[Miquel Mallafré] “Hay que respetar las decisiones judiciales”

No Comment

Crec que aquesta frase tan bonica acaba de caure pel seu propi pes, és més, ha perdut tot el sentit democràtic que té davant els abusos que s’estan cometent contra la ciutadania. Ara fa dues setmanes, ja vaig manifestar la nul·la confiança en la justícia del Tribunal Suprem d’anar en contra de la banca i fallar en favor dels usuaris. Mai he pensat que votarien una cosa contrària al que han votat aquests impresentables de la toga.

El resultat només indica el com n’estava d’arreglada la cosa per donar una imatge “dolenta però no tant”. La justícia endogàmica té això, contra més amunt més contaminada, més podrida està i més mal fa a l’usuari. Quan en abstracte penso en la justícia, sempre busco la concreció i només em surten exabruptes.

La banca s’acaba de netejar els mocs amb nosaltres i no he vist a cap Guàrdia Civil emprenyat defensant al poble espanyol. La justícia espanyola és el crupier del gran casino de la màfia neoliberal i en aquesta partida entre la ciutadania i els bancs, la justícia espanyola reparteix unes cartes marcades.

La banca, guanya; la justícia, guanya i la Guàrdia Civil vigila la bandera (no li treu la vista del damunt). La premsa neoliberal tornarà a parlar de Veneçuela i el poble se la tornarà a menjar doblegada i amb nus. Després de veure l’escarni públic a Dani Mateo, suposo que tothom farà el mateix amb el Tribunal Suprem que acaba de netejar-se el cul amb la bandera, no?

Aquest treball de precisió del Tribunal Suprem sí que és un cop d’Estat de disseny. On estan els de la bandera, on són el Casado, el Rivera i el nazi? I el Borbó? Ah, clar, no poden obrir la boca, perquè els va el seu futur que els bancs mantenen. Ara és quan entra en joc la capacitat d’oblit i el passar pàgina, dues facultats que la ciutadania d’aquest país domina. Queda Europa, però com en el cas d’Otegi (els sis anys de presó que s’ha menjat ningú els hi treu de sobre), arribarà tard i malament, a més la major part del geriàtric que és el Tribunal Suprem, ja estaran amb el pijama de fusta.

A veure si ho “pilleu”, amb un president del poder judicial membre de l’Opus Dei, íntim del PP i exconseller d’Aznar, què volíeu? Si la més alta magistratura del país està als peus de la banca, de quina democràcia estem parlant? És repetir allò de: sense independència d’un dels tres poders, no hi ha res.

Per quan canviar les regles de l’elecció i nomenaments de les cúpules judicials? És molt urgent fotre fora a aquests jutges repugnants i aconseguir una regeneració digna. Aquest tribunal no tan sols ha dictat una sentència, ha dictat la seva pròpia sentència. No era tan sols l’objecte del judici el que estava en joc, era la continuïtat de la seva existència com a autoritat moral superior i objectiva, però com era d’esperar, l’han tornat a vessar.

Ha quedat del tot clar davant la societat la seva parcialitat, la manca d’objectivitat deguda i l’escassa moral davant una justícia moral i social. Un cop més el Tribunal Suprem ens torna a donar una nova dosi de realitat i ens demostra la seva manca d’honestedat i honradesa, aquest cop crec que definitiva. Un infàmia més gran que aquesta serà difícil de superar, però no defallim, sempre estan a temps de millorar-la. Ara és quan els periodistes faran la seva feina i es posaran a investigar el patrimoni de tots aquests magistrats, oi que sí?

miquel mallafré, 8 de novembre de 2018

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER