Sessió amb joves a càrrec d’Anna Saperes, de Carmanyola Picant.
En un moment on les dinàmiques socials que giren al voltant de la pràctica sexual i les definicions de sexualitat estan al punt de mira de la societat, fent palesa la necessitat de canvis de patrons marcats, ens trobem amb la Rosa Grau, de la Carmanyola Picant, per parlar de la seva experiència en aquests 12 anys de feina intentant trencar amb els tabús que giren al voltant de la sexualitat i donar respostes a les qüestions i dubtes.
Com va sorgir el projecte de la Carmanyola Picant?
Jo estava estudiant anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes i vam anar a Anglaterra de viatge. Dins del “grupillo” amb el que anàvem, algú ens van dir que allà hi havia molts sex-shops, però que allà era molt diferent, que era una altra història. Vam anar a veure-ho i era veritat que eren diferents, eren botigues obertes; parlo de fa 13 anys. Llavors una amiga va proposar de fer un tàpersex i en vaig fer un a casa meva. Va ser molt divertit i em vaig dir: “el que fan aquestes noies m’agrada, perquè no fer-ho jo?”. Aleshores vaig començar a buscar empreses fins que en vaig trobar una d’alemanya i em vaig posar en contactes amb ells per provar. Va estar molt bé, però necessitàvem fer un tàpersex més didàctic, educatiu i a la catalana, per això de seguida va sortir el projecte de la Carmanyola.
Els noms que utilitzeu són catalans, fins i tot vau guanyar el Premi CCC a la millor iniciativa lingüística del sector comercial.
Sí, des d’un punt de vista cultural no som iguals a tot arreu, aquí som catalans i les empreses alemanyes són molt alemanyes, i tot estava només en castellà. Ja vam començar posant noms d’aquí als productes, perquè fossin reconeguts i fàcils de recordar, i vam acabar personalitzant-ho tot i guanyant el premi com a la millor iniciativa lingüística comercial.
Al principi, ens dèiem Carmanyola Sex, però la paraula sex et porta problemes, t’envia els missatges al correu brossa, et confonen amb pàgines no aptes. A Facebook vam tenir el primer problema i ja vam canviar el nom. Donant-li voltes vam canviar sex per picant. A més els productes de cosmètica són de proximitat, és cosmètica vegana, sense gluten, sense parabens i sense sucre. Les joguines mirem que siguin de màxima proximitat, però les fàbriques estan lluny i fem el que podem. Ja ens agradaria poder comprar-ho tot aquí.
Potser a l’inici va sorgir com una possibilitat divertida de guanyar-se la vida, però el projecte es sustenta en uns valors. Quins són?
Bé, parlem en neutre, el sexe no té ni edat, ni persona, ni gènere, ni res, perquè tu pots imaginar estar amb algú i no sabem qui o quines persones, o altres fantasies et remouen, i no volem desmuntar res, volem que tot flueixi. I ho volem així, sense tabús, perquè hi ha grups amb diferents sexualitats i es tracta d’aprendre i divertir-se de manera natural.
En general, les vostres usuàries són dones?
Sí, grups de dones normalment. Les dones, com sempre ha passat, som les segones. Ens costa entrar en un sex-shop i, si hi entrem, tampoc sabem massa què preguntar. Així que va sortir la idea de portar-ho a les cases i fer el que les dones sabem fer tan bé que és reunir-nos, muntar-nos una festa i fer-ho divertit, com fer pa amb tomàquet o una festa de pijames; afegim un tàpersex i després podem seguir parlant d’allò que ens preocupa, el que hem après o compartir les nostres històries. De fet, el tema del sexe surt molt, les noies expliquen les coses més personals, o anècdotes divertides i totes acabem rient de la situació. Està molt bé perquè és un moment màgic, és més una experiència que una presentació de productes.
Rosa Grau, de carmanyolapicant.cat
Aquesta experiència té una finalitat també de sensibilització?
Sí, el nostre objectiu és que quan algú surti de la reunió ho faci amb la sensació que ha après alguna cosa i s’ho ha passat bé. Fem molt èmfasi en això i per aquest motiu la sessió la dividim en tres parts.
A la primera parlem de la cosmètica eròtica, una manera de començar suau i anar pujant de to. Sempre diem que primer s’ha de respectar un mateix i descobrir el que li agrada i després ja pot estar amb algú altre, sinó, no anem enlloc. Així ensenyem coses que poden fer per posar-se en situació, sobretot aquelles dones que per càrrega de treball, normalment mental, els costa posar-s’hi i dedicar-se una estona a elles mateixes, soles o acompanyades.
A la segona part parlem de salut i d’higiene. Expliquem les boles vaginals, que erròniament les coneixem com a boles xineses perquè el seu origen és més japonès, on les geishes les utilitzaven per enfortir la musculatura vaginal per realitzar diferents pràctiques sexuals. Però a part d’una joguina per passar-s’ho bé, tenen una vessant important per al sòl pèlvic, unes fibres entrellaçades entre elles i que ens aguanten tot el que tenim a sobre i que pel sol fet de la gravetat ,es debilita, sobretot les dones que han tingut fills. Si aquestes fibres no s’enforteixen, podem tenir problemes com pèrdues d’orina, prolapses de la matriu o despreniments, arribant a necessitar operacions. També els passa als homes, i un dels productes estrella de les farmacèutiques són els bolquers per adults. No hi ha necessitat de passar-ho malament quan es pot exercitar, tonificar i millorar amb un mes o mes i mig de posar-te-les durant 10 o 15 minuts.
Aleshores expliquem la copa menstrual i altres productes com l’esponja marina, que a manera de tampó, absorbeix moltíssim sense els efectes nocius d’aquest. Però el producte estrella és la copa de silicona mèdica que s’ha d’aprendre a posar, però en un parell de regles es fa. Sobre aquest tema hi ha molts dubtes, com què fer si etsfora de casa. Bé, doncs de la mateixa manera que abans ens emportàvem recanvis a la bossa, ara ens hem d’emportar una ampolla o got plegable, per esterilitzar. Buides al vàter, i poses la copa al got o ampolla mentre t’eixugues. Altres dones ens diuen que vessa, això sol ser perquè està mal posada, ja que s’ha d’inclinar cap a l’esquena perquè baixa pel darrere, o per la mida, que ha de tendir a ser petita perquè s’obri bé.
Finalment, passem a la part de joguines i fem un resum de tot. Quan acabem, reservem un espai a part, que amb l’excusa de comprar alguna cosa o no, és el moment on es fa aquella pregunta més íntima que no han fet, per vergonya o perquè no ha sorgit el moment en les converses del grup.
Quina sessió més completa, toqueu moltes vessants al voltant de la sexualitat. Has vist canvis durant aquests 12 anys?
Sí, és clar. Per exemple, en les franges d’edat. Abans estaven entre els 30 i 50 i ara s’ha estès dels 20 cap amunt. A cada edat hi ha preguntes diferents, ara notem que les dones joves d’uns 20 anys volen fer una carmanyola picant en grup, amb motiu d’una festa de pijames i tenen ganes de saber què és el que és important. També hi ha dones de més anys que per diverses circumstàncies no han tingut mai sexe i es troben que han conegut una parella i no poden tenir relacions perquè l’himen s’ha endurit i han de passar per quiròfan.
És preocupant i trist que encara hi hagi tabús i que no se’n parli normalment, que no ens coneixem a nosaltres mateixos, que no es necessita parella per gaudir del sexe i que dins del marc del respecte hi ha moltes possibilitats de gaudir.
En aquest sentit, i suposo que per treballar la base, també feu jornades de sensibilització pel jovent.
Sí, aquesta setmana passada n’hem fet dues pel Dia Mundial de la Sida. És curiós veure que tant nois com noies estaven molt interessades per saber com funciona, per exemple, la copa menstrual. El jovent no té tabús, però a vegades, no reben informació, senten coses i ningú els hi explica i busquen referents. A les escoles es fa alguna classe sobre salut sexual, però no donen resposta a preguntes com saber “quan ha de ser la primera vegada, què he de fer, si em trobo amb això què faig”, tenen moltes preguntes que no es responen.
Jo crec que hi hauria d’haver una iniciació al sexe o al joc eròtic, que és el que es fa en aquestes sessions, respondre dubtes de manera natural, amb normalitat. Ens agradaria que ens busquessin més perquè creiem que és necessari parlar més, donar respostes a aquestes preguntes si volem que hi hagi canvis.
Ana Mesa
Deixa un comentari