Hi ha un fet que al govern central, l’Estat, el PP corrupte, el PsoE-Psc, Ciudadanos (VOX), la Magistratura (jutges i fiscals) corruptes i prevaricadors, la Policia, la Guàrdia Civil, l’Exèrcit, els mitjans de desinformació de Madrid (El País, El Mundo, l’ABC, la Razón…), la Monarquia corrupta i parasitària, la banca vividora i miserable, la Conferència Episcopal podrida i violadora de criatures, i tot el que es vulgui afegir, no entenen, ni ho entendran mai.
Ben acostumats a fer el que volen, a dir i desfer des de dalt, des de les cúpules, no poden entendre que el procés d’independència a Catalunya és del tot diferent, de baix a dalt. Molts dirigents polítics catalans s’han hagut d’adequar a la situació, si no, hagueren estat marginats i abandonats a la seva sort. Per això, encara avui, intenten controlar el procés i no saben com sortir de la situació, vigilar que diuen i sense saber on dirigir l’estratègia política. Gestionar més de dos milions de persones que saben el que volen, no és fàcil.
Per això tots els esmentats, no ho entenen, ni volen, per això prefereixen dir i acusar a alguns dirigents catalans, és més fàcil, tot tenint l’esperança que al final tota aquesta gentada abandoni els seus objectius. El problema és que cada vegada són més i cada insult, i cada acció repressiva fa que augmentin. I quan arribem als judicis i els seus resultats, que ja estan determinats, l’esclat encara farà augmentar els independentistes reals i els reconvertits.
Quan un escolta, llegeix i veu el que diuen els fiscals, alguns jutges corruptes i prevaricadors, com el del Jutjat 13 de Barcelona, el jutge Llarena i la jutgessa Lamela, tots els Jutges i fiscals subjectes a l’ideari de l’extrema dreta, les paraules de l’exministre Zoido, els dirigents de Ciudadanos (VOX) i el PP i altres impresentables amb la seva actitud i afirmacions, a més de provocar ràbia, van sumant addictes al procés.
L’1 octubre de l’any passat va ser una vivència vital i única per a moltes persones. Un entusiasme desbordat i unes ganes de canvi difícil d’explicar. Tot i el comportament descontrolat de la policia i la guàrdia civil estomacant a persones grans, dones, joves i adults, amb comportaments del tot inexplicables i injustificables, amb imatges de fa un any i les últimes des de la visió de les càmeres de la mateixa policia, on encara es demostra més la seva brutalitat contra persones pacífiques i no violentes. Precisament, si haguessin estat persones armades i violentes, no hagueren estat tant gallets i valents, perquè en el fons són uns covards i uns desequilibrats mentals, incapaços de fer la seva feina com a professionals, els pot més la ideologia que la tasca a fer.
D’aquell esperit, força i voluntat, van sorgir els Comitès de Defensa de la República, que després d’un any encara són més vigents que mai.
Aquell dia es va demostrar la capacitat de les persones per a autorganitzar-se, d’enfrontar-se pacíficament a uns salvatges sense escrúpols, de defensar unes urnes per a poder exercir el vot democràtic durant tot el dia.
Encara recordo com el dia abans molts veïns i veïnes ens vàrem trobar per a organitzar el dia 1 d’octubre, com defensar el col·legi electoral, i l’hora de trobada per a evitar que els cossos policials s’emportessin les urnes. Veïns i veïnes de totes les edats, de quinze a vuitanta-sis anys, amb molta il·lusió i compromís. Tant, que el dia 1 d’octubre a les quatre del matí hi havia més de quatre-cents veïns i veïnes davant del Casal de Barri, disposat tot el dia a defensar el col·legi electoral, assumint els riscos que comportava. Llavors ens vàrem dirigir al col·legi electoral on encara hi havia més persones. Es va organitzar la defensa del col·legi i es van donar les instruccions per a defensar-lo. I el gran moment, quan van arribar les urnes i les paperetes, un estat d’eufòria va esclatar entre tots i totes.
L’arribada de notícies sobre la violència que s’estava produint en alguns col·legis, no va desactivar el dispositiu, ni va haver-hi desànim, al contrari va enfortir la situació i encara van arribar més persones disposades tant a votar, com a defensar el col·legi. I el més important, molts ni eren independentistes, però volien votar i sobretot , després de veure les vergonyoses imatges del repartiment de garrotades i la brutalitat policial.
Tot i les dificultats per a votar, pels problemes informàtics, es va tenir paciència i disponibilitat, es volia votar, exercir la democràcia, era una gran oportunitat. I com no podia ser d’una altra manera, es va votar i fer el recompte. I també, vàrem tenir la sort, de què no va aparèixer la policia ni la guàrdia civil, que ens hagués obligat a defensar el col·legi electoral amb tota la fortalesa dels que allà hi estàvem. Bé, hi havia una parella de Mossos que anaven intentant fer la seva feina, però difícilment podien fer res davant del volum de persones.
Espanya, necessita el seu 1 d’octubre, que res té a veure amb el vot cada quatre anys, o la celebració d’una Constitució franquista, caduca i que és el resultat d’una vergonya i renúncia.
I d’aquell esperit, força i voluntat, van sorgir els Comitès de Defensa de la República, que després d’un any encara són més vigents que mai, integrats per persones de totes les edats, forjats en un model assembleari i ubicats en el territori, lluitant pel canvi nacional i el social, o sigui, per a resoldre els problemes de la gent i amb la gent. A molts barris de la ciutat i al nostre, es veu i nota la seva existència.
I això, no ho entenen, aquest esperit i voluntat, aquesta força de la gent il·lusionada, fa que no entenguin res, perquè per desgràcia de la ciutadania espanyola, aquesta força no existeix. Han aconseguit generar una societat acrítica, desmobilitzada, apàtica, manipulada i que no entenen que el fet català, és una oportunitat per a fer saltar pels aires el model corrupte de l’Estat i els partits que li donin suport. El fet català, hauria de moure les consciències progressistes i provocar un canvi de règim i de les estructures de l’Estat corrupte espanyol. Un canvi de baix a dalt que remogui les institucions i les direccions dels partits, fent saltar pels aires el model franquista encara instaurat en moltes de les estructures de l’Estat, la Judicatura, la Monarquia, la Policia i la Guàrdia Civil, l’Exèrcit i l’alt funcionariat. Fer allò que la transició no va fer, la gran depuració pendent.
L’enemic dels espanyols no és l’independentisme català, ni basc, són les institucions i l’Estat podrit i corrupte, qui els ofega i limita els seus drets, i no permet ser una democràcia homologable. I una oportunitat per a ser un estat republicà i no una monarquia franquista, corrupte i parasitària, que deixem de ser súbdits, per a ser persones lliures de veritat.
Aquesta Espanya negra, controlada per a una minoria propera a VOX, que no ha superat la inquisició i el franquisme estructural, té segrestada la llibertat i la democràcia. Catalunya té un problema per a alliberar-se, però està més propera a aconseguir-ho, l’esperit i força de la gent des de l’1 i 3 d’octubre, ja hi estan més a prop. Espanya, i sobretot els espanyols, ha de fer la seva transició de veritat, i trencar amb un passat que no li permet avançar i mirar el futur sense complexos, ni manipulacions interessades, on el pes de la història negra i el control exercit pels poders de l’Estat, sempre al servei de determinats sectors, siguin eliminats sense contemplacions.
Espanya, necessita el seu 1 d’octubre, que res té a veure amb el vot cada quatre anys, o la celebració d’una Constitució franquista, caduca i que és el resultat d’una vergonya i renúncia. La transició va ser la seva, la de l’anterior règim, una farsa i un fracàs. La situació actual és el resultat del qual llavors no es va fer bé i una oportunitat perduda.
Recordar l’1 i 3 d’octubre, no ha de ser un record nostàlgic, com molts d’altres al llarg de la vida, ha de ser un referent per a continuar lluitant pels drets nacionals, però sobretot socials i de canvi, aquelles persones disposades a enfrontar-se a qualsevol circumstància i defensar les seves llibertats i drets, és el que ha de dominar el present i sobretot, el futur. Seran les properes generacions les que en rebran els beneficis i aconseguiran els objectius. Esperem molts uns i tres d’octubre, allà es va començar, però no va acabar res.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari