[Brent Villanueva] 6 anys de projecte LIFE REAGRITECH

No Comment

El projecte LIFE REAGRITECH per al tractament i reutilització de l’aigua d’escorrentia subsuperficial en parcel·les agrícoles amb sistemes naturals de tractament d’aigua, aiguamolls construïts i franges vegetades, ha abordat durant 6 anys (2013-2018) el problema de la contaminació difusa per nitrats ocasionada per les pràctiques agrícoles. Els aiguamolls de tractament i les franges vegetades són considerades tecnologies de baix cost, baix manteniment i molt adequades per les zones rurals.


El Projecte LIFE REAGRITECH (LIFE11_ENV/ES/579), va ser aprovat sota el programa LIFE de la Unió Europea, un instrument de finançament per projectes enfocats a l’aplicació de l’eficiència ambiental de recursos. El projecte va ser realitzat per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech, el Grup TYPSA i pel Centre Tecnològic LEITAT (Terrassa).

Durant el temps d’execució del projecte s’han dissenyat i construït tres plantes pilot mòbils, formades per Aiguamolls Construïts híbrids de flux subsuperficial (un sistema de flux vertical seguit d’un sistema de flux horitzontal), instal·lades en diferents punts de la zona de cultius d’arbres fruiters a Lleida (Sudanell, Vilanova de la Barca i Bellvís). S’ha comparat i validat l’ús de la grava i del suro com a materials de suport pels sistemes de tractament.

La planta de tractament a Sudanell es va construir i operar en primer lloc (2015), per poder avaluar el seu rendiment. A partir d’aquest primer sistema, es van realitzar i implementar una sèrie de millores al disseny perquè les dues plantes següents (a Bellvís i Vilanova de la Barca) fossin molt més robustes en la seva operativa diària.
S’han pogut validar les tres plantes pilot durant dos anys (2015-2016), a les tres parcel·les estudiades.

L’eliminació de nitrats a les plantes que utilitzaven grava (Vilanova de la Barca) no ha superat mai el 45%, mentre que la planta de tractament que funcionava amb suro ha assolit eliminacions del 98%, amb un efluent inferior als 10 mg/L NO3-N.

La remoció de nitrats obtinguda en el sistema de suro és significativament més gran que en el de grava, i converteix la planta pilot en un sistema que pot ser usat per a l’eliminació específica de nitrats en aigües agrícoles.

L’efluent de sortida de les plantes s’ha utilitzat per al reg d’unes franges de vegetació o “Buffer Strips”, que s’han plantat per restituir l’ecosistema del bosc de ribera original de la zona. Els “Buffer Strips”, o Franges vegetades, dissenyades i implementades en el Projecte REAGRITECH s’han fet servir com a sistema complementari per al control i la millora de l’aigua subterrània a partir de vegetació autòctona de la zona.

El monitoratge dels sistemes d’Aiguamolls Construïts i els Buffer Strips va permetre obtenir suficients dades com per a poder crear un model matemàtic de concentració de nitrats a l’aigua superficial i subterrània. Aquests models permeten demostrar a escala de parcel·la la disminució de la quantitat de nitrats. Es pot observar que l’aigua tractada per aquests sistemes es desplaça seguint el moviment de les masses d’aigua subterrànies, diluint la concentració de nitrats de les masses adjacents i millorant la qualitat de l’aigua de forma global.

En conclusió, el Projecte REAGRITECH ha donat resposta a les qüestions plantejades inicialment, construint un Aiguamoll innovador, mòbil i adaptable que dóna solució a un dels problemes més importants en la gestió del recurs hídric i la sostenibilitat. Aquest sistema, acompanyat de franges vegetades, ha demostrat que pot tractar l’aigua d’escorrentia agrícola de forma eficaç i sostenible.

Actualment, un dels prototips ha estat traslladat a l’IRTA Torre Marimon per continuar amb el tractament d’aigua contaminada per nitrats i un altre serà traslladat a Colòmbia, al Parc Tecnològic Tecnicafé, a la ciutat de Popayán, on serà utilitzat per a tractar aigua residual provinent de la rentada del cafè.

Brent Villanueva
Coordinador de la Cátedra UNESCO de Sostenibilidad (UNESCOSOST)

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER