El mes de febrer de 2019 ve carregat de novel·la negra, activitats, escriptores i escriptors que participaran en totes les activitats del certamen. Enguany, l’escriptora Montserrat Espallargas ha iniciat les activitats prèvies al cicle amb la presentació de la seva última novel·la, El clan de Sa Ràpita (Pagès Editors 2018) i una xerrada sobre l’ús de les tècniques narratives.
Cinc anys de Febrer Negre a l’Ateneu Candela vol dir cinc anys portant grans noms de la novel·la negra i criminal a Terrassa: xerrades, tallers, presentacions i conferències, entre d’altres. De moment ja s’ha presentat el cartell i en dues properes sessions es descobrirà un flyer i un punt de llibre, amb altres veus potents dins del gènere literari. La primera paraula l’ha tingut Montserrat Espallargas, escriptora i periodista, que ha guanyat el premi Ferran Canyameres de novel·la 2017 amb El clan de Sa Ràpita, el Joaquim Ruyra per Vides de filferro (Pagès Editors, 2016) i el Joan Marquès Arbona de la Vall de Sóller per Tot ho dono per perdut (Documenta Balear, 2016).
L’escriptora ha afirmat que la seva última novel·la, El clan de sa Ràpita, s’inclou dins del concepte de novel·la negra – criminal encunyat pel desaparegut Paco Camarassa, gran especialista en novel·la negra, ex llibreter de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i impulsor del certamen BCN negra. Una de les característiques perquè una novel·la s’emmarqui dins d’aquest gènere és ser una “novel·la d’ambient”, i la d’Espallargas ho és: és existencial, examina o explora una determinada existència, però no és angoixant ni tancada. Està ambientada entorn d’un col·lectiu universitari i Espallargas posa damunt de la taula si és lícit o no assassinar un rector que no és tan pur com semblava intel·lectualment i si és lícit o no assassinat per mantenir el prestigi intel·lectual. Es tracta d’un thriller de cap a peus que posa en tensió i que connecta, tal com explica l’autora, “amb una llarga tradició de literatura nihilista negra, amb noms com Chandler, Dostoyevski, Manuel de Pedrolo i tants d’altres”.
L’argument es basa en el “fracàs d’una generació, la generació que va participar al Maig del 68. Creien que la revolució era possible i després es van adonar que no era tan fàcil i d’alguna manera, van pujar al primer carro”, explica Espallargas. La novel·la està escrita en mallorquí, “per reivindicar les varietats de la llengua catalana”; els verbs estan conjugats en mallorquí, els diàlegs estan escrits en salat i Mallorca es presenta com a espai literari propi entre el real i l’imaginari.
Un dels temes més interessants de la novel·la és la construcció de l’argument a través de 5 veus narratives diferents, les dels 5 personatges: 3 vicerrector, la dona d’un d’ells i la seva amant. “L’elecció del narrador l’he plantejat de manera profunda”, explica Espallargas. Cada capítol es correspon a un personatge i la novel·la acaba constituint una suma de subjectivitats. Amb aquestes veus narratives, “intento expressar el que vull dir de formes diferents”, afegeix l’autora. “Es tracta d’un acte de respecte de l’escriptor cap al lector, que és molt intuïtiu”, afirma.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari