[Anna Rius] Un mandat perdut en polítiques educatives

No Comment

A vuit mesos de finalitzar el mandat, l’alcalde Alfredo Vega ens sorprèn amb el nomenament d’una comissionada d’educació a la ciutat, posant en evidència la impossibilitat d’exercir les competències d’alcalde i regidor d’educació a la vegada, tal com des de Terrassa en Comú ja vam advertir quan en va prendre possessió. No obstant això, tenim la sensació que aquesta figura no es nomena per reforçar una Regidoria que té forts dèficits i mancances, sinó per apagar els focs diaris i permetre a l’alcalde dedicar-se a una campanya electoral més plàcida.

Aquesta manca de direcció política s’està evidenciant cada vegada més i s’acusa en la gestió de l’àmbit educatiu de la nostra ciutat tot tensionant el personal tècnic i el funcionament de les polítiques educatives de la ciutat. Com a conseqüència, no s’exerceix una política per preveure i gestionar el bon funcionament del procés de matriculació i els conflictes habituals en aquests processos. Per exemple, mentre el ple l’any 2016 aprovava una moció per no tancar cap aula a Terrassa i aprofitar la baixada de natalitat per reduir ràtios, la Regidoria acordava amb el Departament el tancament de 6 línies titllant-ho de “bona notícia”. O quan s’obre el procés de matrícula i tenim zones a la ciutat amb més alumnes a les escoles públiques de primària dels que pot absorbir la secundària. O que mentre hi ha escoles de primària que tenen fins a tres centres adscrits de secundària, d’altres només en tenen un. Pensem que una correcta gestió de la matrícula, vol dir també preveure, pressionar al Departament i denunciar aquestes situacions i no esperar que les famílies en pateixin les conseqüències i es queixin. Desitgem que aquesta figura pugui resoldre aquesta gestió i l’endarreriment que hi ha en el plantejament i abordatge de les polítiques educatives a Terrassa.

Però amb una mirada més llarga i profunda, estem preocupades. Aquest hauria d’haver estat un mandat estratègic, complicat o això ens imaginàvem els grups de l’oposició quan el Síndic de Greuges de Catalunya el novembre del 2016 publicava l’informe sobre Segregació escolar a Catalunya i posicionava la ciutat amb l’índex més alt de segregació escolar interna a primària, unes xifres que a totes ens van alarmar. A partir d’aquella informació i fins avui s’ha fet ben poc. Al cap d’uns mesos i a petició de l’oposició, s’encarregava un estudi en el qual el govern va justificar la seva inactivitat. Des de Terrassa en Comú vam demanar que paral·lelament a l’estudi s’iniciessin mesures. No obstant això, la Regidoria responia que no es podia plantejar cap acció paral·lela a un estudi, que ha trigat més de dos anys en finalitzar. A hores d’ara, ja s’ha presentat l’estudi, els grups de treball ja n’han extret conclusions (on ens hi hem implicat totes, des de la comunitat educativa fins als grups polítics de l’oposició) i tenim un llistat inacabable de propostes i prioritzacions. En fi, que la comunitat ha fet la seva feina. No obstant això, el passat 5 de setembre, el Sr. Vega presentava l’últim curs escolar del mandat amb la sorpresa de no anunciar cap proposta per combatre les desigualtats entre les escoles de la ciutat. Fa uns dies ens ha presentat la seva proposta de pressupost pel 2019 i ens tornem a quedar parades: no sabem veure cap partida nova per executar les propostes per reduir la segregació. Dies més tard, i davant les nostres queixes, l’alcalde reclama a la Generalitat més fons per portar a terme les mesures. Per descomptat, en això ens posarem aviat d’acord.

Fan falta recursos per planificar i portar a terme les mesures innovadores i valentes i no sobrecarregar un professorat que ja hi posa el coll dia a dia. Però la majoria d’accions que es van acordar en les comissions d’escolarització equilibrada, no requereixen grans increments de pressupost sinó voluntat política i d’unes dosis d’agosarament i valentia, ja que poden suposar canvis estructurals significatius no exempts de dificultats en la implementació.

Davant del repte de construir una ciutat menys segregada en l’àmbit educatiu, des de Terrassa en Comú tenim clar que cal una acció coordinada. Per això hem proposat potenciar l’ensenyament d’anglès per reduir les desigualtats entre l’alumnat, comprometre la ciutat a no sobrepassar les ràtios per aula aconsellades pel departament, incloure una entrevista universal personalitzada per acompanyar i orientar la preinscripció a les famílies que inicien l’escolarització o estudiar accions perquè les quotes de les escoles (materials, excursions, AMPA, etc) no siguin un element que incrementi la desigualtat a l’hora d’escollir escola. A més, ens cal la incorporació i el compromís de la ciutat en aquest objectiu. I en això tampoc hi hem trobat la complicitat de l’equip de govern. No han acceptat la nostra proposta per incorporar els agents de ciutat (AAVV, escola d’art o de música, Universitats, clubs esportius, entre d’altres) a la comissió d’escolarització equilibrada per definir les mesures estructurals que caldria aplicar de manera consensuada. O mantenint un Consell Escolar sense representació significativa ni de pares i mares, ni d’alumnes ni del personal d’administració i serveis o subcontractat dels centres (conserges, menjadors, neteja, etc) quan ja s’havia aprovat un nou reglament que a proposta de Terrassa en Comú disposava de mesures democratitzadores i d’empoderament de la comunitat educativa com ara la generació de processos electorals a les escoles, la incorporació d’una vicepresidència electa i de incorporació de nous agents.

Dissabte 22 de setembre l’alcalde escrivia un article a “Diari de Terrassa” on explicava la seva acció de govern i venia a dir que l’educació els preocupava molt i tenien molt bones intencions, però que ni era competència seva, ni hi havia suficients recursos per fer les polítiques que calien. Orientar políticament els recursos de què disposa el pla d’entorn, repensar el mapa escolar o les adscripcions dels centres, generar i enfortir el suport de la comunitat i l’entorn a alguns projectes educatius, involucrar-hi les escoles municipals (arts, música), universitat o entitats esportives per fer-ne projectes més atractius es pot portar a terme amb recursos econòmics o tècnics dels quals el municipi ja disposa. Però per dur-ho a terme cal tenir dues coses: un projecte clar i prioritats.

A menys d’un any de finalitzar el mandat, caldria estar fent balanç d’allò que s’ha aconseguit revertir i de l’impacte o l’assoliment dels objectius marcats. I en comptes d’això, estem assistint al ball de treure’ns la responsabilitat de sobre. En l’àmbit de polítiques educatives municipals, aquest ha estat un mandat perdut. I no per les raons que esgrimeix l’alcalde. Si no per desordre, per manca de planificació, manca de valentia política i per una inèrcia erràtica en el desplegament polític en matèria educativa no voldríem haver de concloure que en educació, aquest mandat, suspèn.

Anna Rius, Regidora de Terrassa en Comú

Related Articles

Deixa un comentari