Foto Favt
Ramon Clariana
Terrassa és la ciutat de Catalunya amb més rieres i torrents que la creuen pertot arreu, amb més de 15 km de longitud dels seus llits, que solen estar gairebé secs però que es transformen en veritables rius quan plou fort, ja que bona part de la recollida d’aigües pluvials prové dels molts km de terrenys forestals que ens envolten. Aquest fet, unit a les peculiaritats del clima mediterrani, una miqueta especial a més a la nostra ciutat per la seva situació geogràfica propera a Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, fa que de forma periòdica i especialment a la tardor, hi hagi pluges molt intenses i que cauen en curts períodes de temps, les quals provoquen grans crescudes de les rieres i torrents que més d’una vegada provoquen inundacions amb grans danys i, en ocasions víctimes.
En el record dels que tenim una certa edat, la tràgica riuada de 1962 amb més de 330 morts i la de 1971, que va provocar grans danys materials. I aquestes riuades no només passen en els nostres temps, sinó que estan documentades des de fa centenars d’anys.
Amb aquests antecedents semblaria que les administracions, especialment la Generalitat, ja que l’ ACA (Agència Catalana de l’Aigua), dins de la taxa de l’aigua cobra un import, que en part ha de dedicar-se a neteja i manteniment de les rieres i torrents, hagués de tenir un pla de manteniment de les rieres i torrents de la nostra ciutat que fos executant de forma contínua.
Per desgràcia això no és així, i des de fa anys, les operacions de neteja de les rieres i torrents de Terrassa a càrrec de l ‘ACA han estat clarament insuficients i les de manteniment de les infraestructures hidràuliques pràcticament inexistents. Per si no fos poc, en els últims anys s’ha produït un contenciós judicial entre l’ ACA i l’Ajuntament de Terrassa, encara no resolt per complet, per decidir a qui competeix la neteja i manteniment dels llits de rieres i torrents en terreny de naturalesa urbana.
Mentrestant, l’erosió produïda per les impetuoses aigües, especialment les de les rieres del Palau i de les Arenes, va soscavant els talussos o murs de contenció d’ambdues rieres, com es va fer palès fa pocs anys en la riera del Palau, tram de Ca Boada, on les aigües van arribar a infiltrar-se per sota de la calçada de la Ronda Ponent, el que va obligar a tancar al tràfic un carril de la Ronda Ponent durant molts mesos, i va haver de ser l’Ajuntament de Terrassa qui assumís l’execució i cost de reforçar els talussos.
Tota aquesta situació ha generat molta preocupació a molts veïns i veïnes de Terrassa, i en els últims anys s’ha constituït la Comissió de la Riera de les Arenes i va reactivar la de la Riera del Palau, que fa un any han sumat esforços i constituït la Comissió de Rieres i Torrents de Terrassa, constituïda per la major part d’AV de l’entorn de les rieres de Les Arenes, del Palau i de la FAVT.
El treball continu de la Comissió ha portat a plantejar a l’Ajuntament, en múltiples reunions, i a la mateixa ACA, la necessitat de redactar i executar les accions necessàries per mantenir nets els llits hidràulics i un pla de manteniment d’infraestructures, entre les quals destaca la necessitat de consolidar els murs de contenció de la riera de les Arenes que, en opinió de la Comissió estan descalçats en la seva fonamentació en diversos punts, i a construir els murs que no existeixen, en el tram entre Can Parellada i Les Fonts.
Aquest mal estat dels murs va quedar palès el passat 15 de novembre, quan a conseqüència de la forta pluja caiguda de 118 litres per metre quadrat, es va enfonsar un tram de vorera del lateral est de l’Av. Del Vallès, fent-se un esvoranc de grans dimensions en l’interior de les quals va caure un veí que va haver de ser rescatat amb cordes, il·lès per fortuna.
I l’endemà es va enfonsar un tram de vorera de la mateixa avinguda, en el lateral oest, al costat mateix d’un tram de mur amb els seus fonaments a l’aire.
I les úniques afectacions no van ser aquestes, sinó que va haver-hi de tota mena i importants, per tota la ciutat, tant en alguns barris perifèrics com en sectors més urbans.
Un exemple de perifèrics van ser les inundacions que es van produir al barri Torrent de Les Carbonelles, conseqüència de la falta de neteja del llit dels torrents del sector, que ha denunciat l’AV, mitjançant una instància dirigida a l’Ajuntament i en sectors més cèntrics l’exemple de la calçada inundada de la Ronda Ponent, a l’altura de la Cogullada, en la qual van quedar atrapats un bon nombre de vehicles.
En diversos punts de la ciutat, hi va haver calçades de carrers inundats, degut o bé a embornals tapats per falta d’una adequada neteja o bé per insuficient capacitat o mala col·locació per desguassar.
Tot l’exposat porta a considerar que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Terrassa han de prendre consciència de la urgent necessitat de redactar i portar a la pràctica un pla de neteja i manteniment de totes les rieres i torrents de Terrassa, així com l’Ajuntament de Terrassa ha de portar a la pràctica una adequada planificació de neteja de tots els embornals, i un estudi de millora de la capacitat de desaiguar aigües pluvials de les calçades dels carrers que solen inundar-se quan plou amb força.
Deixa un comentari