Si finalment es confirma que no aplicaran la primera versió de fer pagar als bancs tot aquest afer de les hipoteques, tal com van fer amb la interpretació parcial i interessada de les clàusules sòl, no tan sols és una vergonya, sinó que és un altra situació que ens apropa a un estat fallit com a conseqüència de sotmetre les persones a un capitalisme sense compassions. No tot si val, tampoc per a la banca.
Els tres poders han esdevingut: el bancari executiu, el bancari legislatiu i el bancari judicial. Ben separats i sense predomini de l’un sobre l’altre. El bancari governant, desnonaments i rescats. El bancari legislant, reformes laborals i obligatorietat de la intervenció de la banca en qualsevol acte legal. El bancari jutjant, el Tribunal Suprem a les seves ordres. Queda del tot el clar a la Constitució: el rei i les seves comissions, el banc i els seus beneficis.
Ni per un moment el TS perjudicarà la banca, sinó de què aquesta sobtada pressa per anul·lar en menys de 24 hores una sentència? No sé per què en aquestes alçades del sainet es posen selectes, no els caldria ni dissimular. Aquí torna a haver-hi “gat encerrat” (com diem en català) amb un tercer beneficiari de tot plegat: l’estimada Agència Tributària. Aquesta agència és la receptora d’aquest impost i no té ni puta idea de qui l’ha de pagar? A més del TS l’agència tampoc ho sap? És un fet insòlit que un organisme públic que rep un impost no sàpiga qui el paga.
Els bancs poden passar per sobre de la llei i deixar la justícia del país en el lloc que es mereix. No és passar per sobre del TS, és l’ “ordeno, mando y hago saber” de les monarquies absolutes, és el tornar a abans del dret romà, és el ser esclaus sempre que vulguin admetre’ns com a tals. Si li afegim l’enfrontament a mort entre dues faccions que hi ha dins de l’alt tribunal, és la turmenta perfecta.
Poder polític, poder judicial? L’únic poder real és el poder econòmic i, aquests fan i desfan com els surt de la pebrotera. Mentre l’atenció estigui enfocada cap a Catalunya com a pal de paller, el cas és que els vagi bé per fer de tapadora de l’enorme abocador de porqueria que ens afecta i així evitar qualsevol estirabot que es pugui crear.
Els bancs en aquest país no tenen equiparació en el món occidental. Les darreres dècades estan plenes de fets insòlits, no massa habituals en el concepte de capitalisme de països seriosos que els ha dut a convertir-los en protagonistes, quan el seu paper és el d’intermediaris, un atzar que els fa àrbitres en un escenari on són els altres els protagonistes de l’economia. La història recent de la banca està plena d’episodis memorables. Si tirem d’hemeroteca, trobarem uns episodis i unes evolucions dels mateixos que fan sortir els colors.
Sorprèn doncs que passin per sobre del TS? Això se’n diu: mercat, o millor dit, això és la banca espanyola, o millor dit encara, és la manca de vergonya que impera en aquest país. Amb aquests precedents era més que evident que la justícia teledirigida pel poder bancari i de grans mitjans de pressió fes una marxa enrere. Ara, ja és un escàndol, com també ho és en el tema de la corrupció quan les sentències ja se saben abans de ser jutjades i que no apareixerà ni un euro del que han robat. Per què creieu que Pablo Casado i els corruptes somriuen i estan tan feliços cridant: “viva el rei?”
Els bancs van rebre del PP, una injecció de 60.000 milions d’euros públics que no han de tornar però sí que hem de pagar els de sempre, això sí, poden seguir desnonant, embargant i fent el que més els convingui, si alguna sentència no els agrada, la contraresten els de la toga del TS. A canvi de què? No és massa difícil de deduir. I això és la democràcia a Espanya, els Bancs passant-se la justícia pel folre, la jerarquia robant a mans plenes i molta gent aplaudint. Està la democràcia d’aquest país com per treure-la a passejar cada diumenge.
miquel mallafré, 24 d’octubre de 2018
Deixa un comentari