Germán Cabrera, lutier de tabals o l’art i ofici de fer instruments

No Comment

L’ofici de lutier, en el seu origen, era construir, ajustar o reparar instruments de corda fregada i premuda, i que actualment abraça també els instruments de vent i percussió. Un ofici tradicional molt laboriós i dels més difícils d’aprendre. Per a arribar a ser un lutier calen molts anys de dedicació, passió, i experiència.

He tingut el plaer d’entrevistar a un “Lutier Terrassenc”, en Germán Cabrera. Gaudint d’una llarga conversa amb aquest creador de somnis, he percebut que en cadascuna de les seves frases hi havia un sentiment d’amor envers la música i la seva forma de vida.

En quin moment vas decidir fer el salt al món de la fabricació d’instruments?

Van haver-hi diversos factors. El primer és que em trobava sense feina i vaig fer un curs de construcció de joguines aprofitant aquesta parada en la meva vida laboral. Al fer aquest curs, vaig conèixer un lutier que fabricava instruments de l’Edat Mitjana i el Renaixement entre d’altres i pel fet de trobar-me en una colla de foc (el Bitxo del Torrent Mitger) i ser percussionista, li vaig proposar a aquell professor construir un instrument: un tambor.

El resultat va ser satisfactori; em va agradar com va quedar i als meus amics també. Fins i tot va haver-hi alguna persona que em va demanar que li fabriqués un tambor per a ella. Va ser llavors quan vaig pensar a fer un petit estudi de mercat i documentar-me una mica més. Finalment m’hi vaig llençar.

Com has après? Ets autodidacta?

Quant a l’aprenentatge hi ha una part que la vaig fer en una escola amb el professor Martí Romero i llavors està la part autodidacta. Diguem que els meus coneixements en percussió també m’han ajudat. El fet de desmuntar instruments i muntar-los, veure de què estan fabricats, veure per què uns sonen d’una manera o altres d’una altra. Anar treballant et va ajudant a entendre-ho. La part mecànica i estètica és la que vaig aprendre a la feina, però diguem que la professionalització va ser força autodidacta. Sempre he procurat compartir idees amb d’altres lutiers però també amb músics, ja que també és molt important conèixer l’opinió d’aquests. Deixar a l’intèrpret l’instrument i que el provi per observar quines millores es poden fer -què pots corregir, què t’agrada i què no- és vital per tal que el resultat sigui satisfactori. Es tracta d’extreure les idees, exposar-les i entre tots donar-li forma i trobar un bon so.

Donaré l’exemple d’un instrument membranòfon: aquest és un instrument que té una part física i un component estètic. Quant a la física no hi ha misteri, són uns nombres que els apliques i l’instrument funciona. Després hi ha la part personal, que es tracta de canviar aquesta física una mica, jugar i variar els paràmetres per adquirir la diferència entre d’altres. Finalment es treballa la part estètica. Cada lutier li fa la seva petita aportació personal.

A mi, personalment, també m’agrada analitzar tambors i instruments d’altres fabricants per saber què vull i què no vull fer, què funciona i què no. És important que hi hagi diversitat en aquest món al qual em dedico perquè som molts i molt diferents.

Quin tipus d’instruments musicals construeixes?

L’Instrument que més fabrico és el tambor tradicional, que és semblant al de Catalunya, Galícia, Aragó, Cantàbria i País Basc. També tinc mercat a València que és un xic diferent. En cada territori hi ha petits matisos i m’adapto a cada mercat. També construeixo “panderos quadrats”, “tambors mallorquins o tamborins”, petita percussió, instruments idiòfons, xiulets de l’Amazones i caixes de trons de Nova Zelanda.

Tu, que coneixes el món de la música tradicional, com la veus? Creus que està valorada?

Des de fa 4 o 5 anys està havent-hi un ressorgir de la música tradicional. En general, hi ha poques ajudes per a les colles i grups que es dediquen a divulgar aquest tipus de cultura, ja que la música tradicional no dóna molts diners. De totes maneres, el públic que ens visita i veu els espectacles de música tradicional als carrers, mostra el seu entusiasme, ens valora i expressa agraïment pel que estàs fent.

Hi ha oferta per estudiar música tradicional?

A Terrassa s’estan començant a fer cursos de gralla, tarota, tambor tradicional, acordió diatònic amb un col·lectiu anomenat: “la Xemeneia”. També pots aprendre en entitats culturals com: castellers i colles de diables. A més, també ens podem adreçar al club de Canjáyar, trabucaires, grups “rocieros”, etc. Per a mi la cultura popular no només és la catalana, ja que a la nostra ciutat hi ha molta més cultura musical.

Ens podries donar algun consell per cuidar els nostres instruments musicals de fusta?

Secrets no hi ha; que es mantinguin fora de la humitat. No sóc partidari d’afegir-hi res: ni greixos d’animal, ni all per assecar la pell. El que vol l’instrument és que el toquis. El millor consell és no parar de tocar per enriquir-te el cos i l’ànima.

David de la Blanca

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER