[Miquel Mallafré] Una possibilitat molt negre

No Comment
Veritats incòmodes, mentides tranquil·litzants

Fixeu-vos d’un temps ençà, sense cap mena de justificació, tenim a Cs assentat pràcticament en tots els mitjans. Qui no vegi a hores d’ara el perill que representa Cs a Catalunya és un irresponsable. D’aquí a les eleccions -em temo-, es despullaran encara més, i aquella imatge tan fresca i orgullosa d’anteriors campanyes igual s’arronsa del tot.

Des dels seus inicis, Cs es va posicionar com el cavall de Troia del PP. Ara la dreta mediàtica i els seus lacais li estan fent la campanya per acabar d’arrodonir la jugada. La hipòtesi d’una possible sortida cap a un referèndum farà que Mr. Hyde aparegui molt més aviat. Només cal veure els atacs, en la seva majoria dirigits a desgranar sospites i acusacions fora de lloc, un rere l’altre, acumulant diatribes al més pur estil Goebbels per condemnar des d’un bon començament a qui ells consideren un perillós enemic.

Els mitjans dominants tenen uns amos prou coneguts, i des de la moció de censura veuen perillar la poltrona. Tot si val en aquesta lluita, des de la mentida, a la tergiversació de la veritat, fins a la instigació de la por al que és nou per la gent, des de la manipulació de les enquestes a la creació de marques blanques que els serveixi per evitar la derrota.

Aquí només hi ha una realitat, seguir amb les cadenes o trencar amb el desgraciat avatar de la nostra història. S’està tornant al “Movimiento Nacional”, tornarem a donar un gran pas cap a l’Espanya fosca, la més coneguda. Ja tenim emigració econòmica, ara toca l’emigració política, de fet, presos polítics ja en tenim. Catalunya, amb la reencarnació de la Lliga de Cambó (PDeCAT), torna a patir amb aquesta gent que no sabem mai quan pugen o quan baixen. El temps de “no govern” crec que ha arribat al límit i, el que se’n diu avançar, més aviat, no.

Per tant, el país torna a estar abocat a unes noves eleccions, la pregunta és saber quan. Seran abans del proper juliol? Acabem d’escoltar explicacions incomprensibles de Junts per Catalunya i ERC, els primers no volen sotmetre’s a les ordres de Llarena i els segons, sí. Serà del tot dramàtic que la indignació de la ciutadania contra la forma de fer política actual, acabi amb un regal horrible cap a PP i Cs, vull dir que el malson no pararia.

Gairebé res és irremeiable fins que passa. Encara ens queden molts mesos per suportar, patir, tragar missatges i porqueria diversa. L’únic que ens queda és no abatre’s, des dels nostres àmbits d’actuació, s’ha de seguir desemmascarant a tots els repartidors de quincalla, a tots els que volen seguir sotmetent-nos i deixant la nostra democràcia com una cosa buida i sense sentit.

Hem entrat en una espiral de bogeria col·lectiva. Gent retrògrada, corruptes, gent que delira, jutges de saldo, idiotes amb banderes amunt i avall, la nàusea ja és terrible. El problema és com fer fora a tota aquesta gentussa, i això depèn única i exclusivament de nosaltres. Ara bé, la dificultat és que hi ha un club de devots inassequible al raonament.

Aquest és un país gris, mediocre, ple de delinqüents i gentussa molt llesta amb carnet de partit. A qualsevol país normalet, gent com Casado o Rivera, mancats de vergonya, decència i honradesa, que falsifiquen titulacions, que enganyen amb els currículums, que recolzen públicament a facinerosos… , els fan dimitir, en canvi aquí aquests cretins encara es permeten el luxe de donar classes d’ètica i estètica, això sí, el PP i Cs com a organitzacions mafioses són els millors.

Fa temps que les clavegueres van rebentar i aquestes han fet rebentar a la claveguera màxima. La cosa comença a fer por, ja que milions de fans els segueixen cegament. Mentre hi hagi tot un ramat de votants desinformats i aterrits davant qualsevol canvi, mentre hi hagi defensors d’aquell pervers refrany: “més val tonto conegut…”, la cosa està molt crua.

Després tenim els hooligans que malgrat tot seguiran votant els seus encara que se’ls hi caguin al damunt. És increïble conèixer a gent -dono fe- que els han aixecat la camisa amb mentides reiterades, i segueixen convençuts de votar el seu partit de sempre (no cal dir noms). Un país amb una tan alta intel·ligència política, com l’arregles? La bola de neu ja ha començat a caure pel pendent.

miquel mallafré, 5 de setembre de 2018

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER