La consultora Sílvia Invers realitza tallers per entendre la nostra factura elèctrica, i per recomanar hàbits de consum per estalviar i contribuir a una millor eficiència energètica en el consum que fem a casa.
Miquel Gordillo
Taller d’estalvi de consum energètic domèstic, amb la consultora Silvia Invers, al Centre Cívic Torre Julià de les Fonts. MG
Quins hàbits podem adoptar per reduir la despesa en la factura elèctrica de casa? En són molts, i no només per estalviar-nos uns diners, sinó també per contribuir a reduir els efectes del canvi climàtic.
Les més de seixanta persones que van assistir al taller realitzat el passat 10 de novembre al Centre Cívic Torre Julià de Les Fonts van poder anotar i contrastar, amb la mateixa factura al davant, i de la mà de la consultora Sílvia Invers, les múltiples recomanacions fetes per aquesta experta en assessorament energètic. Es tractava de conèixer més a fons allò que desconeixem sobre les companyies, així com un seguit d’hàbits adreçats a optimitzar el consum energètic de les nostres llars. I com no, per ser conscients de les “trampes” que sovint fan servir les grans subministradores.
«Sortiu de l’oligopoli energètic!»
El primer coneixement bàsic, saber amb quina comercialitzadora estem, és a dir, amb qui contractem el preu de l’energia que acabem pagant. Aquesta companyia, des de fa uns anys, pot ser de dos tipus, i tenir contractada una de les dues sense que ho sabem: la del mercat regulat, que té una tarifa fixada pel govern central, i la del mercat lliure.
«Potser ens han passat a la companyia cara – la del mercat lliure- sense que ens ho hagin dit», avisà la Sílvia, la qual cosa provoca que el preu de la factura acabi pujant «fins a un 20% més». De fet, d’ençà que es va liberalitzar el mercat energètic, aquestes grans companyies van crear «la seva pròpia empresa paral·lela» que opera en el mercat lliure. En concret, Endesa Energia SA Unipersonal pertany al mercat lliure («la més cara»), mentre que Endesa Energia XXI correspon al mercat regulat. Com a consumidors, tenim el dret a escollir en quina volem estar, tot sabent que dins del mercat lliure, les grans companyies acorden preus i actuen com un oligopoli. A banda d’aquest important fet, la ponent recordà que sovint tenim contractats serveis de manteniment duplicats sense saber-ho, que són innecessaris i també fan que la factura s’incrementi.
A més d’això, les distribuïdores que ens porten l’energia a la llar són cinc: Endesa (la majoritària a Terrassa), Naturgas, Gas Natural (ara es diu Naturgy), Iberdrola, i E.ON. Són aquestes companyies distribuïdores qui poden fer talls de subministrament a qui no paga, «quan rep l’ordre de la comercialitzadora», i en són també propietàries del comptador que normalment tenim en règim de lloguer.
La Sílvia Invers insistí en el fet que «podem fer moltes coses com a consumidors; no som simples «borreguets» que hem de seguir els que ens marquin les grans companyies». Per això, l’assessora cita altres empreses alternatives que tenim al nostre abast, les quals «no contaminen, no enganyen, són transparents i fan servir fonts renovables per obtenir energia per als seus associats. I que a més procuren fugir dels recursos fòssils a l’hora de cercar l’energia».
Entre aquestes «companyies confiables que us convido a conèixer», l’assessora mencionà els casos de la cooperativa Som Energia, Catgas i Holaluz, que a més, poden permetre’s ser competitives en preus, donat que «no han de pagar sous milionaris a directius de consells d’administració de les grans companyies, que fan pressió i lobby als poders polítics perquè legislin en favor d’aquelles».
“No cal tenir tanta potència contractada”
Sovint tenim una potència contractada «hiperdescomunal que no es necessita, i com més gran sigui més pagarem», assegurà la Sílvia. Per a l’experta, en una llar que disposi de gas, n’hi ha prou amb tenir contractats 2,3 kilowatts sense molèsties de què el comptador salti. O bé 3,45 kW si posem fins a tres electrodomèstics a la vegada dels dits grans consumidors: microones, vitroceràmiques, rentadora amb aigua calenta, és a dir tots aquells que necessiten escalfar, que és el que realment fa augmentar el consum elèctric. No caldria doncs tenir més de 4 kW, ja que el preu de la factura es calcula tenint en compte aquesta potència contractada, i el resultat final fa que aquest pugi. Fent-ho així l’estalvi pot arribar a ser de fins a 200 euros a l’any, segons el quatre calculat i mostrat per la Sílvia. El canvi de contracte de potència «sempre el podem fer per internet, per telèfon o a l’oficina de la companyia, amb un cost d’uns 10 euros», aclarí l’assessora.
Una altra recomanació és contractar l’anomenada discriminació horària, consistent en una tarifa rebaixada del preu del consum durant 14 hores al dia (de 23 a 13h a l’estiu, de 22 a 12 hores a l’hivern). Adquirint uns petits hàbits, a l’hora de cuinar, posar rentadores, etc., pot comportar que ens estalviem «fins a un 20% del que paguem normalment».
Bones pràctiques en l’ús dels electrodomèstics
Pel que fa a bones pràctiques a l’hora de fer servir els electrodomèstics, tant per rebaixar el que paguem com per estalvi energètic, i que són bàsics sobretot en l’assessorament a llars de pobresa energètica, la Sílvia recomana, entre d’altres: segellar bé les finestres, per garantir un o dos graus més de temperatura a la llar; rentar amb aigua freda com a molt aconsellable – «el consum de l’assecadora equival a 50 rentadores!», donat que l’aigua amb 30 graus dispara el consum; han de mantenir-se netes les reixes de la part de darrera de la nevera, i que aquesta respiri bé en els espais vers la paret. Compte també amb l’aire condicionat i bombes de calor, són els que provoquen més despesa. Fixar-se en l’etiquetatge dels aparells per saber quins minimitzem el consum de CO₂ també és un aspecte clau.
Algunes de les recomanacions que aconsella la Sílvia Invers a l’hora de fer servir els electrodomèstics que tenim a casa per tal de reduir la despesa i el seu impacte energètic. 
Deixa un comentari