[Salvador Pérez] No oblidem, però exigim recuperar el passat, per a mirar el futur

No Comment

Fa setanta-vuit anys va ser afusellat el President Companys, únic president executat en un estat europeu. Molts d’altres dirigents, militants i afiliats a diferents organitzacions republicanes van seguir la mateixa sort. D’altres romandran a l’exili, empresonats, torturats i depurats en les seves tasques i funcions.

Aquell estat criminal va designar a una monarquia corrupta, parasitària i sense ètica i escrúpols com a receptora del llegat franquista, i va fer la seva transició i Constitució a la seva mida, amb la Llei d’Amnistia el franquisme quedava salvaguardat de qualsevol procés de responsabilitats i depuracions. El més absurd, és que alguns pensaven que l’amnistia era per alliberar de les presons als presos polítics lluitadors contra el franquisme, però el seu objectiu era un altre com s’ha demostrat, un servei a la pitjor cara del franquisme, deixava a criminals i dirigents del règim, a torturadors i assassins de la policia i la guàrdia civil, així com a militars i jutges sense demanar-los cap responsabilitat, ni per ser depurats, senzillament, no passar-los comptes pels seus crims.

D’aquella farsa, avui encara en patim les conseqüències després de quaranta anys on hem anat descobrint la veritable cara del règim i les seves institucions, on encara hi ha un franquisme plenament aposentat i que treu la seva màxima expressió en moments de dubtes patris. Què un partit com VOX, la Falange i d’altres grupuscles encara estiguin legalitzats, és un greu contrasentit. Què tinguem una Monarquia franquista, corrupte i parasitària denota l’absurd. Què un senyor com Casado dirigent del PP tingui un discurs situat als anys quaranta, en l’etapa més negre del règim franquista és un contrasentit i una aberració. I que el Sr. Rivera i la Sra. Arrimades competeixen amb aquest per a veure qui és més brètol i incendiari, encara és més absurd. Se suposa que tant Casado, com Rivera i Arrimades, no van viure, ni van conèixer el franquisme, i ara en són els màxims valedors quan mirem els seus discursos i formes de fer i actuar, a més de competir absurdament amb VOX, que li va perfecte per a tenir difusió i suport mediàtic.

Després de tants anys, amb governs del PsoE – Psc , que van tenir grans oportunitats per a afrontar un canvi d’actitud i comportament polític, ja que governar li permetia trencar amb aquella farsa i com a mínim recuperar l’ètica i complir amb un deure històric, deixant-se de falsos deutes patris, i complir amb aquells que van morir i lluitar per la República i contra el règim criminal franquista, que són els que de veritat han estat oblidats. A aquest partit és a qui s’han de demanar responsabilitats per la seva covardia demostrada, de màxim valedor de la Monarquia, renunciant de forma efectiva a la recuperació del règim republicà. I aquesta vergonya arriba fins als dies actuals, on les exigències republicanes, ells defensen la monarquia per la por que siguin acusats d’antiespanyols i poc patriotes per la dreta de sempre, que s’apropia de la bandera, l’himne i el discurs patri.

Amb tants anys no han estat capaços d’anul·lar els judicis militars que van ser una veritable impunitat. De refer l’honorabilitat dels comandaments de la Guàrdia Civil defensors del règim republicà, que estan amagats i depurats. Avui encara es reten honors al franquisme i a molts dels seus criminals i assassins en els espais d’aquest cos. El mateix passa amb els militars on en molts espais tant en la formació com en l’ideari encara reben homenatges molts dels seus comandaments històrics (sublevats i criminals), membres de la “División Azul”, legionaris i d’altres personatges similars. La legió encara manté intacte el seu discurs i honora a criminals com Millan Astrai i Franco, i cants com “el novio de la muerte” una veritable apologia terrorista. I una policia que ha mantingut a veritables criminals i torturadors als quals han pujat de nivell en àmbits de responsabilitat i que van donant medalles i honors a personatges nefastos com Billy el Niño i d’altres. I arribem a la judicatura, jutges i fiscals, una veritable cova de reductes franquistes, on la corrupció és un espai d’impunitat. No van ser depurats, ni van patir l’escarni i la denúncia, al contrari, es va promocionar a el millor de cada casa, per això avui tenim un llistat de personatges protegits per les togues a l’Audiència Nacional (antic TOP), al Suprem i als Tribunals Superiors, que han convertit la judicatura en un veritable fortí d’impunitat. I ens hem de sentir, que se’ls protegeixi i honori, quan se’ls hauria de denunciar i treure’ls. Avui la Judicatura és un perill, sobretot, per a determinats col·lectius i persones.

Ara, després de tants anys d’ineficàcia i por, fan el gest d’entreteniment de treure al criminal de la tomba del Valle de Los Caídos, quan això ja fa anys que ho havien d’haver fet sense contemplacions, deixant-se de comèdia legal, i debat familiar, o si posar-lo a la catedral de l’Almudena amb l’objectiu d’anar-lo a santificar. Fer el mateix que va fer ell amb moltes víctimes, enterrar-lo en una cuneta o fosa comuna, i que vagi la família a recollir-lo. I tot seguit, enderrocar la creu i si cal tota la part on no hi ha les restes dels republicans assassinats i morts.

Com que no s’han depurat ni s’han demanat responsabilitats, ara ens trobem en l’escarni i la venjança, d’una judicatura corrupte i reaccionària que conjuntament amb VOX, PP i Ciudadanos, passen els comptes que no els han passat a ells en el seu moment. Els polítics independentistes, els rapers, els joves d’Alsasua i d’altres col·lectius, estan patint el règim del setanta-vuit. Per tant, tots els independentistes ja estan condemnats i el judici és una mera comèdia, una farsa. L’única sort que tenen, és que no seran afusellats, ja que els temps i el moment no ho permeten, però a més d’un jutge i partit, voluntat no els falta.

Hem de començar més que a celebrar records pels afusellats, ser més exigents amb la demanda de responsabilitats, i exigir l’eliminació dels sumaris, i depurar de veritat al franquisme enquistat en les institucions de l’Estat, si de veritat volem sortir d’aquesta situació. Espanya no té futur, si no és capaç de tancar el seu passat més negre, de forma correcta i contra tots aquells que hi viuen amb plena impunitat. La memòria de l’oblit interessat com va ser la farsa de la transició, no ha estat una solució, sinó precisament, el gran problema, que alguns encara volen amagar i manipular. Exigim recuperar el passat, per a mirar de veritat al futur.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER