Jordi Via al terrat de la seu del grup ECOs, a Barcelona.
“Resultats tangibles de la primera part del mandat que s’estan desenvolupant són la formació que desplega Barcelona Activa on s’ha incorporat d’una manera explícita el concepte transformador de l’ESS, propostes formatives específiques que incorporen aquest concepte, que volen fomentar l’emprenedoria col·lectiva i, d’una manera significativa, en relació a projectes socioempresarials portats per dones.”
“L’acció política a la capital del país, els efectes que pot tenir a partir de la capil·laritat que pot generar amb la Xarxa de Municipis és una contribució a una evolució positiva en aquest sentit.”
“Un aspecte a incorporar aquí, amb la crisi econòmica i del model socioeconòmic, és l’associat al fet nacional. S’obre una oportunitat perquè en el procés de reflexió sobre el país que volem l’ESS pugui fer plantejaments coherents, en el sentit que el món socioeconòmic, l’economia del que hauria de ser nou país, república, federal, confederal… s’ha de veure.”
“Recordo una conversa, el 1995, amb Max-Neef, qui deia que el sistema implosionarà o bé des de la crisi financera o des de l’ecològica, o bé de les dues alhora. Llavors, hem de procurar que quan això passi ens agafi el més enxarxats possible, de manera que el suport mutu, l’autogestió, la solidaritat puguin esdevenir un fet concret que minimitzi els efectes.”
Pep Valenzuela
En Jordi Via*, un dels noms de referència del cooperativisme català i l’economia social i solidària en les darreres dècades, va ser el primer Comissionat d’economia cooperativa, social i solidària de l’Ajuntament de Barcelona, una proposta inèdita en el marc d’una «nova concepció de política econòmica global amb voluntat transformadora, dita economia plural transformadora», i en va ser responsable durant 2 anys, de juny del 2015 a 1 de juliol del 2017. Entrevistat per Malarrassa, fa un balanç d’aquesta experiència, així com, més en general, del moment de l’ESS.
“De positius destaca el fet d’haver contribuït al fet que per primera vegada hi hagi una proposta política de foment, impuls i suport a l’ESS a l’ajuntament d’una ciutat com és Barcelona, una proposta política que va molt més enllà de la consideració de l’ESS com un àmbit de caràcter pal·liatiu fonamentalment, situant-la en el marc de l’economia plural transformadora.”
-Què en destaques, positiu i negatiu, de la proposta i del treball fet pel Comissionat?
-Amb la tranquil·litat que dóna que ha passat més d’un any que vaig marxar, crec que tinc ara una percepció de tot plegat més afinada. Parlo de dos grans blocs d’aspectes: els que podem considerar enormement positius i els que dic aprenentatges, prefereixo aquest terme i no necessàriament negatius.
De positius destaca el fet d’haver contribuït al fet que per primera vegada hi hagi una proposta política de foment, impuls i suport a l’ESS a l’ajuntament d’una ciutat com és Barcelona, una proposta política que va molt més enllà de la consideració de l’ESS com un àmbit de caràcter pal·liatiu fonamentalment. Una política d’accions concretes que consideren adequadament que l’ESS és una altra forma de fer empresa i economia i que des d’aquesta concepció s’encaixa l’acció política en relació a l’ESS dins d’una política econòmica global amb voluntat transformadora, que és el que vàrem denominar economia plural transformadora.
-Economia plural transformadora, d’on surt el concepte?
-És un concepte que no existia abans. La proposta va néixer d’una proposta del Comissionat perfectament acollida i coherent amb el conjunt d’accions que es plantejaven en el programa de Barcelona en Comú (BeC), configurant una formulació marc que ens era molt útil per explicar els aspectes fonamentals de la política econòmica del govern, que, no oblidem, arriba des dels moviments socials i amb voluntat explícita d’impulsar canvis estructurals en l’àmbit socioeconòmic.
Aquest és l’aspecte positiu més important, després hi ha moltes derivades, perquè el pla incorpora més de 130 accions diferents a desplegar durant el mandat, amb efectes a molts àmbits (drets socials, Barcelona Activa, gestió econòmica), i el desplegament d’aquesta acció té transcendència transversal rellevant.
“Hi ha un aspecte de fons que vam posar sobre la taula, el fet de considerar que una acció política per transformar no ha de parlar d’una banda de polítiques socials i d’altra de polítiques econòmiques, sinó que ha de parlar de polítiques socioeconòmiques.”
-Podries definir una mica més el concepte?
-Hi ha un aspecte de fons que vam posar sobre la taula, el fet de considerar que una acció política per transformar no ha de parlar d’una banda de polítiques socials i d’altra de polítiques econòmiques, sinó que ha de parlar de polítiques socioeconòmiques.
Aquí apareixen aspectes no menys importants que són responsabilitat del Comissionat, l’impuls del consum responsable, amb un pla de treball ambiciós i potent; la política relativa a l’impuls de la sobirania alimentària, i tot en col·laboració amb la regidoria de feminismes, incorporant l’economia de les cures. S’ha pogut fer molt bona feina a partir d’aquest marc estratègic.
-Aquesta acció sembla mirar més enllà dels límits de la ciutat, amb la xarxa de municipis…
-En consonància i com a derivada de tot això, s’ha contribuït a impulsar la xarxa de municipis d’ESS, i això té una gran dimensió estratègica, per les potencialitats que implica en l’àmbit de país el desplegament d’aquestes polítiques associades a la idea d’un desenvolupament local endogen. La feina que ja s’ha començat amb la xarxa connecta directament les propostes transformadores de l’ESS amb la noció de desenvolupament local, que es pot veure afavorit.
-Podries dir resultats concrets?
-Resultats tangibles de la primera part del mandat que s’estan desenvolupant són la formació que desplega Barcelona Activa on s’ha incorporat d’una manera explícita el concepte transformador de l’ESS, propostes formatives específiques que incorporen aquest concepte, que volen fomentar l’emprenedoria col·lectiva i, d’una manera significativa, en relació a projectes socioempresarials portats per dones.
Després, respecte a facilitar el fiançament, els acords amb el sistema de finances ètiques, el Coop57 i Fiare Banca Ètica, que han creat un dispositiu de suport. També és important el suport als dits projectes emblemàtics, com la posada en marxa del hub de la bicicleta a Can Picó, de la mà de Biciclot; s’ha recolzat i millorat el projecte de Can Calopa, a Collserola, gestionat per la cooperativa l’Olivera; també Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona, a Can Batlló. I després, una feina molt important per crear condicions perquè aquesta acció tingui expressió als diferents districtes i barris.
“Es demostra que el fet prioritari en l’acció política, quan no s’està al govern, no té tant a veure amb contribuir a desenvolupar determinades accions en benefici del conjunt del municipi o societat, sinó que té a veure amb el desgast de qui governa.”
-Comentaves, però, que no tot ha estat tan positiu…
-Cert, hi ha la part d’aprenentatges, dificultats i patiments. Una part, associats al que vol dir el món de la gestió política professional. Cal constatar la quasi impossibilitat de desenvolupar, ni en trams petits, conjuntament amb l’oposició, determinades accions polítiques. Es demostra que el fet prioritari en l’acció política, quan no s’està al govern, no té tant a veure amb contribuir a desenvolupar determinades accions en benefici del conjunt del municipi o societat, sinó que té a veure amb el desgast de qui governa.
Per mi, que sóc una persona d’una formació social transformadora des de l’ESS, sempre he cregut que una part del recorregut de suport i impuls a l’ESS es pot fer fins i tot amb maneres d’entendre-la que no siguin necessàriament transformadores, una part es pot fer acompanyat, però això ha estat pràcticament impossible. A mi, sense experiència prèvia en la política professional, és un aspecte que m’ha costat especialment.
-Apuntes que també els problemes amb la màquina administrativa…
-Un altre aprenentatge té a veure amb els temps d’execució. En els moviments socials, en un projecte socioempresarial com el que estava abans i torno a estar ara, la distància entre imaginar, consensuar i fer és extraordinàriament molt més ràpida que dintre de la Institució, pels condicionants de caràcter normatiu, les metodologies de treball, que provoquen en molts casos un alentiment, diria, exasperant per portar a terme les decisions preses.
Això connecta amb un fet de caràcter estructural, que jo crec que les opcions de govern transformadores haurien d’entomar en algun moment, que és una revisió de l’estructura de gestió tècnica i administrativa. És molt difícil fer polítiques socioeconòmiques, que és molt més que un concepte, perquè l’estructura està desplegada des d’un criteri molt vertical i insuficient agilitat en relació a la gestió transversal. Entre decidir continguts i propostes de subvencions al Comissionat i que es fessin públiques passaven mesos.
“Un fet de caràcter estructural, que jo crec que les opcions de govern transformadores haurien d’entomar en algun moment, que és una revisió de l’estructura de gestió tècnica i administrativa. És molt difícil fer polítiques socioeconòmiques, que és molt més que un concepte, perquè l’estructura està desplegada des d’un criteri molt vertical i insuficient agilitat en relació a la gestió transversal.”
-A propòsit d’això, hi ha també problemes de ser un govern en minoria
-Cert, aquest fet condiciona el desplegament de tot plegat, més encara en arribar al govern de Barcelona per a sorpresa de tothom, l’statu quo, els mitjans de comunicació, els lobbies, àmbits d’influència que no preveien que BeC governés. Tot això també ha configurat un món de dificultats de més i menys intensitat. La capacitat de determinats mitjans de focalitzar com a únic màxim responsable el govern de BeC en relació a determinades problemàtiques estructurals que provenen de mandats anteriors.
Però també un factor polític d’ordre intern. El Comissionat és govern, però gestionat políticament per una persona que no és elegit, això tampoc facilitava fluïdesa de les propostes. A més, l’esforç des del punt de vista personal, de tot l’equip de persones de BeC que ha assumit responsabilitats polítiques, és enorme, i s’ha de reconèixer. Però això té una part negativa, perquè comporta que el dia a dia és saturadíssim i algunes dinàmiques de treball es veuen afectades transversalment i negativament. No ha estat fàcil.
-D’altra banda, aparentment, hi ha tensions també dintre de BeC…
-Jo, com a independent al govern, he pogut observar BeC com a projecte polític en un procés d’evolució i maduració, però ja governant. Aquí es vivien les diferents percepcions dins BeC en alguns casos no absents de tensió. Hi ha qui considerava BeC com una coalició de partits, amb una distribució de quotes de poder intern; i qui la considera com un subjecte polític en si mateix. Això, viscut per algú que no està en el nucli dur del projecte creava, en moments, algunes disfuncions.
-Així, més positiu o més aprenentatges?
-Aquest bloc d’aprenentatges no desmereix per res la proposta d’acció política i l’equip de gestió. No voldria que s’entengui com una crítica a l’esforç, implicació i bona feina, malgrat les dificultats. Però crec que és important dir-ho si volem seguir mantenint la idea que l’accés a l’acció política institucional provingui dels moviments socials és un aspecte que s’ha de tenir en compte i seguir treballant, tot procurant que el dia a dia de les institucions no obviï prendre en consideració aquests aspectes i altres que es puguin plantejar.
-L’experiència de Barcelona ha ajudat a fer créixer l’ESS?
-Crec que independentment de la meva participació en la formulació de la proposta política, el fet que l’Ajuntament hagi desenvolupat aquesta proposta, la mateixa definició de l’àmbit d’intervenció, el suport concret, és cert que l’acció política a la capital del país, els efectes que pot tenir a partir de la capil·laritat que pot generar amb la Xarxa de Municipis és una contribució a una evolució positiva en aquest sentit.
D’altra banda, hi ha l’àmbit participat de l’ESS, que prefigura un espai de trobada estable del sector en el seu conjunt i el govern. Amb una doble funció, amb moltes mancances encara i elements de contradicció, com són l’aportació de propostes i el seguiment de compromisos del govern.
“Observar-t’ho retrospectivament, sóc dels que pensen que, amb totes les dificultats, si fa 30 anys ens hagueren dit que el món de l’ESS estaria on és ara, no ens ho hauríem cregut. Això, però, sense cap mena de cofoisme.”
-I ara, ja en la perspectiva de l’ESS, com veus la situació?
-Observar-t’ho retrospectivament, sóc dels que pensen que, amb totes les dificultats, si fa 30 anys ens hagueren dit que el món de l’ESS estaria on és ara, no ens ho hauríem cregut. Això, però, sense cap mena de cofoisme, d’una banda, perquè cada vegada, objectivament parlant, si observem la crisi estructural que patim, es fa més necessari imaginar economia i empresa d’altra manera.
Al temps, impulsat per les condicions de caràcter més objectiu, i afegint aquí la mateixa evolució i presa de consciència d’aquest fet de fer economia i empresa diferent, entre la diversitat de l’ESS, des d’un punt de vista estratègic, valoro molt la creació, l’any passat, de l’Associació Economia Social Catalunya (Aescat). Valoro molt positiva l’evolució de la XES, tot el procés de territorialització, de sectorialització que està en marxa; valoro molt també com s’està explicant la Federació de Cooperatives en la nova fase.
És també molt positiva la vinculació explícita del món de les mutualitats a l’economia social; i té importància creixent el món del consum responsable en el cooperativisme de consum, tant el més antic com el més nou vinculat a l’agroecologia. En conjunt, l’estructuració de l’ESS té un avenç positiu, amb contradiccions i dificultats. A més, si tenim en compte la necessitat objectiva per enfrontar les conseqüències de la crisi econòmica, tot plegat ens fa pensar que estem avançant.
-L’ESS té en aquest sentit responsabilitat en relació a la situació política?
-Un aspecte a incorporar aquí, amb la crisi econòmica i del model socioeconòmic, és l’associat al fet nacional. S’obre una oportunitat perquè en el procés de reflexió sobre el país que volem l’ESS pugui fer plantejaments coherents, en el sentit que el món socioeconòmic, l’economia del que hauria de ser nou país, república, federal, confederal… s’ha de veure. Aquest dispositiu que s’ha de fer d’alguna manera de procés constituent està començant a obrir una oportunitat de significar l’aportació de l’ESS a l’economia republicana.
“És molt important també l’existència de grups cooperatius com CLADE, molt important, independentment que parlant d’economia transformadora hi hagi coincidències i no coincidències en determinats aspectes.”
-S’han desenvolupat també alguns forts ecosistemes i xarxes cooperatives i de l’ESS
-L’ESS no avançaria si no recolzes aquest avenç i desenvolupament en la intercooperació, en el pal sociopolític reforçant la XES les federacions de cooperatives i el suport a projectes socioempresarials des d’aquesta intercooperació, grups cooperatius. És molt important també l’existència de grups cooperatius com CLADE, molt important, independentment que parlant d’economia transformadora hi hagi coincidències i no coincidències en determinats aspectes.
Per exemple, l’estratègia del grup ECOs de desenvolupar-se construint mercat social no és una visió estratègica des del grup CLADE; però, amb tot, em sembla importantíssim que cooperatives, mutualitats, fundacions que desenvolupen activitat econòmica estiguin articulades al grup Clade, en relació a l’ajuda mútua com a model empresarial i a la seva pertinença a l’economia social.
-Fas crítica de certes experiències de cooperativisme…
-Sóc partidari de què la crítica sigui de caràcter proactiu, i sobretot entre gent amiga, i per tant la manera d’avançar és prendre consciència d’aquells aspectes que hem de millorar, per tant amb crítiques. Ara, d’algunes grans cooperatives, com ho dic també de les de Mondragon, amb totes les dificultats i contradiccions, jo signaria ara mateix que tot l’entramat socioeconòmic del país fos cooperatiu com aquest.
I altra cosa, de contradiccions i aspectes a millorar les tenim tothom, també a Arç, i caldria mirar les dinàmiques de participació, els proveïdors, els dispositius per vendre i mantenir compte de resultats… crec que des de la rotunditat de fons del relat i proposta estratègica ens equivocaríem si pretenguéssim una aplicació o una percepció de curt termini absent de contradiccions, i això és aplicable a la micro i a la macro cooperativa.
Hi ha també un aspecte que contribueix a accentuar la necessitat d’ESS, des de l’òptica transformadora, i és que cap projecte cooperatiu, per gran que sigui, serà viable a llarg termini si els valors que defineixen l’ESS no es duen a la pràctica, i d’això ens estem adonant els petits i els gran per igual.
-Bé, una pregunta sobre les perspectives?
-Sense ingenuïtats, recordo una conversa, el 1995, amb Max-Neef, qui deia que el sistema implosionarà o bé des de la crisi financera o des de l’ecològica, o bé de les dues alhora. Llavors, hem de procurar que quan això passi ens agafi el més enxarxats possible, de manera que el suport mutu, l’autogestió, la solidaritat puguin esdevenir un fet concret que minimitzi els efectes.
Crec que 25 anys després, el sistema està en procés la implosió econòmica, financera i ecològica, i associat amb això una implosió des dels valors; així, en molts sentits l’ESS no és només una esperança de futur sinó, en molts aspectes, una realitat de present, amb totes les dificultats.
Esperançat des d’una visió crítica de la realitat, però esperançat. Potser hi ha un punt d’autoengany, per no desesperar, però una mica m’ho tolero, però hi ha realitats que ho permeten de pensar. Per exemple, vam començar 3 persones a Arç, ara som 20, tenim un projecte cooperatiu, treballem amb qualitat considerable, amb remuneració econòmica molt digna, donem servei a més de 200.000 persones en diferents formes, amb assegurança ètica i solidària, i més de 2.500 empreses i entitats, principalment d’ESS, això està aquí.
*Jordi Via LLop, expert en cooperativisme, ha estat president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya, secretari general de la Confederació de Cooperatives i membre constituent de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES); és membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i també del Consell Rector de la cooperativa Arç. És soci d’altres cooperatives, xarxes i entitats de l’economia social i solidària, en l’àmbit de Catalunya, Estat espanyol i internacional.
Deixa un comentari