Fer República cada dia, en cada espai. ANC-Terrassa per la Independència, una agenda de treball atapeïda

No Comment
Membres de secretariat de l’ANC-Terrassa per la Independència, al local del carrer del Nord. Foto PV

Pep Valenzuela

El passat 25 d’octubre l’ANC-Terrassa per la Independència elegia un nou secretariat per un nou curs polític que es presenta farcit de desafiaments clau pel país i, més concretament, per a l’entitat sobiranista: construir la República en el dia a dia, mantenir la lluita contra la repressió i en defensa de les persones represaliades, preses i exiliades i participar en les eleccions municipals per aconseguir el nombre més gran d’ajuntaments republicans. Tot plegat, per fer efectiva la sobirania en un temps que, en la seva majoria, la militància de l’ANC confia que hauria de ser curt.

Malgrat la divisió dins del camp independentista, «penso que som més a prop de la independència, hem avançat», analitza la Maria Teresa Cribillers, nova membre del secretariat, «i malgrat tot, anem endavant i ho aconseguirem». Una visió que corrobora en Pep Tomàs, que repeteix en la direcció local: «qui ens ho havia de dir que estaríem aquí fa 10 anys! Hauria estat impensable. La consciència ciutadana ara és molt gran. El que falta és que els partits ho tinguin clar també».

La repressió i una aparent crisi de lideratge són dos elements importants a tenir en compte, d’acord amb Francesc Muntada, nou responsable de Premsa: «però no se si el problema és que la ciutadania no ha sabut reconèixer nous líders o que els que tenim no han sabut exercir des de la distància o retirar-se, estem en una situació d’indefinició que crea desorientació», considera Muntada, tot i afirmar que, malgrat això, «tothom està activat, som imants, tenim magnetisme en marxa, però estem desorientats, i quan torni a haver-hi un corrent elèctric, ens tornarem a orientar i anar totes a una, ens falta un objectiu comú clar, com era l’1 d’octubre, ara no sabem ben bé quin és el següent pas a fer».

Recentment, l’ANC va promoure amb altres entitats una Fira de Consum Estratègic, promovent el consum amb empreses alternatives a les de l’IBEX35.

En tot cas, hi ha un consens total en considerar que estaríem en un «punt de no retorn», com afirma Mouad Essemmaa, col·laborador del secretariat, i que «l’1 d’octubre va marcar el tret de sortida i fins i tot hem redibuixat el mapa europeu, les coses no seran mai com abans, tenim clar que volem quelcom diferent».

Per la seva part, en Mario Soria, coordinador, apunta que estem «davant d’un horitzó que sembla desdibuixar-se després de moments àlgids, però, més enllà, la ciutadania ha estat capaç de continuar avançant, i de la lluita per la independència hem passat a construir la República, i amb això, una nova fase que és l’acció política a la ciutat, participant en les eleccions municipals. I sí, s’ha consolidat un camí de no retorn, la ciutadania no és la mateixa». Això, afegeix, és palès clarament en «l’ocupació dels carrers per part de diferents expressions que exerceixen els drets sense demanar permís».

Com s’ha afirmat, la prova més clara d’aquesta situació de no retorn és l’activisme ciutadà i republicà. En Tomàs informa que «treballem moltes iniciatives per empoderar la ciutadania, una són les Primàries Catalunya, l’altra és exigir als nostres governants que es compleixi el mandat de l’1-O i del 21-D. L’ANC ha posat com a termini límit del 21-D, no perquè farem la República aquell dia, però sí perquè el Govern presenti el full de ruta».

En relació amb la dita «construcció de la República i empoderament ciutadà», en Mario recorda les «campanyes d’empoderament, especialment la proposta de Primàries, que planteja construir la República, ja no des del món exterior a la política institucional, sinó entrant en aquest, quelcom molt important». Incideix en aquest punt en Mouad quan afirma que «hem de ser conscients que no aconseguirem la República a través de, sinó que l’hem d’aconseguir entre tothom. Molta gent està desil·lusionada amb els seus partits, però és que ara és el nostre moment de fer república, no només ells, ara ens toca també a nosaltres, i potser la fórmula són les primàries, que la ciutat empoderi el seu ajuntament i mostri que els polítics sols no aconseguiran la República».

També en Jordi Juanico explica «cal que la ciutadania torni a agafar empenta i torni a fer palès allò que vol, ja que els partits són incapaços, per diverses raons, de dur a terme la República». En aquest sentit, el de superar les limitacions o defectes dels partits, s’expressa en Francesc quan afirma que «les primàries plantegen una manera de fer la política amb la participació de tothom, amb totes les sensibilitats, perquè la República ha de ser capaç d’escoltar totes les veus».

Recentment, l’ANC va promoure amb altres entitats, una Fira de Consum Estratègic, promovent el consum amb empreses alternatives a les de l’IBEX35. Una proposta sorgida després de l’experiència d’empreses que van marxar de Catalunya, explica en Pep Tomàs: «creiem que hem de potenciar les empreses respectuoses amb la ciutadania i el medi ambient, que promoguin l’economia de proximitat i, en general, un consum responsable».

Fent un pas endavant, en Francesc considera que es tracta d’un «canvi del model econòmic, que potenciï més les petites i mitjanes empreses, els autònoms, una economia en definitiva de mida més humana i no només o principalment les grans corporacions. Així també fem República».

Reflexos més enllà de l’Ebre

Aquests dies, s’organitzen referèndums sobre la Monarquia a diferents universitats arreu de l’Estat espanyol, «un fet impensable fa quatre dies», destaca la Teresa, mostra que «el que hem fet aquí s’està estenent, el jovent s’hi ha posat en ferm». Aquesta opinió és compartida pel Mario, que afirma que «estem dibuixant una nova ciutadania a Catalunya que serveix per a altres llocs i que és un missatge per l’Estat espanyol, França i Europa. Perquè l’Europa que ens toca viure s’està debatent en aquestes posicions: futur o repressió i censura. Hi ha espais a Europa de representació efectiva que són d’extrema dreta i fan lleis que promouen discursos xenòfobs i racistes».

Lluita antirepressiva i no violenta

P.V.

La lluita contra la repressió és un dels fronts més importants en l’actual escenari i a les portes de l’inici del judici contra les persones preses. Un judici considerat com una «farsa i il·legítim» de forma unànime pel sobiranisme i que davant el qual s’hauria de «plantar cara», defensa l’Oriol. Afegeix que «no s’haurien de permetre. Hem d’anar tots a la presó i obstaculitzar els processos, que no es facin els judicis». Mentrestant, el dilluns 10, va començar a la ciutat un dejuni solidari per part de membres de l’entitat.

En aquest punt, en Francesc matisa que «estem aprenent una metodologia de lluita no violenta, necessitem assessorament i estudiat aquestes metodologies de la lluita no violenta, perquè hi ha molt camí per fer».

La façana del local de l’entitat, al carrer del Nord, encara està coberta de les pintures d’una agressió patida a mitjans de mes. «Aquest és un altre tema, les agressions que estem patint», explica amb alarma en Tomàs, tot afegint que «hi ha un moviment neonazi i feixista molt violent organitzant-se a la ciutat, ens consta i ens preocupa, més encara perquè les agressions són per la nostra ideologia. Haurem d’emprendre accions legals per protegir-nos».

No es tracta només d’accions legals, matisa en Mario, sinó també, i sobreto,t de crear i protegir espais polítics republicans, democràtics, amb veu pública i impulsant polítiques locals, des de les institucions; no limitar-se a un acte de defensa sinó anar més enllà construint futur», afirma relacionant això amb les possibilitats que obre la participació en les eleccions per elegir ajuntaments republicans.

En Francesc insiteix en la importància del procés de primàries obert, sobretot perquè es tracta de «la manera de fer, de construir, de les arrels, tot passa per l’assemblea, l’elecció de la llista, el programa; aquesta és la part que veiem més interessant. Després, la unitat es pot expressar de moltes maneres. No tanquem portes, però sí que ja és irrenunciable la manera de fer, republicana, on totes les ciutadanes hi poden intervenir».

Dejú solidari amb els presos en vaga de fam

Artur Moncal i Josep Aparício inicien el dejuni solidari, el dilluns 10 desembre, durant els Cants per la Llibertat, a l’atri de l’Ajuntament.

El passat dilluns 10 de desembre, quatre persones iniciaren un dejú solidari amb els presos en vaga de fam: l’Artur Moncal (membre del secretariat de l’ANC local) i en Josep Aparicio (tots dos a la foto), a més de la Cristina Genescà i la Judith Bassols. L’acte públic tingué lloc a l’atri de l’Ajuntament de Terrassa enmig de la sessió diària de Cants per la Llibertat que és manté des de fa més d’un any.

Related Articles

Deixa un comentari