Us imagineu en Macron pactant res amb la Marie LePen, o la Merkel amb la ultradreta alemanya? Doncs aquí sí, Pablo Casado ja ha dit que: “És una gran oportunitat pactar amb Vox que no podem deixar passar”, de ben segur que Albert Rivera li anirà al darrere, sense massa fàstics, la prova real de què són la mateixa cosa.
El que ha passat a Andalusia, no és cap miratge. S’ha de ser un il·lús per creure que una societat submisa i permissiva amb la corrupció, on la ciutadania es mobilitza més per traure imatges de fusta en processons inacabables per les vies públiques que no pas per defensar els seus drets; on el latifundisme està perpetuat des de l’Edat Mitjana; on el matar i torturar animals és un negoci per a la diversió popular; on es paguen sous de 400 euros al mes als immigrants per recollir-los els seus pebrots durant 10 hores al dia, mentre els patriotes ho aplaudeixen des del bar. Pensar que de tot aquest llast de ronya pot arribar a venir un canvi revolucionari o progressista, això sí que és tenir veritable fe en un poble ignorant. De tot això només poden venir vents i olors de putrefacció, malgrat haver-hi una minoria que lluita per tot el contrari.
El gran problema de molta gent és que en lloc d’analitzar amb una certa imparcialitat (no cal la lògica), ho fan seguint les baves dels polítics que patim. Andalusia necessita un gran canvi que el PSOE no ha sabut donar-li. Però quins canvis vol donar el PP a Andalusia? Diria que els mateixos que li van donar a València o Madrid, el malbaratament inútil i la corrupció (això sí que ho dominen), que han arribat a xifres d’escàndol i que després queden com les comunitats més endeutades d’Europa, però tothom content amb infraestructures que només serveixen perquè se les mengin les rates. O com Castilla-La Mancha, on la sra. Cospedal la va agafar amb un deute 6.900 milions i va deixar-la amb un forat de 13.500 milions de deute. I els ERES? Doncs un altre trau de 850 milions, que ha fet el mal que havia de fer, però comparats amb els dels professionals del PP, són uns aficionats. El més important, no oblidar.
A Espanya hi ha d’haver d’una vegada per totes algú que defensi amb valentia i sense embuts (la dreta així ho fa), consultes (referèndums) per afers d’especial transcendència, com la reforma política de l’Estat, els acords amb la Santa Seu o el dret a decidir dels pobles, per posar tres exemples. Sobre Catalunya caldria matisar. Si el que ha d’aportar l’esquerra per donar una resposta a aquest conflicte és més 155, i més “unitat d’Espanya” per imposar i sotmetre a l’infidel, això vol dir que aquests partits estan dirigits per persones sense els valors que se’ls suposa que han de tenir.
No pot ser que partits anomenats d’esquerra que diuen ser republicans convisquin i acceptin encantats una monarquia com la que patim. O que tinguem una Església que actua com un Estat dins l’Estat. Aquesta és la incongruència que explica el que està passant amb l’esquerra a Espanya. Algú sap distingir a hores d’ara al PP del PSOE en aquests temes?
Que el PP i Vox pactin entra dins la normalitat. Són germans siamesos, per tant no veig el perquè no ho han de fer, de fet un és una escissió de l’altre. Que quedi clar que a Andalusia ha guanyat el feixisme i faran tot el possible per destruir qualsevol tipus d’oposició, és un rol que dominen.
A Europa el feixisme va ser derrotat, els partits de dretes d’allà van haver de refer-se després d’aquella derrota, aquí no, és una diferència absoluta. Tornem-hi, el PP fou fundat per ministres de Franco. La CDU alemanya no va ser fundada per ministres de Hitler. La Democràcia Cristiana Italiana no la van fundar els nostàlgics de Mussolini. Mentre no s’entengui que som una singularitat i que tenim una història diferent de la resta d’Europa no s’entendrà res.
No voldria deixar d’expressar la meva solidaritat i la meva simpatia amb aquells andalusos/es que han votat i ho han fet amb sentit comú (el més miserable dels nostres sentits), perquè la que els caurà a sobre no serà de les petites. Rebran des de dins i des de fora. Ànims.
miquel mallafré, 3 de desembre de 2018
Deixa un comentari