i aquesta impunitat que els fa sentir amb el dret de dir-li al poble sobirà què pot fer i què no, aquí segueixen manant ells.

Que en aquests moments fer apologia del franquisme encara no sigui delicte, demostra que això que tenim no sé el que és, però una democràcia no. O es fa una severa depuració de les FFAA, de tot l’Ordre Públic i llocs on els feixistes segueixen ocupant parcel·les de poder estratègiques, o ho tenim molt fotut. Ho diré sense embuts, PP i Cs estan nedant en unes aigües infestades de piranyes, o sigui, feixistes de sempre incapaços de desfer-se de l’àliga.

Tant a Casado com a Rivera, la política i Franco se la bufa. Només els interessa posar-se al sol que més escalfi, els dos són dos feixistes de llibre, així que ara no serà menys. Un té una neurona, l’altre encara la busca. La baralla pel vot fa que els dos partits de dreta extrema no recolzin la retirada de les restes del dictador, s’abstindran davant el decret llei de l’exhumació amb el mateix argument: “No està motivada la seva urgència”.

Cs més que el PP torna a demostrar el què és, un partit de dreta rància, sense massa principis ni conviccions, incoherent, immadur i indecent. Incoherent ja que ahir vota sí, i avui pel mateix vota no. Immadur per tenir sobre un mateix tema diverses definicions i posicions. Indecent perquè demana el vot als seus possibles votants amb uns valors i després els canvia. Són una gent que demostren no tenir cap mena de vergonya per cometre accions immorals, en especial les referents al pudor. No tenen cap ètica, aprofiten sempre l’ocasió o les circumstàncies de manera deshonrosa en benefici propi.

Han fet de la mentida la seva gran bandera, són franquistes fins al moll de l’os i no els importa, vergonyós, però és així, el franquisme ha estat una de les pitjors parts de la Història d’Espanya pel gran nombre d’assassinats cruels. No és cap casualitat que Cs estigui posicionat a la ultradreta. No és que hagin canviat d’uns anys ençà, en els seus orígens ja estava aquesta ideologia i ho han demostrat elegint socis electorals, malgrat intentin passar pàgina. Si ara tornen als seus orígens és perquè saben que això els dóna un rèdit electoral. No és perquè ells siguin uns cervells, però els seus patrocinadors econòmics sí. Fa molta por que uns partits com aquests, en una escala ideològica de l’1 al 10, estiguin situats en el 8 i el 8,5 i segueixin tenint tant suport popular. Si li afegim a VOX i la resta de pústules feixistes vol dir que el viver de vots està molt ben assortit.

En definitiva, els mals d’Espanya han estat l’Exèrcit, l’Església Catòlica i la societat civil feixista. En quaranta anys de falsa “democràcia” no s’ha avançat massa malgrat haver tingut durant molts anys en el poder a un “teòric” partit socialista. I aquí estem. El poble espanyol no pot permetre que un grup de militars i patriotes tronats imposi línies vermelles a la nostra llibertat, a la nostra feble democràcia i, encara menys si el grup és d’ideologia feixista. No pot ser que uns militars amb problemes de pròstata es permetin el luxe de repartir odi i insultin a la nostra Memòria Històrica. Al d’orgànica o al de rebuig?

miquel mallafré, 6 de setembre de 2018

Related Articles

Deixa un comentari