Jordi Flores @Doctor_Flo
-Queen fashion! Queenmania!! No puc parar de cantar Radio Ga Ga!!! És el que em crida un amic meu pel carrer, tot sabent que jo també en soc fan. Certament; el, malauradament, desaparegut Freddie Mercury s’ha tornat a posar de moda i, el considerat un cop millor grup de rock dels 80, està en boca de tots despertant un enorme interès. Documentals sense pausa als canals temàtics com DMAX, rius de tinta o caràcters digitals als rotatius i revistes especialitzades, milers de reproduccions a les discoteques i milions d’escoltes arreu del món, han provocat que torni, estil au Fènix, al lloc número 1 de les llistes com a una de les formacions més escoltades, segons els tops recents d’Spotify.
De ben segur que el fulminant èxit mundial i el sorprenent (o no!) fenomen de masses que ha suposat el film «Bohemian Rhapsody» ha tingut alguna cosa a veure en tot això! I és evident que la maquinària promocional de la productora d’aquesta pel·lícula ha fet la feina molt ben feta. Tots els continguts aliens que fan referència a Queen retroalimenten el triomf de la producció americana, i viceversa. No obstant, el fet que el passat 24 de novembre es commemorés el 27 aniversari del traspassament del llegendari Mercury, també ha posat el seu gra d’arena disparant la nostàlgia.
A la nostra ciutat, el Cinema Catalunya de Terrassa -que pot presumir, amb el cap ben alt, de disposar d’una programació cinematogràfica, operística i documental de màxima qualitat- ha programat, com no podia ser d’una altra manera, «Bohemian Rhapsody», potser en la seva línia més comercial, sí, però sempre tenint en compte l’interès artístic i cultural del que presenta en les seves dues pantalles, i que aquest títol atresora en escreix. Segons fonts del propi cinema de titularitat municipal, les projeccions han polvoritzat tots els rècords de permanència en cartellera, major nombre d’espectadores i espectadors acumulats i, també, de la més gran recaptació arreplegada.
La pel·lícula és un biopic molt acurat de la història del grup, amb les seves llums i les seves ombres, que gira entorn la figura del protagonista Freddie Mercury, interpretat per un magnífic Rami Malek què s’hi deixa la pell realitzant una còpia quasi perfecte del famós cantant. No en va, els més potents influencers i els especialistes cinèfils el col·loquen en els pronòstics com a un fort candidat als Oscars’19 per la seva brillant actuació. Fins i tot, Brian May, guitarrista i cofundador de la banda, li va enviar un correu electrònic personal felicitant-lo pel gran treball, destacant que si en Freddie l’hagués vist estaria orgullós de la performance de l’actor.
Segons apunta la llegenda urbana, i en el capítol anecdotari, quan acaba el rodatge, Malek es queda la pròtesi que utilitzava per reproduir, de manera molt fidel, la dentadura tant característica del Great Pretender i la fa banyar d’or. Les males llengües diuen que aquesta joia no és res més que una inversió de futur en el cas que algun comprador fan frisi per tenir una rèplica exacta de les dents de Mercuri en la seva col·lecció malaltissa de fetitxes de Queen.
Sigui com sigui, li perdonem absolutament tot al crac de Rami, que està impecable, superb en el rol, i sobre el que cau tot el pes de l’obra, convertint-se en la interpretació més destacable de l’elenc; només per veure’l actuar a ell ja val la pena gaudir d’una pel·lícula de gran càrrega emocional i que no deixa ningú indiferent. La qualificació és de Molt Recomanable, sense cap mena de dubte, i, tractant-se d’un grup anglès, la VOSC o VOSE és imprescindible; per això el nostre Cinema Catalunya, el de tots, potser estaria bé que augmentés d’una a dues sessions setmanals la Versió Original Subtitulada.
Definitivament, Queen ha tornat per quedar-se i està de la moda que “mola”! Visca la moda! I visca la recuperació d’un grup històric inoblidable! Tu ets de Queen o de Sex Pistols? Jo soc de God Save The Queen!
Deixa un comentari