Quatre membres dels CDR locals, encausades per accions de solidaritat amb les preses i exiliades

No Comment
Concentració de suport a les encausades al Raval de Montserrat, el passat 19 d’octubre. Foto PV

Terrassa organitza la solidaritat antirepressiva

Pep Valenzuela

«El Cesc som totes, solidaritat!», «Sense desobediència no hi ha independència», «Li diuen democràcia i no ho és», 1-O ni oblit ni perdó». «Tots som CDR», són algunes de les consignes corejades, el passat 19 d’octubre, davant de l’Ajuntament de Terrassa, durant la concentració de solidaritat amb en Cesc, membre del CDR Terrassa, i la resta d’encausades per una acció a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, el 23 de febrer, per denunciar la repressió de l’Estat espanyol, per exigir l’alliberament dels i les preses polítiques i el retorn dels i les exiliades, per les quals la fiscalia demana penes de presó de 2 anys i mig, per a 11 d’elles, i d’1 any i 6 mesos per a altres dues.

Pocs dies després, el 23 d’octubre, es tornava a fer una altra concentració, al mateix lloc, aquesta vegada en solidaritat amb tres noves encausades terrassenques, d’un grup de 10 que van ser detingudes a les mateixes portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan es manifestaven, el passat 27 de setembre, en solidaritat amb les 14 encausades del 23 de febrer.

Està en marxa una estratègia de criminalització i repressió contra el moviment, especialment els CDR, i directament contra un bon nombre de persones que es poden veure posades en processos judicials, potser també presó, durant anys.

Després de la concentració, convocada pel CDR i Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, en Cesc i la Ivet del CDR de Gràcia, van protagonitzar una trobada/xerrada durant la qual es va informar de la situació, al mateix temps que es decidí engegar una campanya de solidaritat i mobilització permanent.

En Cesc i la Ivet es van negar a anar a buscar l’escrit d’acusació, motiu pel qual van ser declarades objecte de recerca i captura. Durant la trobada solidària, la Ivet i en Cesc declararen: «no reconeixem els delictes de què ens acusen, per això hem optat per la desobediència».

L’acció repressiva d’aquell 23 de febrer, explicà la Ivet, només pretenia «crear por» i no es corresponia de cap manera amb la protesta pacífica que es va desenvolupar, amb encadenament a les portes del Palau. La militant del CDR de Gràcia afirmà que l’elecció de les 14 persones, d’entre desenes que hi havia presents, va ser «arbitrària» i es desenvolupà de forma «molt agressiva» per part dels antidisturbis, que a més no van respectar el protocol que obliga que sigui una agent dona de Mossos qui registri i fotografiï parts del cos tatuades, com va ser el seu cas.

La campanya, en tot cas, s’organitza en cada ciutat o barri, de forma descentralitzada, tot i que funcionarà un grup de coordinació. A Terrassa, els CDR i SAT han començat ja una recollida de suport econòmic per poder fer front a les despeses de la defensa i per la campanya d’informació i difusió. Perquè la millor campanya, emfasitzà la Ivet, «és seguir mobilitzades, contra la por, seguir als carrers», de manera que, afegí en Cesc, «creixi la resistència i la lluita per la República, que només es pot construir des de les bases».

Preguntades per la possibilitat de ser detingudes i jutjades, la Ivet declarà: «tenim una mica de nervis, però estem totalment decidides a anar endavant, tenim dret a manifestar-nos i no farem marxa enrere».

D’altra banda, en conversa amb Malarrassa, dues de les tres noves encausades, membres també de diferents CDRs de Terrassa, informaren que l’acció del dia 26 d’octubre a Barcelona, en solidaritat amb les 14 i les 10 encausades dels dos casos. Algunes de les persones que havien anunciat que no anirien a recollir l’acusació d’un delicte que no reconeixen, per part d’una autoritat que tampoc reconeixen, van decidir fer una roda de premsa que va ser encerclada i impedida per part de la policia autonòmica.

Detingudes, novament, les 3 persones dels CDR de Sabadell, Terrassa i Gràcia, respectivament, van ser portades a recollir les acusacions de què són objecte, en principi a la Ciutat de la Justícia, tot i que, abans, la policia les va portar a la comissaria de Les Corts, on haurien tornat a passar una nit si no fos per la pressió de les advocades defensores d’aquestes, que van exigir l’aplicació de la normativa en aquests casos, i la concentració convocada davant la seu policial, on desenes de persones reclamaven també el respecte de la norma i el seu alliberament.

En aquests moments, a 11 de les 14 encausades pel cas del 23 de febrer se’ls demana 2,5 anys de presó. A les 10 del cas del 27 de setembre se’ls demanen penes menors, en aquest cas per desobediència i resistència.

La repressió, però, arriba molt més lluny. En aquest moment, segons dades fetes públiques per l’entitat Alerta Solidària, al país hi ha entre 180 i 200 persones represaliades per accions i mobilitzacions convocades per CDR i altres entitats. Donades la dimensió del problema, l’entitat i les persones represaliades es plantegen campanyes conjuntes antirepressives. Mentrestant, com s’ha apuntat abans, a totes les localitats ja estan en marxa campanyes amb les persones represaliades.

Les dades disponibles posarien en evidència, amb poc marge de dubte, que està en marxa una estratègia de criminalització i repressió contra el moviment sobiranista, especialment contra els CDR, amb objectius clars com són la desactivació de les organitzacions i, directament, d’un bon nombre de persones que es veuran posades en processos judicials, potser també presó, durant anys.

Related Articles

Deixa un comentari