[Miquel Mallafré] Emblanquinar (blanc d’Espanya)

No Comment

Les coses són com són. El capital té els seus mitjans, llavors és quan mitjans i capital blanquegen el que calgui a esquena de guanyar més. Què són PP, PSOE, PNV, Cs, CiU o Vox, sinó més que capital? Us faig un esquema o intenteu recordar com han desactivat a Podemos i IU.

Ara toca convertir un partit feixista en un partit demòcrata de tota la vida, per això existeix el “blanco de España”. Les coses són com són. L’Espanya del “cerrado y sacristía” segueix viva, així doncs no ens ha d’estranyar que hi hagi gent que deixi de ser “espanyola” davant l’oportunitat de ser una altra cosa, escapant de la irònica maledicció d’Antonio Cánovas del Castillo.

En la política tots són dimonis, per tant no és Satanàs l’últim que ha arribat, ja que aquí tenim a l’Albert Rivera, que ha estat un Llucifer mutable en infinites ocasions. Ha esgotat l’itinerari aixafant en excés la línia vermella.

En canvi en el PP hi ha hagut una escissió pel costat espanyolista-nacional-franquista-ranci-molt ultra que no estava mamant prou de la política del PP. Tothom sap d’on surten els del “diccionari”, així doncs, no es poden fer fàstics, són la mateixa sang. Gos no menja gos. No són alienígenes, no vénen de l’espai extern, estaven aquí, volen quedar-se i exigeixen un plat més gran.

El problema no resideix en el PP i Cs emblanquinant un partit feixista, són les exigències d’un guió polític interpretat per actors sense escrúpols morals. Insisteixo, les coses són com són i només una part de la ciutadania s’escandalitza, l’altre assisteix a l’operació aplaudint i sense vomitar per un fet com aquest. Això a hores d’ara és Espanya i aquesta és la democràcia que ells entenen. Però, ho enteneu vosaltres?

Ciudadanos-Cs no és un partit polític, és una empresa. Es mou buscant beneficis. L’IBEX inverteix en ells per això. Des dels seus inicis sempre ha buscat un mausoleu de vots i poder rendibilitzar la seva inversió a qualsevol campanya electoral. Els seus eslògans són exemples clars de màrqueting, les seves contradiccions no són més que campanyes de vendes del que li dicten els seus patrocinadors.

Després, apareixen els seus mitjans de comunicació i ens bombardegen amb les “seves enquestes” per convèncer-nos que el que vénen és el que necessitem. És el mateix que quan vas al supermercat, agafes un envàs de detergent i quan el gires t’adones que tots estan fabricats per la mateixa empresa. Si la gent es cansa del producte A i baixen les vendes, canvien la caixa, ho etiqueten com a B, llavors compro pàgines de diaris i teles anunciant el “nou B” i, ja està. Al final del que es tracta és que em comprin a mi i que no hi hagi ningú més foten mà a la caixa, perdó, fabricant detergents.

En tota aquesta enderga actual l’important és allò de què les branques no ens impedeixin veure el bosc. Els feixistes verds representen, de manera actualitzada, la ideologia que en el passat segle va provocar la II Guerra Mundial, la mateixa ideologia nazi i feixista que va provocar el malson col·lectiu. Aquesta ultradreta té una idea política principal: la violència com a instrument per arribar al poder polític, la resta és quincalla per omplir.

La ultradreta espanyola sempre ha tingut una idea ciclòpia que la Història ha demostrat equivocada, pensar que els moderats (això que anomenen el “centre polític”) lluitaran pels seus drets. Res de res. La ultradreta no accepta la democràcia, la considera el govern dels febles i els covards, la respecta fins que aconsegueix el suficient poder per provocar un canvi de règim.

És lògic que aquests energúmens ultres vulguin eliminar la llei de violència de gènere, ja que aquesta mena de partits només volen unes relacions polítiques, socials, familiars, etc., basades en la violència. Estem davant d’una situació històrica difícil, complexa i perillosa per a tot el conjunt del país, sobre la qual la ciutadania mitjana o baixa no n’és conscient, no percep el que li pot venir al damunt.

La gent vota cants de sirena, Andalusia ha estat l’exemple. L’instint de conservació no és un reflex natural en la població. Els “partits” d’ultradreta li expliquen a la gent qualsevol collonada per tal d’extreure vots, la qual cosa és d’esperar sabent la “catadura” moral dels seus dirigents. Per tal de rapinyar poder, poden fer el que sigui, són gent amb nuls valors democràtics, sense pudor i sense cap afecció pel país amb el qual tant s’omplen la boca.

Seguiran existint mentre hi hagi gent que se’ls creguin i els votin, pencaran amb l’impacte que comporta el progrés de tota una societat, això a ells se’ls en fot. El problema no és la ultradreta, el problema és la inconsciència col·lectiva sumada a una legislació permissiva, tolerant i mancada de reflexos, davant l’existència d’anomalies com falsejar, distorsionar, mentir i utilitzar el missatge polític.

Res de nou. Posen a tot un país en un estat d’indefensió davant els depredadors professionals. Existeix en aquest país alguna organització independent i representant dels ciutadans que vigili l’objectivitat, la veracitat, el context, la freqüència i que aporti un valor als continguts llençats pels polítics a la població? No. Un lema com: “Vote con ilusión”, al costat de la foto d’Albert Rivera és un missatge buit, és com si una línia aèria et convidés a traslladar-te per l’infinit del cel perquè estan més a prop de Déu.

miquel mallafré, 8 de gener de 2019

Related Articles

Deixa un comentari