Gran ambaixador de la música antiga i admirat internacionalment, Savall presenta El llibre de la ciència de la música a la sala d’actes
El concert és un diàleg d’El llibre de la Ciència de la Música de Dimitrie Cantemir (1673-1723) amb les tradicions armènies, gregues, sefardites i occidentals (Espanya, França i Itàlia).
Istanbul pels otomans, i Constantinoble pels bizantins, es troba a la cruïlla entre dos continents, l’europeu i l’asiàtic. Ja a l’època de Dimitrie Cantemir (1673-1723) s’havia convertit en el cor del món religiós i musulmà. La seva barreja de pobles i religions no deixa d’atraure viatgers i artistes europeus i Cantemir hi va fer estada una vintena d’anys, des del 1688 fins al 1710. Primer com a ostatge de la fidelitat del seu pare al sultà i després com a representant diplomàtic del seu germà, que governava Moldàvia.
Cantemir es va convertir en un famós intèrpret de tanbur, una espècie de llaüt de mànec llarg i va tenir un reconeixement molt important com a compositor de l’obra El llibre de la ciència de la música, que va dedicar al sultà Ahmed III.
L’obra és una font fonamental de coneixement de la teoria, l’estil i les formes musicals del segle XVII i és un dels testimonis més interessants sobre la vida musical d’Istanbul, un dels països orientals més importants. El llibre de la ciència de la música conté 355 composicions de les quals 9 pertanyen al mateix Cantemir i estan escrites en un sistema de notació musical inventada per l’autor. És la col·lecció més important de música instrumental otomana dels segles XVI i XVII que ha arribat fins als nostres temps.
Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica.
El viatge musical de Dimitri Psonis comença a Atenes, la seva ciutat natal, als 11 anys, amb la guitarra clàssica com a primer instrument. Molt aviat s’interessa pel “rebetico” música popular tocada amb el buzuki.
Des de 1994 se centra en l’estudi i interpretació de músiques tant populars com clàssiques, de Turquia, Grècia, Iran… amb instruments de corda com l’oud, el saz, el santur, el lauto, el tar, la lira i de percussió com el riq, el bendir, el zarb entre d’altres.
El nou cicle de música Amb veu pròpia portarà també altres autors catalans com Judit Nedderman, Roger Mas i Manu Guix al llarg d’aquesta tardor.
Deixa un comentari