El servei de neteja, el transport urbà i la vella política que resisteix

No Comment

Pep Valenzuela

Amb les propostes d’obrir a concurs la gestió del servei de neteja i de prorrogar el contracte d’autobusos a TMESA, fins que també es faci un nou concurs per deixar la gestió d’aquest servei de transport urbà en mans 100% privades, el govern PSC de l’alcalde Vega torna a la vella, injusta i, des del punt de vista de l’interès ciutadà, fracassada política, dominant en les darreres dècades, segons la qual allò públic és ineficient, quasi per definició, i només les empreses privades saben fer bé les coses, quan en realitat allò que tenen com a primera i principal prioritat és el lucre empresarial.

I això, tot i tenir a favor la legislació, l’experiència de la municipalització de l’aigua, el suport de la majoria de forces polítiques al Ple municipal i també el suport sindical i de l’opinió pública per fer-ho com toca, que no és forçosament només d’una manera.

Hi ha legislació espanyola, des de fa alguns mesos, coherent amb les directrius europees sobre contractació pública que estableixen objectius i normativa per obrir espai a les petites i mitjanes empreses, així com a les cooperatives i altres de l’economia social, especialment quan treballen per a la inclusió social. Com també hi ha normativa municipal al respecte, establint clàusules socials per a la contractació i licitació dels serveis públics. Seria bo, però encara més, just i necessari que el govern local expliqués per què no compleix o fa servir aquesta legislació i normatives.

Tot indicaria que aquest govern de gestors té poques conviccions polítiques i només exerceix el seu veritable paper sota pressió. Com mostra clarament el cas de la municipalització de l’aigua. És clar que el debat que hi ha darrere tot aquest procés no es limita a l’aigua. Els arguments fan referència als serveis públics en general. Costa entendre que allò que és vàlid per defensar la gestió pública de l’aigua no serveixi també per a la neteja o el transport públic urbà.

En tot cas, municipalitzar no és obligatori ni l’única via. El que sí que és obligatori és que, sigui la solució que sigui, respecti els drets de les persones usuàries i de les treballadores. Malarrassa ha tingut accés a informació segons la qual des dels sindicats de neteja, on la UGT té majoria en el comitè d’empresa (avui CLECE, la del senyor Florentino del Real Madrid) s’havia plantejat la municipalització del servei. Una opció que el govern hauria rebutjat totalment d’entrada.

Després, els sindicats han demanat que, almenys, el plec de condicions per accedir al concurs restablís les condicions laborals i drets que, amb la disculpa de la crisi i les retallades, les treballadores van perdre, principalment el contracte fix indefinit, que ara és aquesta engendro jurídic que en diuen «fix discontinu», o sigui que l’empresa acomiada cada final de juny les treballadores per tornar-les a contractar al setembre. Això no ha estat acceptat, «tot i que, segons diuen les dades i els indicadors macroeconòmics, l’economia no deixa de recuperar-se i créixer», explica una dirigent sindical.

Costa entendre que allò que és vàlid per defensar la gestió pública de l’aigua no serveixi també per a la neteja o el transport públic urbà.

D’altra banda, ha esdevingut pràctica habitual que els llocs de treball vacants per jubilació o baixa laboral no siguin ocupats de forma integral per una persona, sinó que siguin dividits en petits contractes de dues o tres hores a diverses persones; de fet, segons fonts sindicals, totes les persones que són contractades de nou entren en aquestes condicions miserables, quan el que fa és cobrir un lloc de treball que ja era a temps complet i de forma indefinida. «No hi ha al plec cap mesura per incentivar l’empresa a fer contractes de qualitat», afirmen.

Pel que fa al concurs del transport urbà, una història que s’arrossega des de fa anys i en la qual el govern del PSC ha demostrat que les coses es poden fer molt pitjor del que és imaginable, aquesta vegada s’ha limitat a prorrogar el contracte a TMESA (20% municipal, 80% del grup Avanza) durant els mesos en què el plec de condicions ho estaria elaborant l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). D’acord també amb informacions sindicals, la plantilla confia que, d’acord amb les orientacions de la llei de contractació pública, allò que es prioritzi no sigui només el preu, sinó la relació entre el preu i les condicions tècniques i de garanties socials i laborals en què es desenvolupa la gestió.

Protesta de les treballadores de neteja municipal contra l’Erto del 2013. 5 anys després el plec de condicions el plec encara no recupera els drets perduts. 

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER