[Salvador Pérez] Pressupostos Municipals i Ordenances Fiscals 2019

No Comment

En l’últim Ple Municipal s’han aprovat els Pressupostos Municipals i les Ordenances Fiscals per l’any 2019, gràcies al suport d’alguns partits i l’abstenció d’altres.

Quan va començar la legislatura davant dels resultats electorals, sobretot, per la pèrdua de vots i regidors del Psc-PsoE, alguns se les van prometre molt felices i van augurar una legislatura curta i un canvi de govern. Això volia dir, una legislatura complexa i de difícil governabilitat.

Això va estar a punt de produir-se a finals de l’any 2017, amb la renúncia de l’Alcalde Ballart i molts dels seus regidors, on TeC va estar a punt d’aconseguir l’alcaldia, però el PDeCAT, vergonyosament, ho va impedir. Tot i que cal reconèixer que la posició de TeC va ser amb poc convenciment i una actitud infantil en la negociació i poc estratègica per a aconseguir-ho de forma efectiva. A més, amb l’equivocació de seguir pensant que el Psc – PsoE és un partit encara d’esquerres, espero que algun dia obrin els ulls i deixin la candidesa a un racó si de veritat volen governar.

Tot i això, el que és important, és veure com el Psc-PsoE, tot i la seva feblesa i sense tenir cap programa, ni proposta efectiva, ja fa temps que va tirar la ideologia i els principis per la claveguera, on només l’interessa la cadira i el sou, va aconseguir continuar governant i els presagis no es compliran, arribant al final de la legislatura, un mèrit que cal reconèixer.

Ara, també cal reconèixer el trist paper de l’oposició en el seu conjunt, i sobretot, d’aquells partits que s’anomenen d’esquerres que han tingut una estratègia poc efectiva i han negociat l’absurd i amb moltes contradiccions, permetent que un partit amb minoria se’ls hagi passejat. Molt discurs retòric, i poca eficàcia pràctica.

Un exemple, són els Pressupostos i les Ordenances Fiscals, que cada any s’han acabat aprovant. Bé, l’any passat les Ordenances no, però va ser una anècdota. El Pressupost és la gran eina política de governança, i el que està clar, és que l’oposició no ha sabut, o volgut, trencar la baralla i per no se sap quin criteri d’exercici de responsabilitat, se l’ha hagut de menjar amb patates cada any, això sí, amb les frases excusa, sucoses de: “tot i no estar d’acord…” , “per a un exercici de responsabilitat…”, “per a no perdre la capacitat de…”, “Per…”, “Per…” , masses “Pers…”, senzillament, excuses i contradiccions permanents, que al final no entenem i que ha permès que l’equip de govern faci el que vulgui i consideri. I mentrestant, l’oposició va perdent la seva credibilitat que ho pagarà en les eleccions municipals vinents.

Si analitzem les ordenances, aquestes mantenen la mateixa línia de contradiccions i incoherències entre el discurs i el que es fa, discurs polític de mesures per a afavorir la mobilitat sostenible i la lluita contra la contaminació de l’aire, però després no ho apliquem a l’ordenança de vehicles mecànics per a continuar afavorint el vehicle privat. En el tema de la Taxa de Residus, la cosa encara és més ridícula, el govern volia un 6% d’augment, l’oposició un 3%, al final ha quedat amb un 5% i tots contents. I la pregunta és, han canviat el que motivava la millorà i el compromís per a garantir millorar el servei i d’una vegada creuré la necessitat entre el que es diu i el que es fa? No hi ha més bonificacions ambientals, ni l’aportació al 2% per a accions de sensibilització i millorà de la prevenció, ni la coherència d’apropar-se al cost real del servei (100% del cost), encara estem al 19% d’aquest objectiu. Cap de les esmenes que va fer l’AVV del Barri Segle XX l’any passat que anaven en aquesta direcció, es van tenir en compte llavors, ni ara. I ni tan sols la que feia referència sobre la necessitat d’obrir el debat i la participació, tot just aprovades. Res més lluny de la realitat, ni participació, ni res que se sembli, l’equip de govern segueix oblidant aquest apartat en què mai ha cregut. I un impost com l’IBI que pateix un augment inqualificable després de la revisió cadastral que va comportar un augment impositiu al conjunt de la ciutadania.

I pel que fa al Pressupost, ha succeït el mateix, l’Associació de Veïns del Segle XX va plantejar en els anteriors pressupostos tot un seguit d’esmenes, que ja no es van tenir en compte i en aquests com ja era de preveure tampoc. Són els seus Pressupostos, res a veure amb nosaltres, ni al criteri de distribució equitativa, ni de criteris de prioritats, ni la seva equitat, i sobretot, en cap cas participats per ningú al marge de la proposta de l’equip de govern i els seus tècnics, això si, amb alguna esmena de poc contingut de l’oposició que no té cap transcendència.

també cal reconèixer el trist paper de l’oposició en el seu conjunt, i sobretot, d’aquells partits que s’anomenen d’esquerres que han tingut una estratègia poc efectiva i han negociat l’absurd i amb moltes contradiccions, permetent que un partit amb minoria se’ls hagi passejat. Molt discurs retòric, i poca eficàcia pràctica.

La part més important va dedicada a les despeses de personal i a pagar el deute, i el nivell d’inversions és totalment ridícula, i aquesta va majoritàriament a pagar expropiacions, i en alguns aspectes demostra que el criteri sobre les prioritats és inexistent amb algunes inversions on la seva prioritat és més que dubtosa.

Una demostració de les contradiccions entre el que es diu i el que es fa, és el tema de la neteja i els residus, o sigui, Eco-Equip. Si mirem els recursos destinats, no quadra en res amb allò que es planteja en el Contracte Programa entre l’Ajuntament i Eco-Equip, i el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, on la inversió i prioritat real hauria de ser molt més gran si es volen aconseguir els objectius que es plantegen, per tant, queda demostrat el poc interès i compromís per a ser coherents de veritat amb el que es diu. Està demostrat que no es vol entrar de veritat en la resolució d’aquest tema, que no passa només en inversions, sinó en la millora de la gestió i el compromís. I el que és més greu, pensar només que la recollida lateral com a sistema resoldrà els problemes i deficiències actuals, quan aquest s’ha demostrat que té limitacions per a aconseguir els objectius de reciclatge i prevenció, que això només s’aconseguirà de veritat amb la combinació d’estratègies i sistemes, de fer canvis profunds i de veritat en l’empresa municipal, i fer entendre a la ciutadania dient-li la veritat sense por, del que comporta el problema dels residus i la seva gestió.

I el mateix succeeix amb els temes de sostenibilitat ambiental, molt discurs de necessitats, molta sensibilització i educació ambiental, moltes necessitats de campanyes i accions, moltes…!, el mateix pressupost tota la legislatura i una total incoherència entre el que es diu i es fa realment.

I si mirem concretament que comporten per al nostre barri, el Segle XX, aquests pressupostos, doncs res, ni un carrer per a urbanitzar, ni una inversió, ni una millora en el manteniment. Continuarem amb la deixadesa i abandonament, i el que és pitjor, la indiferència total d’un govern que s’ha compromès des de fa temps, a no fer res, ni el més bàsic.

Més que els cants de sirena de l’equip de govern que ha aconseguit tirar endavant aquests pressupostos, qui ho haurà d’explicar i bé, és l’oposició que li ha donat suport o els que s’han abstingut, que en el fons és el mateix, ja que els han afavorit per tirar-los endavant a canvi de res com porten fent aquests tres anys i mig. Mentrestant, l’equip de govern va omplint els calaixos de mocions que perden al Ple, que es passa pel forro i fa que l’oposició en el seu conjunt sigui la riota. Sort que aquesta legislatura havia de ser la del canvi, de cadires, com sempre.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER