Chelo Fernández, l’acompliment d’un somni darrere l’èxit de la Cursa de les Ciutats contra el Càncer de Pàncrees

No Comment

Passat ja més d’un mes d’ençà que Terrassa es va posar la seva samarreta de solidaritat per córrer la Cursa de les Ciutats contra el Càncer de Pàncrees, ens reunim amb la impulsora i gestora d’aquest gran esdeveniment, Chelo Fernández, què amb tot el cor i esforç personal i l’ajuda de moltes persones que es van sumar van fer que la cursa s’hagués de tancar inscripcions per volum de persones inscrites a una setmana vista de la cursa.

Amigues i Amics agraint a la Chelo Fernández tot l'esforç fet per la Cursa de les Ciutats contra el càncer de pàncrees Amigues i Amics agraint a la Chelo Fernández tot l’esforç fet.

Chelo, com ha estat l’experiència de construir un projecte com aquest?

L’experiència ha estat molt bona. El projecte era un repte personal meu per la vivència que vaig tindre amb el meu pare i ha superat les expectatives. No hi ha res més gratificant en aquesta vida que sentir l’afecte i el suport de la gent.

Però et seré sincera, ha sigut un any dur, un any sense vacances, moltes hores dedicades, molts caps de setmana, nervis… però ha pagat molt la pena. Només pel fet que Terrassa se sumi en aquesta iniciativa europea i jo posi el meu granet de sorra per poder ajudar a altres famílies i a la vegada fer gran la meva ciutat, ja compensa.

Per què penses que la gent s’ha bolcat tant?

Penso que han vist ells mateixos que la causa és 100% solidària, i això és molt important. A Terrassa la gent és molt solidària, el tema és que si fan alguna aportació, com és normal, volen que es destini el 100%.

I a la meva cursa, això quedava clar. El 100% dels diners de la inscripció anaven directes i íntegres al compte de l’Associació del Càncer de Pàncrees a Madrid. I l’any vinent gràcies a tota la solidaritat de la gent de Terrassa podrem dir ben alt i clar que hem aportat per una beca perquè es pugui investigar aquest càncer.

Què has après del procediment, què canviaries?

Tot aquest temps ha estat un aprenentatge continu. Des de buscar espònsors, preparar reunions amb col·laboradors, fer entrevistes en els mitjans de comunicació… tot han sigut experiències noves per mi i que he hagut d’aprendre.

Pensa que d’un dia per l’altre he vist com sortia la meva cara al diari, o a la televisió… i això s’ha de digerir, contant que jo sóc una persona molt tímida i mai m’ha agradat exposar-me públicament. Per dir-te no tinc ni xarxes socials en l’àmbit personal… Però per una bona causa com aquesta, tot s’ho val! He crescut moltíssim com a persona!

I què canviaria? La veritat que he tingut molts errors, però tot i això, no canviaria res. Perquè tot el que he fet i decidit, ho he fet amb el cor. Prefereixo quedar-me amb la sensació que fer un projecte com aquest és un aprenentatge continu i he après moltíssim tant personalment com professionalment.

O sigui, que no deixaràs de fer-les.

No, rotund!, ha ha ha… això és una frase que vaig dir el dia de la cursa. Ara que ja hem sumat Terrassa en aquesta iniciativa solidària tan maca i la resposta ha estat tan bona no podem deixar-la de fer.

Jo el que espero és poder ampliar inscripcions l’any vinent i no haver de tancar. I per descomptat, millorar any rere any els serveis donats als corredors/caminants.

Però hi ha el que anomeneu fila0, no?

Sí, tot i que fins a l’any vinent no es tornarà a fer la cursa. Qui vulgui fer anant fer aportacions o pot fer a la fila 0 a la web http://carreracancerpancreas.es/fila-0-donaciones-terrassa/ Vull remarcar, que els diners de la Fila 0 també van íntegres per la beca d’investigació.

Personalment que t’ha aportat?

Personalment m’ha aportat més seguretat a l’hora de parlar en públic, perquè com deia, sóc una persona molt tímida. I per altra banda, en aquestes situacions t’adones de la gent amb la qual pots comptar i que tens realment al teu costat.

Ha estat dur?

Sí, tot i que el dia de la cursa va ser un dia molt maco i les critiques han estat molt bones, el procés de preparació ha estat dur. Més que res perquè mai havia preparat una cursa i tot era nou per mi. Moltíssimes hores dedicades, moltes pors, inseguretats…

Has pogut descansar ara que ja ha acabat?

Després d’un mes i mig puc dir que si, que estic millor. El desgast físic i psicològic ha estat brutal. En acabar la cursa necessitava descansar i el que és més important, desconnectar de la cursa.

Bé, tens el nostre suport i has après moltes coses que et serviran

Moltíssimes gràcies! Si, m’heu demostrat que puc comptar amb vosaltres i el millor és que sou un diari solidari i us heu bolcat amb la iniciativa d’una manera altruista. Gràcies per creure en el projecte des del minut 0!

Sí, la veritat que he après molt i molta d’aquesta experiència em servirà per a la segona edició.

Estàs feliç llavors després de tot l’esforç?

Sí, estic molt, molt, molt feliç. El que he aconseguit és un somni que jo tenia, tant de bo es trobi una cura per aquest càncer tan letal que jo per desgràcia he viscut de prop.

Encara que el que m’agradaria és que trobessin una cursa també per la resta de càncers i malalties i aviat puguem tractar-los com un simple refredat. Com diu el meu amic Jordi Dueso, entre tots hem de lluitar per fer una societat més justa i més digne!

Vols comentar alguna cosa per acabar?

Aprofito també aquesta entrevista per donar les gràcies a totes les persones i amics/amigues que m’han ajudat en tot aquest any perquè tirés endavant la cursa, perquè sense ells, no hagués estat possible.

A la meva empresa, Informatica Industrial In2, sa per convertir-se empresa organitzadora, i haver fet 2 donacions importants pel sorteig (tele + portàtil), als patrocinadors, les institucions que han recolzat la causa, a Club Esportiu I Run with Leiva i a Jaume per fer de padrí de luxe, Rubén Leiva, Conxita Rusinés, Josep Mª Antentes, Anna Cos, Pep Moliner, Bartolomé Serrano, David Eiger, a Joan i Jordi Terán… als mitjans de comunicació, a totes les empreses col·laboradores…

Gràcies a totes les persones que van participar en la cursa com totes aquelles que van ser voluntàries i que sense elles no hagués estat possible. Vaja, només tinc paraules d’agraïment per tothom. Perquè gràcies a tota la col·laboració de la nostra ciutat ha estat possible fer-la.

Gràcies a la meva ciutat per fer-ho possible.

Ana Mesa

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER