Pol·len Edicions, ecoedició i pensament crític per transformar el món

No Comment
L’equip de Pol·len Edicions a l’espai Contrabandos. Foto: PV

 

Aida, Mar i Jordi són Pol·len Edicions, un equip unit entorn a l’edició ecològica (ecoedició) de llibres de pensament crític i de l’exposició i venda conjunta de textos d’editorials independents afins, a l’Espai Contrabandos, «treballant per aconseguir realitzar-se personalment i transformar la societat».

Pep Valenzuela

Pol·len va néixer dins El Tinter, com a laboratori d’ecoedició, un segell editorial que garantís aquestes pràctiques durant tot el cicle del llibre, des del disseny fins a la venda. Explica la Mar Carrera: «Ecoedició és una manera de publicar que té en compte la protecció del medi ambient, en tota la cadena de valor del llibre», amb pràctiques per a minimitzar l’impacte mediambiental, des d’escollir papers certificats, tintes d’origen vegetal i no mineral, el disseny en formats que et puguin anar molt bé per a les màquines d’impressió i, fins i tot, la distribució.

Al 2008 es creà un grup d’ecoedició, on hi confluïen administracions, entitats ecologistes, empreses del disseny, impressió i altres, i «és cert que l’editorial que ha fet més bandera hem sigut nosaltres i continuem sent nosaltres, però volem que cada vegada s’hi sumi més gent».

En tot cas, hi ha altres experiències en aquest àmbit. En Jordi Panyella cita el cas de les editorials Proteus i Arrela, així com Gigamesh, editora de Juego de Tronos, una gran tirada que es va fer amb criteris d’ecoedició. I encara la Penguin Random House Mondadori, «perquè en el seu moment el seu cap d’edició era una persona molt sensible a aquests temes».

A Pol·len treballen molt la intercooperació amb editorials independents i de pensament crític, sota el segell Contrabandos, una associació d’editorials de tot l’Estat espanyol que va inspirar la llibreria Espai Contrabandos, fent una «aposta per visibilitzar les editorials independents, de pensament crític». L’espai neix al 2013, al barri de la Ribera, després passarà pel casc antic, al Pou de la Figuera i, ara, té seu al Raval, al carrer Junta del Comerç, amb publicacions de 55 editorials.

Amb l’esclat del 15M i més tard l’experiència de participació a la Universitat Progressista d’Estiu van copsar un gran interès per aquest tipus de text. «La gent ens demanava: però aquests llibres normalment on són? I aquí sorgí la idea de l’espai permanent on els nostres llibres crítics es vegin i siguin allò principal».

D’altra banda, «cada cop la gent llegeix més», afegeix, «sigui en el format que sigui, cada cop més gent es pregunta com funciona el món i com el pot canviar. Llavors ens havia d’anar bé, perquè és el que fem».

Així mateix, comenta l’Aida I. de Prada, «nosaltres veníem de molt avall, llavors ens és molt fàcil millorar cada any una mica». Una millora que «es manté, crec, perquè tenim un públic molt concret i pel funcionament de l’espai, aquestes dues coses estan garantint la sostenibilitat de Pol·len».

En relació amb el suport paper, la Mar afirma que no hi ha cap problema. Fins i tot, com fan algunes editorials, alliberen llibres en digital i això té l’efecte d’augmentar les vendes en paper, «perquè molta gent que ho ha llegit ho vol tenir a la seva biblioteca personal o col·lectiva». És cert que estan canviant les maneres de llegir, assegura, «però continuem necessitant lectura en profunditat, lectura pausada. Per això, espais com aquest ajuden. Posem un gra de sorra per transformar el món, generem una sèrie de pràctiques que canvien els tempos i les relacions».

Aquests són els tres fronts principals de Pol·len: ecoedició de pensament crític; l’Espai Contrabandos, de visibilització d’editorials de pensament crític; i finalment, però fonamental, treballar per ser feliços. «Aquest és un objectiu molt important que ens vam fixar des del principi. Volem estar bé, i la feina és un mitjà per això», emfasitza en Jordi.

La forma de treballar i les prioritats han canviat molt en aquests anys. Venint d’una certa centralització de la feina i de la responsabilitat, han anat repartint, al temps que posant molta atenció en el tema del descans, de les cures, de l’alimentació, les pauses, «hem après a dir no, estem aprenent millor, i mantenint-nos molt alerta amb la gent que fa coses que ens poden ajudar, així com amb les relacions tòxiques».

Aida, Mar i Jordi. Foto: PV

L’Aida afegeix que treballen molt la comunicació personal, la part d’implicació, de manera equilibrada amb el viure una vida digna. Abans de començar les assemblees fan una ronda per veure com es troben, «visibilitzant molt la part emocional, som tres amigues treballant juntes».

Es reuneixen cada setmana per tractar del treball, amb menys freqüència per tractar dels temes econòmics, i l’assemblea anual pel balanç general. Després hi ha moments informals, per necessitat d’alguna o perquè gestionen diverses autores a la vegada, «i és molt útil la part de comunicació, veiem que cal parar i parlar amb una o altre com hem de comunicar bé el procés del llibre», relata la Mar.

Pol·len publica nou col·leccions, repartides entre les tres sòcies, dintre cada col·lecció cada persona desenvolupa totes les tasques, des de la lectura del manuscrit, contacte amb l’autora, fins la producció i distribució.

L’espai Contrabandos, gestionat per Pol·len, convida editorials a exposar el seu fons. Aquestes posen una quota mensual per pagar el lloguer, les despeses d’espai i un salari. A canvi, s’emporten el total dels llibres venuts. El motor de l’espai, a més dels llibres de les 55 editorials i els espais temàtics, és la programació permanent d’activitats: presentació de llibres, xerrades, tallers, lectures…

Tot i el creixement apuntat i que es plantegen tenir un sou entre els 1.400 o 1.500 euros, un objectiu, però, encara no assolit, doncs reben 1.000 mensual per setmana de 40 hores. Però, d’altra banda, a partir de reflexions compartides amb altres grups, com Descontrol, i considerant que, com des del punt de vista capitalista, l’empresa és la que està interessada en que tu vagis a treballar, hauria de ser aquesta qui pagui el transport, no tu del salari; així en aquest cas, és la cooperativa qui paga l’abonament del transport públic pels trajectes a la feina.

Sobre les possibilitats de creixement, confessen que és quelcom que, d’entrada, no els fa massa el pes. En tot cas, tenen clar que «hem construït un equilibri entre les tres que crec que és el patrimoni més gran que tenim, i que cal cuidar-lo», afirma en Jordi. De manera que el creixement o ampliació només el veuen des de la preservació d’aquest patrimoni.

Pol·len cooperativa forma part de la XES, al temps que treballa amb diverses xarxes informals, com les llibreries del Raval. A més d’editar conjuntament col·leccions i títols amb entitats com la pròpia XES, Gatamaula, Crític, Sos Racisme, Grup Barnils i l’Institut Català d’Antropologia, entre altres.

(Aquest article està publicat al número 419 d’abril 2018 de la revista Cooperació Catalana de la Fundació Roca Galès.)

Related Articles

Deixa un comentari