[Miquel Mallafré] Se’n diu feixisme

No Comment

Què tenen en comú subjectes com Casado, Rivera i Abascal? Així d’entrada el seu ranci espanyolisme, la seva profunda ignorància històrica, la seva incapacitat intel·lectual i ser unes rèmores de la llei de Godwin. El sr. Godwin és un advocat nord-americà que als anys 90 va dir: “Quan una discussió puja de to, cada cop hi ha més probabilitats que un dels interlocutors esmenti a Hitler”.

El periodisme caspós va posar de moda la “llei ETA”, la qual consistia a associar a la banda terrorista amb qualsevol proposta política que anés contra la unitat d’Espanya, i una gran part del periodisme ultra s’ha dedicat durant anys a abrillantar el feixisme. Si no hi ha terroristes, doncs els inventem, que per això som així de cabrons.

Al darrere de qualsevol simbologia no controlada estava ETA, un esportista, un músic, un cuiner, el caganer o la moreneta podien ser ETA, a més quan ho diuen, es queden com el que acaba d’evacuar.

Ara que la cosa etarra ha afluixat molt (Veneçuela, Cuba, Iraq, ja no són el que eren) han entrat des de la banqueta amb força “el feixisme, el nazisme i el populisme” per associar-lo amb el que calgui, però de manera especial amb tot el que passa a Catalunya.

Quan aquests mitjans diuen que els immigrants són un perill (el “Déu Vos Guard” del trio de dalt), sense explicar-li a la gent que ho escolta que aquesta opinió és feixisme i no advertir que el feixisme és feixisme, blanqueja l’opinió d’odi contra qui és diferent. No voldria banalitzar gens el que fan els “tres tenors rancis” i els seus respectius partits, el que sí que estan fent és polir detalls.

El terme feixisme s’utilitza amb una temeritat i una desconsideració que fa basarda, sobretot a Espanya. A la primera de canvi, a la que una cosa no quadra o no agrada, patapam, se la qualifica de feixista o de nazi.

A veure si queda clar, aquestes dues ideologies impliquen barbàrie, assassinat i crims contra la humanitat. Són el terror permanent, la pesta, la pandèmia. Són milions de gent assassinada, camps de concentració i d’extermini. És una Guerra Mundial amb 60 milions de morts. És una ideologia que implica l’aniquilació de l’ésser humà, el predomini d’una raça sobre les altres. És l’aplicació de sistemes de tortura i extermini. És la privació de la llibertat individual i col·lectiva portada a la màxima expressió. És denigrar a les persones i sotmetre-les a la més absoluta submissió d’idees delirants i cruels.

Un cop obert el preàmbul. En aquests moments estem veient com l’estat del benestar s’ha debilitat, les ajudes socials i els serveis públics encara més, davant d’una cosa així les societats trastocades culturalment pel neoliberalisme, fan que els pobres i gent empobrida pugnin entre ells, llavors l’enemic és el veí, l’immigrant, el moro, el negre i mai el que ha generat aquesta situació imposant l’austeritat. És llavors quan arriben els Casado, Rivera i Abascal de torn, trobant culpables i incriminant a tota la resta de corromputs.
La socialdemocràcia, les reformes suaus, el liberalisme, la filosofia burgesa que no qüestionen l’austeritat, no poden frenar mai el feixisme. La dreta neoliberal es troba bé i pot imposar el que de debò desitgen. L’avanç de la ultradreta camina de forma lenta però sense pausa i la seva llançadora són les mesures preses pels que manen i els seus polítics.

En bona mesura, el feixisme avança per haver menystingut a la classe treballadora, i el feixisme ha crescut davant la covardia de les esquerres i la seva manca de resolució per enfrontar-se amb determinació a l’austeritat.

Tothom sap que a Espanya les deixalles que encara queden del franquisme són immunes al que acabo de dir, tenen el refugi del PP, Cs i, ara, VOX, partits polítics amb la genètica ideològica de qui va ajudar al cop d’estat de 1936. En un país on s’hagués condemnat l’alçament feixista de 1936, la dictadura que va venir després i la protecció del rei d’Espanya (el d’abans i el d’ara), els subjectes esmentats ja faria dies que estarien condemnats per enaltiment i per insultar a milions de persones que van morir als camps d’extermini.

Aquests personatges en un país civilitzat no podrien sortir al carrer, ja que la ciutadania no els deixaria accedir a cap càrrec públic. Un país on el seu Govern Central destina milions d’euros a una fundació feixista, és un país defectuós i malalt.

El que en qualsevol país europeu es considera delicte, a Espanya és una burla i a més la celebren. Quan el nazisme és l’argument, és que ja no hi ha argument. Ni la decència ni el sentit del ridícul no compten, i tothom està veient que no tenen aturador.

S’ha de dir també que hi ha autèntics professionals de la impostura que viuen a costa d’escampar apologia per les ràdios, les televisions i l’opinió pública, en especial tots aquells tertulians a sou que des de les nou del matí fins ben passada la mitjanit tenen barra lliure per anar enllaçant suposats debats sense cap mena d’oposició real.

Les astracanades més lamentables, tramposes i vulgars les diuen personatges que superen amb escreix les pitjors figures retratades per Pérez Galdós. Per tant banalitzar el nazisme només té un risc, que la ignorància se’l cregui i, en aquest país (no cal dir-ho) aquesta darrera categoria és una de les que més abunda.

miquel mallafré, 10 d’octubre de 2018

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER