Durant els últims temps, per no dir anys, he observat de prop a la gent de dretes, tant que en ocasions he arribat a olorar-los. Sí, alguna que altra vegada m’han cridat l’atenció per això mateix. Un altre són les seves cares, no saps mai on comencen els mocs i acaben les llàgrimes.
Però el més important és que aquesta experiència m’ha servit per identificar-los sense la necessitat que obrin la boca. La qual cosa és molt útil si un, per exemple, vol muntar un restaurant només per a comunistes. Un tret característic de la gent de dretes és que solen creure’s graciosos malgrat ser uns plastes. S’ha de dir també que hi ha gent “lliberal fins on es pugui” que es creu graciosa sense ser-ho, per això la millor manera de detectar a una persona molt de dretes és posar-li uns quants “clons”, si fa un esforç per riure, no en dubteu, és de dretes, ara bé si es trenca el cul a riure davant vostre sense massa arguments, vigileu, amb tota seguretat és un psicòpata.
Uns altres que són molt de dretes i que fan molta angúnia són els de: “Hay que respetar todas las opiniones”. Donen nàusees. Es respecten les idees que no atempten contra els Drets Humans (molt em temo que aquest tema els grinyola), la llibertat i la justícia. Per norma general el feixisme se’l combat amb totes les armes a l’abast, ja que el feixisme no és cap alternativa política, és un sistema creat per oprimir. Un sistema que primer comença per les paraules, després passen als prejudicis amb exclusions legals i gradualment arriben a l’odi i la violència com a necessitat.
Però el que m’ha cridat l’atenció de sempre és la vestimenta dels fatxes de tota la vida. Tota la vida havien anat uniformats de tal manera que se’ls reconeixia només veure’ls o a distància. De cop, de l’abric de Loden, amb aquell color verd camuflatge de cacera que portaven tots els devots d’Alianza Popular i que votaven a Manuel Fraga, hem passat a la jaqueta Husky amb coll de pana que els alleugera d’anar vestits amb una bata de “boatiné” de les d’anar per casa. Ara tots van i vesteixen molt “casual”. Bufanda “burberrys”, mocassins amb borles, ulleres de sol Gucci amb “glamour”, camises Harris&Frank, roses o blaves de coll blanc i anoracs capitonats Scalpers, de buata sense mànigues. Sense mànigues i a l’hivern, és de suposar que de trincar pasta aliena, s’han quedat en els monyons, judicialment parlant, clar. No han abandonat el pentinat on hi ha més gomina que cabell. Quan utilitzeu paraules per qualificar coses de petita rellevància no desvirtueu el llenguatge, diguem-li fatxa als feixistes, per favor, i tontos del cul a la resta.
miquel mallafré, 13 de desembre de 2018
Deixa un comentari