La Fira Terrassa Cooperativa, mostra la potència de l’economia social i solidària

No Comment

Més de 40 cooperatives, associacions, grups de consum i altres propostes mostren el seu treball

Presència notable de projectes de cures i atenció a les persones, així com de cultura, treball amb noves tecnologies i solidaris

Pep Valenzuela

Dissabte 24 de novembre, nova i més gran i exitosa cita de les entitats de l’economia social i solidària (ESS) a Terrassa, sota el títol «Fira Terrassa Cooperativa». L’Ajuntament posa eines i recursos a l’abast, però la peça clau, el motor i protagonisme és de les entitats i persones vinculades.

En Javi Domínguez, portaveu de la Xarxa d’Economia Social, subratlla la importància d’aquest treball de base, especialment de la xarxa a la qual representa, amb més de 30 entitats, bona part amb parada a la fira. Una activitat que, al temps, es concreta en l’impuls dels Ateneus Cooperatius, un programa de la Generalitat per a la promoció del cooperativisme en el conjunt del país.

Una tasca que reconeix en Manel Giménez, tinent d’alcalde de l’àrea de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament. «Les impressions són boníssimes, la gent passa i s’interessa, em consta que la fira ha millorat», afirma en declaracions a Malarrassa, tot afegint la importància de la participació de les persones més joves: «sobretot veig que els nens tenen més consciència que nosaltres els grans», i recordant el compromís del govern local, que la passada setmana va acollir l’assemblea anual de la Xarxa de Municipis per l’ESS.

També des de la banca cooperativa Fiare Banca Ètica (amb 1.100 sòcies al conjunt de l’Estat espanyol), amb parada a la fira, destacaven l’èxit de la trobada, tot indicant que és un espai on es pot veure, concretament, què és el que aquesta banca finança, «una mostra clara del teixit associatiu i econòmic que ajudem a promoure».

Noves tecnologies i cooperativisme

L’ESS ofereix models associatius, participatius i democràtics plenament a to amb les necessitats i amb capacitat d’impulsar les potencialitats de les noves tecnologies, molt més que les clàssiques estructures organitzatives empresarials jeràrquiques i verticals. En Carles Sala, de l’Associació Communia, pel foment del softward lliure i el coneixement obert, que dóna infraestructura a tot tipus d’entitats. «Som autònoms i creem petits projectes i treballs per generar renda per nosaltres». El codi que generen i també altres productes manuals, «tot allò que fem ho posem a disposició a la xarxa perquè es pugui reutilitzar, modificar per qui vulgui». Sobre la participació, emfasitza que «ens interessava participar amb la resta de la gent i participar en aquesta comunitat, formar part d’aquest procés».

Representant FabLab, laboratori de fabricació digita, l’Esther Barella declara que «l’objectiu principal és acostar tota aquesta tecnologia de fabricació digital a la ciutadania». Empresa privada, està ubicada a la UPC Terrassa i fa projectes de cooperació amb altres universitats, i tallers de fabricació digital pels menuts, també extraescolars i casals d’estiu. Però, primer de tot, assegura, «som un lloc d’intercanvi d’idees. I els projectes més interessants surten de la col·laboració entre diferents, enginyers, arquitectes, artistes… com més gent participi projectes més interessants podem tenir».

Som Mobilitat, cooperativa per una mobilitat sostenible, presentava la seva proposta. En Ricard, soci del grup de Terrassa, explica que volen posar a disposició vehicles elèctrics dels socis, car no cal tenir vehicle privat, per reduir la flota a les ciutats i contribuir a una mobilitat més sostenible. La cooperativa, a Catalunya, té 1.100 socis.

La cooperativa La Terrassenca, de missatgeria i logística ecològica amb bicicleta i transport elèctric, treballa des de fa 4 anys. La Clara Garcia diu que, ara, són dues sòcies, però a punt d’incorporar una tercera persona a l’equip.

Edició i cultura

La Tija edicions, una cooperativa editorial especialitzada en pensament crític i feminismes, a Terrassa, va començar a treballar fa 3 anys i estan al mercat en fa 2. Formada per tres persones, l’Elena afirma que «cal fer xarxa del cooperativisme i compartir projectes per créixer totes».

Jugant en una altra divisió, Abacus cooperativa participà també a la fira. És cooperativa de consum amb socis de treball, quasi 1 milió de sòcies de consum i més de 500 sòcies de treball. Assegura la Montse, sòcia de treball, que Abacus nasqué, el 1968, per «transformar l’experiència del consum cultural i de lleure», adreçada a totes les edats però sobretot en educació i per infants, tot reivindicant-se part del teixit de l’ESS.

El Corralito centre de creació artística, és una xarxa formada per 10 artistes de Terrassa amb l’objectiu de fer xarxa i sinergies en els centres de creació i els petits col·lectius artístics. Volen donar recursos als artistes joves i amateurs, ja sigui en pintura, disseny moda, il·lustració, música i altres. Consideren, diu l’Esther Querol, «que a la ciutat hi ha un teixit artístic molt important, però que no té veu i no té força, i volem ser paraigua».

Cures, salut

Sens dubte un dels àmbits amb més potencials i necessitat de creixement és el de les cures i la salut, cures a les persones i a si mateix, clar. La cooperativa de treball Magroc, d’atenció precoç als infants i famílies, que treballa des del 2003 a la ciutat, és una de les entitats de referència, al mateix temps que una de les actives i protagonistes a l’hora de treballar per consolidar i promoure el teixit de l’ESS.

Experiència singular a la ciutat, el Club Gimnàstic Terrassa, és una entitat esportiva sense ànim de lucre que, a banda les activitats pròpies, cooperació amb escoles i el Consell Esportiu. Amb anys de trajectòria, i ara al carrer Doctor Pearson, formen part de la XES. Afirma en Miquel Àngel Gamell que volen «posar de manifest que el món de l’esport també és ESS».

Amb 2 anys i mig d’experiència, l’Associació Arte Paliativo, acompanya persones amb malalties avançades a través de l’expressió artística, a hospitals, com el de Terrassa, a la planta 8 cada dimecres, o amb sessions grupals o individuals a domicili i a residències. Treballen amb uns 300 malalts. Són professionals d’art-teràpia i educació social, però per a les persones que estan a l’hospital el servei és gratuït, finançat en alguns casos per l’obra social d’algunes entitats financeres.

Després de canviar de local fa poc temps, Sap Spai, centre de psicopedagogia infantil, que vol portar la psicologia a totes les famílies a preu reduït, és una cooperativa sense ànim de lucre, amb 2 treballadores, que funciona des de fa 10 anys. Ara estan al carrer Pare Llaurador.

L’associació La Oka, per a persones amb discapacitat, va mostrar les manualitats que produeixen i amb la venda de les quals, així com de roba de segona mà a la botiga que tenen al carrer Prat de la Riba 112, i les quotes d’unes 30 persones sòcies, financen l’activitat. Treballen 3 persones, voluntàriament, des de fa 5 anys.

L’Associació Esportiva de Tai-Txí va mostrar algunes de les pràctiques que ensenyen i que posen a disposició d’associacions a les quals pot interessar «aquest missatge d’esport, cos i ment, orientada al benefici del cos i emocions», explica en Francesc Sánchez.

Al costat hi era Espai Sacra, associació sense ànim lucre que promou projectes d’inclusió social, com, per exemple, d’acompanyament de dones amb càncer de mama, des de fa 5 anys.

Per la seva part, el Centre Can Pau fa tractament, prevenció i diagnòstic d’infants, fins els 17 anys, amb diferents trastorns. Associació sense ànim de lucre, treballa des de fa 6 anys. Paola Lazo, fundadora, informa que l’equip està format per 6 terapeutes i que atenen més de 300 famílies, en un intent d’oferir cures a gent que no pot esperar més a les llistes dels serveis de salut públics, «que no funcionen».

Nascuda com a cooperativa, a Terrassa, fa més de 30 anys, Teixidors és una empresa tèxtil que treballa amb teixits naturals de la més alta gamma que venen a botigues arreu del món. Ara, depenent de la fundació Fupar, ja no és cooperativa, però manté el caràcter de projecte social, els teixidors són persones amb discapacitat intel·lectual que s’han convertit en experts.

En una parada al costat es presentava Fupar, entitat que des de fa dècades atén persones amb discapacitat intel·lectual, amb un centre especial de treball i un centre ocupacional.

No va faltar a la cita la Mutualitat Les Arenes, entitat que funciona des del 1976, amb l’objectiu de garantir assistència a la defunció i enterrament a partir de la col·laboració entre veïnes. La mutualitat, assegura l’Agustí Salvany, actual president, funciona molt bé, ha crescut en els darrers anys i es planteja créixer més a la ciutat. Amb funcionament democràtic, aconsegueix oferir serveis de nivell a preus millors per a les persones associades.

L’associació Eco-Inserció mostrà també els resultats del seu treball amb persones en situació de vulnerabilitat, creant llocs de treball en activitats econòmiques com la recollida selectiva de roba, en col·laboració amb Roba Amiga, des del 2010.

Oxfam-Intermon, mentrestant, convidava a la celebració del 25è aniversari de l’obertura de la seva botiga de comerç just a Terrassa, al passeig Comte d’Ègara. Maribel, voluntària de l’entitat, insistia en què el comerç just és una manera d’eradicar la pobresa i altres injustícies, com mostrarien els 60 anys de treball de l’organització a tot el món.

El grup d’Economia del Bé Comú, per impulsar economia amb valors, democràcia, dignitat humans i solidaritat, aprofità per recollir un test sobre compliment dels valors de l’EBC, promovent la reflexió sobre el comportament personal.

Les escoles cooperatives, les cooperatives d’alumnes i iniciatives escolars donen el to

P.V. La presència d’escoles cooperatives i cooperatives d’alumnes, així com d’iniciatives socials promogudes des de les escoles (com la Iniciativa Legislativa Popular de l’INS Vedruna Vall) ha estat una de les marques fonamentals d’aquesta edició de la fira.

Estudiant d’Integració Social a l’IES Montserrat Roig, en Marcel, forma part d’una cooperativa que estudia com està la situació social a la ciutat tot fent activitats per recollir diners que donen a l’espai La Fàbrica de Can Tusell. En aquest mateix IES, la Mar Morales forma part de la cooperativa El niu del Roig, que fa tallers de joc i expressió per a infants, amb unes 50 estudiants, «el servei l’oferim a tots els infants de Terrassa».

A l’escola El Cim, que és una cooperativa, l’alumnat d’ESO constitueix també una cooperativa per ajudar els alumnes i que fa activitats solidàries, expliquen l’Esther Pérez, alumna, i en Jordi Sánchez, professor. Recapten també diners per ajudar els alumnes de 4rt a fer el viatge de fi de curs. Amb les activitats solidàries amb altres campanyes ja en marxa, com la Marató de TV3.

També escola cooperativa, la Tecnos estava present amb dues cooperatives d’alumnes, una que fa berenars i els ven a l’escola (amb uns 40 membres), i una altra que fa manualitats, amb 9 sòcies, explica la Maria Barrio, mentre que l’Anna Garrigó destaca que volen mostrar «què fem al cole i reproduir en petit el model cooperatiu».

L’escola Cultura Pràctica ha participat tot estrenant perfil, car recentment ha entrat a formar part del grup cooperatiu Creixen Educació. Les alumnes Elena i Natàlia destaquen aquest fet: «ja hem vingut altres anys, però aquest any és més significatiu perquè ara l’escola tota forma part de tot això». També Maite, professora, incideix en aquest fet, i explica que han vingut per mostrar aquesta novetat i presentar la cooperativa d’alumnes de producció, que fa manualitats amb material reciclat. Anuncia també la creació d’una nova cooperativa, a 4t d’ESO, en aquest cas de serveis. Destaca, així mateix el caràcter participatiu a l’hora de decidir i fer.

L’escola d’educació especial Crespinell, cooperativa de treball, amb 40 anys de recorregut, volia mostrar la diversitat del món cooperatiu i el fet de ser un valor en alça. L’Anna Comas i la Sílvia Torredemer, professores, informen del projecte d’inclusió que desenvolupen amb l’escola Lanaspa i l’IES Montserrat Roig, des de fa 29 i 15 anys respectivament, amb participació d’alumnat de Crespinell, amb discapacitat intel·lectual, en les aules dels dos centres. Un projecte avui en qüestió per problemes d’espai. Des de Crespinell demanen un local a prop del lloc actual que permeti mantenir i desenvolupar el projecte.

Presència important d’alumnes de l’escola Vedruna Vall, amb l’objectiu principal de fer conèixer la ILP que promocionen i recollir firmes perquè sigui debatuda al Parlament de Catalunya. Les alumnes Marta Bosch i l’Alexandra Sáez que la iniciativa legislativa popular és «perquè sigui obligatori l’etiquetatge ètic dels productes», de manera que, amb simple codi, es pugui tenir informació sobre la procedència i condicions de producció, que han de respectar drets dels infants, les dones, laborals i humans. «Una informació que sovint no volen oferir les marques», subratllen. Les escoles Vedruna han de recollir 50.000 signatures a Catalunya. A Terrassa ja en porten 2.000, una bona arrencada.

La cooperativa de serveis socioeducatius l’Eina també va estar present junt amb les escoles i cooperatives d’alumnat, «per donar-nos a conèixer més i fomentar la participació», declarà la Paqui Guerrero, presidenta de l’Eina.

Comerç Just, producció ecològica i consum responsable

P.V. Patentant la mobilització ciutadana entorn del comerç just i el consum responsable i la producció agroecològica, la presència d’entitats d’aquest àmbit va ser l’altra marca forta de la Fira. Per primer any, la botiga Molsa Galileu, membre de la cooperativa de botigues Molsa, de botiguers independents a Catalunya, agrupats per ajudar-se entre nosaltres, mostrava el seu catàleg d’alimentació ecològica, «però més enllà, sempre que podem, de comerç just, de proximitat, amb alternatives vegades», destaca la Caterina Ibáñez.

No va faltar Alternativa3, degana del comerç just a Terrassa i el país. Maria Fernández, explica que es dediquen a l’elaboració de cafè, cacau i sucre, produïts per cooperatives als països d’origen, amb total garantia de sostenibilitat, qualitat i condicions justes de producció. «De vegades és complicat ser alternatiu i trobar alternatives per tot, per això és important aquesta fira, on et pots informar de tot».

En Marc Montlló representa l’Egarenca, una «associació que funciona com una cooperativa de consumidores», al carrer del Nord, de productes ecològics en alimentació i consum de la llar des del passat mes de març.

Al costat, hi ha la Cooperativa Vímet, de producció ecològica, amb horta a Torrebonica. La Lucia, arribada fa algun temps d’Extremadura, explica que, a més, «lloguem parcel·les per a gent interessada a portar la seva pròpia horta i li fem acompanyament per cultivar». Al temps, impulsen un projecte social a Torre-sana, amb persones derivades de Serveis Socials, que treballen l’horta comunitària i se’n porten producció. Finalment, fan cistells de verdures que venen al mercat de pagesos de Sabadell els dissabtes.

La cooperativa de consum i resistència de l’Atzur es presentava també aquesta edició. Són un grup de persones, unes 40 unitats d’habitatge, que s’autoorganitzen per consumir productes ecològics de proximitat. Els dimarts obren a l’Atzur, carrer Arquimedes, per distribuir i anotar les comandes, des de fa 2 anys i mig. Amb relació directa amb alguns productors, estan conversant amb l’Egarenca per eventuals col·laboracions.

Amb uns 8 anys de funcionament, la Xarxa d’horts ecològics de Terrassa també va participar. En Daniel, del grup Plantem-nos, explica que fan horta ecològica, diferents projectes, i que són uns 12 horts, en els quals treballen de forma autogestionada la majoria, més de 300 persones.

Ja posant el plat a taula, la cooperativa La Revolta, al carrer Volta, és un cafè i restaurant ecològic, explica la Vanessa. «Fem elaboració pròpia amb productes de proximitat i ecològics, d’empreses ètiques». A la part de dalt, hi ha un espai per fer mindfullness, ioga, també per a embarassades, creixement personal i «per divertir-nos, fem danses vàries».

També des de la perspectiva del consum responsable, en Cesc, del grup local de Som Energia, informa que aquesta és una «cooperativa sense ànim de lucre, mixta de consum i producció d’energies renovables, per promoció de canvi de model energètic», amb 8 anys de vida. El projecte més important del grup local és Impuls Solar Vallès, amb participació de 100 famílies que s’instal·laran plaques fotovoltaiques a casa seva, per consum propi i col·lectiu. El projecte funciona a diverses ciutats del Vallès occidental.

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER