Entrevistem a Caye Casas, codirector de la pel·lícula Matar a Dios juntament amb Albert Pintó, tots dos egarencs. Casas és dibuixant i Pintó és professor de l’ESCAC. Entre tots dos han creat la marca Pinto&Caye, símbol de surrealisme i humor negre. Després de guanyar el Premi del Públic al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges el passat 2017, el film segueix voltant pel món i rebent premis (11 fins ara). Els seus creadors, però, segueixen picant pedra i superant les traves constants que es van trobant per exhibir aquesta pel·lícula 100% independent i feta a Terrassa.
Una pel·lícula té molt menys ressò quan no rep premis?
Les pel·lícules que realment tenen ressò són les que al darrere tenen una gran inversió, s’anuncien per la tele, tenen molt pressupost o reben ajudes públiques. Aquí el tema són els diners. Si ets petit, com ho som nosaltres i et donen premis, molt millor, perquè ets més visible. Matar a Dios és una pel·lícula 100% independent que no té ajudes ni televisions que la financin. I a més a més és una comèdia i costa molt que es premiï aquest gènere. Per sort, ens l’han anat seleccionant a molts festivals per tot el món i hem anat rebent premis. Això ha fet que la pel·lícula hagi crescut una mica més. Nosaltres ni ens imaginaven que anés tan bé com ha anat als festivals.
Els premis que esteu rebent tenen dotació econòmica?
No. En el cas dels curtmetratges sí que la majoria dels premis són econòmics, però en pel·lícules hi ha molt pocs premis que continguin dotació econòmica. Ens n’han donat algun, però.
Amb 21 dies de rodatge s’ha de portar tot molt ben preparat, no et pot fallar res
El rodatge ha durat 21 dies. Com us ho heu fet? Heu tingut algun contratemps?
S’ha de portar tot molt ben preparat i saber que no et pot fallar res. Qualsevol petit inconvenient pot fer que el rodatge es pari. De fet, gairebé ens va passar. A la cua del càtering, un actor, sense voler, li va clavar un ganivet a l’ull a un altre i el vam haver de portar a urgències per veure si tenia un despreniment de retina. Finalment no va ser res greu i vam poder seguir rodant perquè si no potser hauríem d’haver eliminat l’actor de la pel·lícula (si és que per guió era possible) i potser Matar a Dios no existiria.
Un altre dia va ploure molt a Terrassa, a la Masia de Can Gaià, i va començar a filtrar-se aigua per la cuina i per tot arreu i teníem tots els focus i tot el material tècnic per allà. Vam haver de plegar perquè ens podíem electrocutar.
Com vau viure el muntatge?
Potser va ser el més difícil de tot, molt més que el rodatge. És difícil dir quants dies va durar. Quan muntes una peli d’humor estàs molt intoxicat perquè l’has escrit, l’has rodat i veus les seqüències mil vegades i coses que abans et feien gràcia ara estàs cansat de veure-les i dubtes de si funcionen o no.
Per què vau triar Terrassa com a localització?
Som de Terrassa i molta gent de l’equip també, així que com més a prop de casa, millor. Jo anava a dormir a casa meva i això és un luxe. Per triar el lloc vam anar a la Film Commission del Parc Audiovisual, els vam dir que necessitàvem una casa i ens la van trobar. Dels 21 dies que va durar el rodatge, 18 vam estar amb tot l’equip a la casa, semblaven unes convivències.
Com vau triar els actors?
Nosaltres tenim una llibreta amb noms d’actors i d’actrius que veiem en pel·lícules, al teatre o en curts… No fem càstings, el que fem és veure tot el que han fet els perfils que ens agraden. Vam triar actors que no coneixíem, excepte l’Emilio Gavira, el que fa de Déu, per qui hem escrit el personatge expressament. No li vam donar opció a dir que no, estava obligat a fer el paper, ja hem treballat altres vegades amb ell i tenim molta confiança. El David Pareja i l’Eduardo Antuña els vam trobar i contactar a través de Facebook. Els tenia com a amics. Al cap d’una setmana ens van donar l’okei. I a la Itziar Castro la vam conèixer en una gala dels Premis Gaudí. Li vam dir que teníem un personatge protagonista per a ella en una peli que estàvem intentant aixecar i li vam enviar el guió. El primer que va fer va ser trucar-nos i dir-nos que ens havíem equivocat, que en cap moment posava que el personatge fos una dona grassa. Li vam dir que no era cap equivocació, que el seu personatge era el d’una dona d’uns 40 anys i que era l’únic que necessitàvem. Era la primera vegada que li passava això en 20 anys de professió.
L’argument de la pel·lícula és surrealista. Com va sorgir la idea?
La pel·lícula és una comèdia negra surrealista. La idea va sorgir de la pregunta “Si l’espècie humana desaparegués però tu poguessis triar dos supervivents, a qui triaries?” que vam fer als nostres amics en un sopar. Aquest tema va crear bastant debat, polèmica, riures… Vam veure que hi havia un tema interessant i vam començar a construir la història que ha acabat sent Matar a Dios.
Ens ha costat moltíssim portar la pel·lícula a la gran pantalla
El director durant l’entrevista al Festival de cinema fantàstic de Sitges 2018
Ha estat complicat arribar a les sales? A quantes sales heu estrenat?
Ens ha costat moltíssim portar-la a la pantalla gran. Les pel·lícules que són 100% independents com la nostra es financen amb diners privats i moltes vegades no s’arriben ni a estrenar. Aquesta és la realitat. Quan vols estrenar vas a les grans sales i grans cinemes i ells el que volen exhibir és allò que té més potencial de publicitat perquè la gent vagi al cine. Quan arribes i els dius que no et gastaràs diners en publicitat és un handicap. Per això és tan difícil que les grans sales facin cinema d’autor i cine 100% independent.
Hem estrenat a unes 40 sales a tota Espanya. A Terrassa, que és d’on som, la peli s’ha projectat al Cinema Catalunya i a Cinesa Parc Vallès i fora d’aquí, a Madrid, al País Basc, Galícia i Andalusia.
Heu rebut finançament per part de les televisions públiques?
Ni TV3 ni TVE han volgut saber res de Matar a Dios en cap moment, ni tan sols després de guanyar el premi a Sitges. TV3 no ens ha ajudat tampoc en excés a ser visibles durant l’estrena i això es paga a la taquilla. El que més greu em sap és que la televisió pública catalana no doni suport al cinema català 100% independent com el nostre ni tan sols comprant els drets d’emissió. Segurament tenen els seus motius però jo no els entenc. Televisió Espanyola no ens va ni mencionar a les estrenes de cinema de la setmana i Matar a Dios era l’única pel·lícula espanyola que s’estrenava aquella setmana. Aquestes situacions acaben sent més pedres que et trobes pel camí.
Esteu portant Matar a Dios per molts festivals. N’hi ha algun que us faci especial il·lusió?
Molts. Als festivals els envies la pel·lícula i esperes que el comitè de selecció te la seleccioni. En aquest sentit hem tingut molta sort perquè ens han seleccionat molt. Ens hem centrat, sobretot, en festivals de cinema fantàstic i de terror, però també hem estat al Toulouse Cinespaña Film Festival i a l’agost vam guanyar un premi al Festival de Cine de Comedia de Tarazona y El Moncayo, que és el festival de cine de comèdia més important d’Espanya. L’has d’enviar, que agradi i que la seleccionin. Volíem començar estrenant a Sitges l’any passat i ho vam aconseguir.
Us han fet comentaris sobre el títol?
El títol evidentment és premeditat. Era una de les poques armes que teníem i volíem que a la gent se li quedés gravat. També és cert que pot crear rebuig i que algú no la vagi a veure només pel títol. Hem rebut comentaris que ens deien que érem irrespectuosos. El que critiquem de manera irònica i cínica és com ens han explicat la història; la família, la religió, l’espècie humana… però en cap moment hi veig una falta de respecte.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari