Les dades confirmen les conclusions del Mapa de la Sanitat de la CONFAVC, que mostra com han incidit les retallades pressupostàries aplicades els últims anys en el servei de l’atenció primària
Segons un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, fet públic aquest setembre, Catalunya se situa en el tercer lloc per la cua dels territoris amb pitjor atenció sanitària. A l’informe, fet amb dades dels últims tres anys, Catalunya hi figura només per davant de les Canàries i el País Valencià, que ocupen els mateixos últims llocs des de fa nou anys.
Quant a les CCAA amb els millors serveis sanitaris, el País Basc, Navarra i Aragó encapçalen la llista dels tres primers llocs, cosa que ocorre des de fa cinc anys. A partir de 2009 els serveis sanitaris públics han patit una agressió continuada amb un procés de retallades molt important, entre 15.000 i 21.000 milions € menys de pressupost anuals segons les diverses fonts, retallades que s’han produït en tots els territoris sense excepció, però la intensitat ha variat molt d’unes a altres.
Altres dades catalanes són les següents: el pressupost sanitari per càpita a Catalunya el 2018 és de 1.192,83; el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 4 i els quiròfans, 9,97. Quant a metges d’atenció especialitzada per cada 1.000 habitants, a Catalunya se situa en 1,90; els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada mil habitants són 3,25; els metges d’atenció primària cada mil habitants són 0,69 i els professionals de la infermeria 0,67 cada mil habitants.
Al territori amb millor serveis sanitaris, el País Basc, el pressupost sanitari per càpita el 2018 és de 1.693,49 (1.192,83 a Catalunya); el nombre de llits per cada 1.000 habitants és de 3,69 (4 a Catalunya) i els quiròfans per cada mil habitants, 10,21 (Catalunya: 9,97). Quant a metges d’atenció especialitzada per cada mil habitants, al País Basc se situa en 2,15 (1,90 a Catalunya); els professionals d’infermeria en atenció especialitzada cada 1.000 habitants són 4,35 (3,25 a Catalunya); els metges d’atenció primària cada 1.000 habitants són 0,74 (0,69 a Catalunya) i els professionals de la infermeria, 0,69 per cada mil habitants (0,67 a Catalunya).
Les dades de l’informe i la situació de Catalunya dins del rànquing de la sanitat no només corroboren, sinó que a més van més enllà del que ja va anunciar ara fa uns mesos el Mapa de la Sanitat (https://sanimap.confavc.cat/) -el Sanimap-, creat per la CONFAVC (Confederació d’Associacioacions Veïnals de Catalunya).
El Sanimap és una radiografia que desgrana com s’han quedat els serveis d’atenció primària després de les retallades pressupostàries executades en sanitat entre 2011 i 2014. Al Mapa es plasma en colors i indicadors la pressió assistencial després de la retallada de personal generalitzada, la diferència de la visites el dia i dels llocs de treball entre aquest lapsus de temps, a més de senyalar en punts algunes de les lluites veïnals que algunes les AV o federacions veïnals van liderar per a denunciar aquestes retallades. Igualment, enumera quines han estat les respostes des del moviment veïnal que es van articular com a protesta d’aquesta greu incidència en els barris.
El mapa, basat en fonts oficials del Departament de Salut, va ser presentat el dia 8 de juny de 2017 amb la presència del responsable de la CONFAVC de Sanitat, Albert Torrents; del periodista Oriol Güell, i de l’activista del Fòrum Català d’Atenció Primària, Francesca Zapater. Va ser elaborat amb la complicitat d’algunes federacions com la FAVSabadell, la FAVGram, i altres plataformes ciutadanes.
Deixa un comentari