VI Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, manifest ‘Desigualtats socials, solucions locals’

Sessió d’inauguració del VI Congrés. Foto: congrestercersector.cat

El Tercer Sector Social de Catalunya va celebrar els dies de 20 a 22 de novembre el seu VI Congrés, tot fent una posada al dia de l’anàlisi de la situació al país: «les ciutats experimenten una tendència a l’alça de l’especulació, la concentració de la riquesa i la inversió estrangera desmesurada que, en conjunt, generen un procés de gentrificació que expulsa el veïnat, sobretot de col·lectius en situació vulnerable; i trenca la xarxa comunitària, entre molts altres efectes»; el compromís de seguir treballant per: «Garantir els ingressos per assegurar els drets de la ciutadania. Posar la persona al centre de l’atenció i que aquesta sigui integral, transversal i de base comunitària. Reforçar la cooperació público social per assegurar una atenció a la persona de més qualitat. Acompanyar les persones per construir una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora. Garantir el dret a accedir a un habitatge digne i de qualitat i als subministraments energètics. Enfortir la capacitació digital de les entitats i la innovació social i tecnològica del sector social.» Tot reclamant «un municipalisme fort com a eina clau per aconseguir polítiques transversals que lluitin contra les desigualtats socials des de la proximitat del territori».

Llegiu íntegre el Manifest:

Els i les representants del Tercer Sector Social de Catalunya ens hem reunit entre el 20 i el 22 de novembre de 2018 a Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat en el VI Congrés del Tercer Sector Social amb el lema ‘Desigualtats socials, solucions locals’. Durant aquests dies, hem debatut i reflexionat sobre la importància de la interacció i el treball conjunt entre les Administracions locals i les entitats socials per fer front a dos fenòmens paral·lels: la urbanització i la globalització. Fruit d’aquesta reflexió:

Observem

que, en les últimes dècades, el món ha avançat ràpidament cap a una major concentració de la població en zones urbanes. Segons l’ONU, el 2050 gairebé el 70% de la població mundial viurà a les ciutats. A Catalunya, actualment, el 54% de la població ja es concentra en grans ciutats de més de 50.000 habitants i el 80% en municipis de més de 10.000.

com aquesta transformació ve acompanyada de grans oportunitats per afavorir un major creixement i millorar en aspectes de la vida que compartim com a ciutadania urbana però, per contra, també d’una accentuació de les desigualtats socials.

com les ciutats experimenten una tendència a l’alça de l’especulació, la concentració de la riquesa i la inversió estrangera desmesurada que, en conjunt, generen un procés de gentrificació que expulsa el veïnat, sobretot de col·lectius en situació vulnerable; i trenca la xarxa comunitària, entre molts altres efectes.

com, malgrat això, hi ha polítiques de l’Estat del Benestar que no es poden entendre si no és des de la proximitat del món local, com són aquelles que tenen la persona al centre de l’atenció. A més, noves maneres d’entendre l’urbanisme (amb perspectiva de gènere, amable, compacte, etc.) fa temps que s’estan desenvolupant per garantir una millor cohesió social.

com des del Tercer Sector hem de fer front a reptes socials propis de la urbanització, agreujats per la globalització, com la pobresa i l’exclusió social (pobresa infantil, feminització de la pobresa, pobresa energètica, malnutrició, etc.), la greu problemàtica de l’accés a un habitatge digne i de qualitat, el sensellarisme, la gestió dels fluxos migratoris (i l’emergència dels infants i els joves no acompanyats), l’envelliment, l’accessibilitat o la qualitat de l’atenció social i sanitària, entre altres.

retrocessos alarmants en els nivells de democràcia i en les seves institucions, i un debilitament en l’àmbit local i nacional amb la concentració i recentralització del poder, a més d’un increment de polítiques i discursos intolerants, xenòfobs, misògins, homòfobs i violents, que tenen impactes quotidians en la vida de la gent de les nostres ciutats.

En conseqüència, observem amb preocupació i constatem com les desigualtats globals provoquen desigualtats locals.

Com a sector, ens comprometem a:

seguir impulsant i defensant una Catalunya socialment avançada en la qual la igualtat d’oportunitats, la qualitat de vida i els drets socials de la ciutadania siguin reals i efectius, des de la vocació de servei públic i la proximitat.

continuar treballant per assolir la transformació de les polítiques d’atenció a les persones amb la finalitat de:

◗ Garantir els ingressos per assegurar els drets de la ciutadania.

◗ Posar la persona al centre de l’atenció i que aquesta sigui integral, transversal i de base comunitària.

◗ Reforçar la cooperació público social per assegurar una atenció a la persona de més qualitat.

◗ Acompanyar les persones per construir una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora.

◗ Garantir el dret a accedir a un habitatge digne i de qualitat i als subministraments energètics.

◗ Enfortir la capacitació digital de les entitats i la innovació social i tecnològica del sector social.

I, per això, reclamem:

un municipalisme fort com a eina clau per aconseguir polítiques transversals que lluitin contra les desigualtats socials des de la proximitat del territori. Els governs locals tenen possibilitat de fer més coses, d’estar més a prop de les persones i de tenir capacitat per gestionar, conjuntament amb la societat civil i la ciutadania, respostes als reptes socials.

un compromís perquè els governs autonòmics i locals, que reclamen més poder competencial (reivindicació que també compartim), assoleixin el repte de redissenyar les ciutats perquè creixin i siguin més democràtiques, sostenibles i inclusives.

avançar cap a unes aliances més fortes entre les Administracions locals, les entitats socials i la ciutadania per millorar les condicions de benestar, la qualitat de vida i la dignitat de totes les persones.

En aquest sentit, els i les representants de les entitats del Tercer Sector Social reunides aquí, creiem que les pròximes eleccions municipals, i els futurs governs locals que en sorgeixin, són una gran oportunitat per enfortir aquestes relacions entre el món local i el sector social.