Òscar Garcia i el seu Tribut a Pepe Rubianes

4 Comments
Òscar Garcia, al Tribut a Pepe Rubianes Òscar Garcia, al Tribut a Pepe Rubianes. Fotografia cedida per Qollunaka

El que havia de ser una representació per als amics, durant les festes de Nadal, ha acabat esdevenint el gran èxit teatral terrassenc d’aquest inici d’any. Això en el teatre ja sol a passar. I és que l’Òscar Garcia ja porta 7 representacions del seu “Tribut a Pepe Rubianes” i ja té programades noves sessions (el dissabte, 16 de febrer, oferirà dos passis més).

L’espectacle, d’una hora de durada, es basa en el cèlebre monòleg “Rubianes, solamente” que va estar ininterrompudament a la cartellera barcelonina entre 1997 i 2006. Monòleg, recordat encara ara per molts amants del teatre, i que és un dels darrers grans èxits del teatre del nostre país.

L’Òscar Garcia ens ofereix un recull d’aquell espectacle tan sarcàstic, tan divertit i tan personal del mític actor que no es mossegava mai la llengua i deia les coses pel seu nom.

El tribut de l’Òscar Garcia repassa el bo i millor d’aquell muntatge. Des del famós monòleg “El trabajo dignifica” (¡Y una mierda!, que diria ell), fins a la seva personal visió sobre la vida en parella i la solteria, passant també per aquell fantàstic fragment on ens parla de l’apartament que la seva amiga Susana s’ha comprat a la platja (a canvi d’una insignificant hipoteca a 30 anys). Tot plegat amanit amb el llenguatge directe, sense pèls a la llengua i, molt sovint groller, que el caracteritzava.

El més sorprenent és que allò que fa més de 20 anys Rubianes denunciava, entre conya i conya, quan surts de veure aquest tribut penses: “Caram, que actual continua sent encara…” (Perdó, Rubianes no hagués dit “Caram”, ell hagués dit “¡Cojones!”).  

Als amants del gran actor mig gallec mig català, com li agradava definir-se, el repertori que us ofereix l’Òscar no us decebrà. Al contrari, sortireu de la sala encantats, perquè en l’Òscar literalment hi veureu el mestre Rubianes. Hi trobareu els seus gestos, la seva gràcia, la seva mala llet i, fins i tot, el seu somriure. L’Òscar controla perfectament el ritme i l’espectacle flueix molt àgil, tant que es fa curt. A la vegada, controla aquelles pauses “tan Rubianes” que et permeten agafar aire. I, tot plegat, ho fa amb una dicció i un domini de la veu impecables.

L’Òscar és fidel al text, però també, i amb molt d’encert, ha sabut actualitzar-lo i introduir-hi pinzellades pròpies.

Sí senyor, amic Òscar, un tribut és això: ser fidel a l’homenatjat i, a la vegada, posar-hi alguna cosa de collita pròpia que ajudi a fer més gran l’espectacle. I tu ho has aconseguit. Pronostico que no et serà fàcil deixar de fer aquest tribut perquè te l’aniran demanant constantment. T’has guanyat el dret a dir-te, a partir d’ara, Òscar Rubianes (o Rubiales, com prefereixis).

Només puc acabar l’article recomanant aquest espectacle a tothom (bé, als majors de 16 anys). No us el perdeu, no sigui  que amb els temps que corren també ens el prohibeixin.

Els interessats, podeu demanar informació i fer reserves als whatsapp 610395880

 

Eloi Falguera, Director i autor

4 Comments

  1. Josep Maria Escoda

    Molt bon article

  2. Berta

    Del tot recomanable. Es fa curt i et retrobes amb el gran mestre q tanta falta ens faria ara. L,Òscar, senzillament genial.

  3. Salvador González Joyanes

    Que bé q ho fa L’Òscar!!!…torna a reviure literalment al gran Rubianes👏👏👏👏

  4. Agustí

    Sabeu si vindrà a fer l’espectacle a Barcelona? Gràcies

Deixa un comentari