Jo sóc dels convençuts que els pobles han de decidir lliurement amb qui volen estar, on i com, i cap norma, ni cap Llei ens pot obligar a res. Quan uns parlem obsessiva i interessadament de l’Imperi de la Llei per sobre de qualsevol altra pauta, ho diuen perquè saben que és el millor per a determinats interessos que al llarg de la història han imposat les seves normes de conducta, econòmica, política i social. Ha estat el domini ideològic per a garantir-se el poder al llarg dels segles i dels temps. Les Lleis i les normes sempre els ha garantit la seva prevalença sobre la majoria limitant la seva llibertat, capacitat de decisió i el lliure pensament, que hauria d’estar només fonamentat amb la convivència, la justícia social, la fraternitat i el bé comú. I aquest sí que hauria de ser l’imperi que dominés la situació.
Alguns diuen de forma ignorant i interessada, que si no tenim les Lleis, viuríem en l’anarquia i la Llei de la selva. Doncs bé, viure en l’anarquia si algú ho aplica de forma real, estic convençut que la societat seria molt millor, sobretot, perquè molts que utilitzen aquest concepte són uns veritables ignorants i altres ho utilitzen de forma totalment distorsionada i manipulada per a expressar el caos i la destrucció. Quan és totalment el contrari, però bé, aquest no és en aquest article el debat. I si mirem com es tracta la natura, que és equilibri i procés natural de les coses, a més de la seva saviesa en els seus comportaments, això sempre ho han entès les societats i pobles indígenes, indis o altres cultures que hem exterminat o tractat com a subdesenvolupades. Això si, les nostres lleis i normes és ser uns depredadors del medi, que estem trencant l’equilibri i que senzillament, estem en un model de desenvolupament totalment criminal i que va contra nosaltres mateixos, per tant, ja hem demostrat que serveixen les nostres Lleis i normes vers el Medi Ambient, en general.
Les nostres lleis i normes és ser uns depredadors del medi, que estem trencant l’equilibri i que senzillament, estem en un model de desenvolupament totalment criminal.
L’estat espanyol sempre ha estat depredador i totalitari, afavoridor d’uns interessos minoritaris, corrupte per a essència i violent, i la seva monarquia sempre ha estat corrupta, parasitària i dogmàtica, afavoridora dels interessos dominants, grans cases senyorials i interessos econòmics, l’església i altres poders. Per això va crear l’exèrcit i durant el segle XIX un cos militar com la guàrdia civil amb l’objectiu de garantir aquests interessos i el control polític i social a tot el territori. Un cos que l’únic moment històric que mereix un reconeixement i respecte, és la dels comandaments que van defensar la Segona República, i que avui segueixen repudiats i oblidats, la resta és una història miserable i plena de sang i assassinats. I així arribem als nostres dies, on l’Estat espanyol en el seu conjunt ha quedat retratat en tot l’afer català.
Alguns tenen el desvergonyiment de parlar d’un Estat model democràtic i de dret, amb divisió de poders, i… Res més lluny de la realitat, i si alguna cosa positiva ha tingut el fet català, és demostrar precisament el contrari, on la qualitat democràtica té molt que desitjar i que està demostrant, el que és i ha estat al llarg de la seva història. L’afirmació que encara vivim de les essències del règim franquista, té una part de veritat, però és part del problema, vivim del que ha estat la configuració d’Espanya al llarg de la història, sempre amb retard evolutiu, el domini d’unes monarquies absolutes, corruptes i criminals, un control ideològic i cultural d’una església que durant anys va dominar per la brutalitat de la Inquisició fins al segle XIX i per altres vies fins als nostres dies. L’arribada amb moltes complicacions de les polítiques d’obertura del pensament i de les burgesies liberals, així com l’arribada amb retard dels moviments socials i obrers. Les sublevacions militars permanents del Segle XIX i del cop criminal dels franquistes l’any 1936 i el seu domini fins als nostres dies encara en molts sectors del poder, i per exemple, que avui VOX o alguns membres de la Judicatura del Suprem i l’Audiència Nacional encara estiguin sent protagonistes del judici de l’anomenat procés, és un contrasentit.
Espanya és el resultat d’un fracàs històric, on la seva ciutadania està pagant els costos. Alguns pensaven que seria el conflicte basc qui posaria a Espanya contra les cordes, però res més lluny de la realitat, al final ha estat Catalunya qui ha mostrat les contradiccions i les vergonyes d’aquest Estat antidemocràtic, amb unes institucions podrides, corruptes i sense escrúpols, on la Judicatura és la pitjor cara d’aquest règim, que actua per venjança i no per justícia, que és inexistent.
Al marge del tema de la independència, el procés ha demostrat les vergonyes d’aquest Estat i ha destapat el fals discurs de la transició i la Constitució franquista, com una gran farsa, un engany, la renúncia dels partits anomenats d’esquerres per a una cadira i un sou. Un discurs institucional dominant omplint-se dels valors democràtics, que eren un miratge. L’Imperi de la Llei, era i és, una cortina de fum, per a garantir el domini de les classes dominants de sempre. Aquestes sempre s’han omplert la boca de la pàtria, la seva unitat, la bandera, la seva Constitució i els seus valors, això si, se l’han venut quan han volgut a interessos externs, l’han robat amb un sistema corrupte de funcionament i han actuat contra la majoria per mitjà de les normes i les seves Lleis. I la gran majoria d’espanyols igual que els catalans, marginats i abandonats a la seva sort.
L’estat espanyol sempre ha estat depredador i totalitari, afavoridor d’uns interessos minoritaris, corrupte per a essència i violent, i la seva monarquia sempre ha estat corrupta, parasitària i dogmàtica.
I el tema català que ningú ho dubti, es resoldrà votant, és l’única solució factible. Hem de decidir que volem ser i amb qui, això ho vol el 80%. Aquesta és l’única manera per a aclarir d’una vegada, si són el 47% els que volen la independència o el 38% que no la volen, i després hi haurà un 15% d’indefinits, que ja diran la seva. Per tant, no s’entén que avui hi hagi tants monàrquics a Catalunya i Espanya, i persones que no volen que es voti, perquè tenen por, si són tan demòcrates com diuen la Sra. Arrimades, el Sr. Rivera i els del PP? No s’entén que alguns defensin la monarquia, quan ha estat sempre una institució nefasta per a Espanya i Catalunya, i que aquesta última ha estat imposada per a un criminal, amb tots els seus mals vicis i costums.
La sentència de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, perdo ha estat el subconscient, les penes proposades contra els líders independentistes i els responsables dels Mossos, és el resultat cantat de què serà una farsa de judici, cal aplicar venjança i càstig, res del que diuen les Lleis. Hi ha un tribunal corrupte que sap que no estem parlant ni de Lleis, ni de justícia, i això és un fet.
L’error dels dirigents independentistes, és no haver fet efectiva la independència amb totes les conseqüències, el resultat, és que els hi estan aplicant un càstig, com si ho haguessin fet de veritat. Ja haurien d’haver sabut que en una Espanya on les institucions i els seus poders són corruptes històricament, aquest seria el resultat.
El millor que poden fer, és senzillament, no participar de la comèdia i ni els afectats, ni els seus juristes assistir al judici, o senzillament, que hi vagin els juristes i no diguin res, que s’ho facin ells solets i quedin ben retratats. És la seva farsa i la seva comèdia, i davant d’uns tribunals corruptes i alguns més propers a VOX, que s’ho facin. I el govern de la Generalitat i el Parlament que es deixin d’anar fent l’absurd, i la puta i la Ramoneta, i que d’una vegada tirin pel dret, i es deixin d’excuses. L’Estat espanyol no és esperança de res, la història ho avala, i els espanyols farien bé d’aprofitar la situació per a fer-ho saltar d’una vegada, els aniria millor i serien lliures de veritat sortint de la llibertat vigilada i condicional on estan.
I per acabar de retratar a la justícia espanyola, només ha mancat la sentència del Tribunal de Drets Humans en favor del Sr. Otegui, una altra garrotada jurídica que ja indica com acabarà la farsa de judici muntat per la Judicatura espanyola.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari