Cesc Martínez i Ivi Manelich durant l’entrevista. Foto PV
“Malgrat tot, el poble segueix mobilitzat. Mostra que estem actives i que quan toqui sortir ho farem”
La fiscalia demana 2 anys i mig de presó per desordre públic, després de ser detingudes en una protesta pacífica per la llibertat de les preses polítiques, exiliades i altres represaliades, per a la Ivi Manelich (20) , estudiant de comunicació audiovisual a la UAB i professora de dansa, i en Cesc Martínez (21), guia de muntanya. Totes dues són membres dels Comitès de Defensa de la República i actives militants als moviments socials.
Ivi: Estem imputades nosaltres dues i el Cesc de Sabadell, ens demanen 2,5 anys de presó per l’acció del 23 de febrer del 2018, l’encadenada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a Barcelona.
Cesc: era una acció dels CDR, n’hi havia molta gent, però al final, aleatòriament, ens van assenyalar per detenir-nos. Al principi ens acusaven de tres delictes. Finalment, els altres no tenien sentit i van deixar només els de desordre públic, però l’acció va ser pacífica en tot moment. Ara esperem el judici.
Podríeu detallar una mica més els fets d’aquell dia?
I.: Ens vam encadenar a les portes del TSJC en una acció en solidaritat amb les persones represaliades, preses, a l’exili i altres. Va venir la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra i va començar a desallotjar una per una totes les persones, de forma bastant bèstia. Quatre agents de la Brimo per persona, i t’agafaven per cada braç i la cama i et treien. Al final vam quedar 14 persones i directament ens van detenir.
C.: El comandament de la Brimo va dir: «de este a este, todos detenidos», així, de forma totalment aleatòria. Ens van fer entrar al Tribunal. Jo anava el primer, de fet pensava que només m’havien detingut a mi, als altres els devien estar identificant encara fora. Vaig pensar que em fotrien una pallissa, perquè quan abans ens havien retirat, un mosso em va tirar pel terra i em va ficar el genoll al coll. Jo li vaig dir: «el que estàs fent no està bé, ets un desgraciat!» I em va respondre: «ara et portaré cap a dins i m’ho tornes a repetir».
Però de seguida vaig veure que portaven les altres persones detingudes. Ens van tancar en una sala a les fosques, al terra, amb cinc o sis brimos vigilant. Vam estar algunes hores. Va costar que ens deixessin anar al lavabo, que ens deixessin menjar i veure aigua.
I.: Després d’unes 3 hores a la sala, sense que ens confirmessin si estàvem detinguts o què passava, ens van treure, ja confirmant que estàvem detingudes, i ens van baixar a un altre lloc, on ens van escorcollar. Després ens portaren en les furgonetes a la comissaria de Les Corts, primer les dones juntes, després, els homes en tres furgonetes diferents. En una d’aquestes, amb quatre més, hi anava el Roger de Terrassa, que té claustrofòbia. Tancat allà, sense llum, parats esperant per baixar i entrar a comissaria, es va començar a desesperar. Ningú sabia que aquella furgoneta estava allà parada amb detinguts. Va ser una altra irregularitat de la detenció.
Va millorar la situació en arribar a Les Corts, ja amb suport fora al carrer?
C.: Devíem arribar sobre les 15h. Allà hi érem uns detinguts més, va ser molt neutre, però la detenció es va allargar i ens obligaren a passar la nit. Primer, sols, cada un a una cel·la petita, amb vàter, tot de pixats al mig, en el meu cas, fastigós. Li vaig demanar al mosso si podia netejar allò, però em va dir que no em preocupés, que era aigua. Una mica més tard, ens van posar de dos en dos a cada cel·la. Molt millor, perquè almenys ho podíem anar comentant. L’endemà ens van deixar anar.
Les dones vau tenir un tracte diferent?
I.: Sí. Els escorcolls són diferents, a nosaltres ens van escorcollar una vegada més. A Les Corts, ens van posar a les tres dones en la mateixa cel·la. Imagino que hi ha un tractament una mica com de sexe dèbil. També et feien preguntes de tipus més personal, volent indagar en la vida privada.
Però, després, encara us van detenir de nou…
C.: Dies més tard ens van detenir a tres, a nosaltres dues i el Cesc de Sabadell, perquè ens havien citat a declarar i no havíem anat, per voluntat pròpia, i això va implicar que ens declaressin en cerca i captura.
I.: Davant d’això, finalment, vam decidir fer una roda de premsa davant el TSJC denunciant tot el procés, amb moltes persones solidàries. Allà, un altre cop ens van detenir, aquesta vegada, però, només per unes 7 o 8 hores.
Pocs dies després, tu, Cesc, vas tornar a ser detingut?
C.: Sí, un tercer cop. Porto una ratxa… Però en aquesta ocasió va ser la Policia Nacional. M’acusen, aquí també, de desordres públics, però en aquest cas amb atemptat contra l’autoritat i un suposat delicte relatiu als drets fonamentals i les llibertats, una mena de delicte d’odi. Això, segons la Policia, hauria passat el 29 de setembre, en la manifestació amb colors de holly convocada contra la manifestació convocada pel dit sindicat de policia Jusapol per homenatjar els guàrdies i policies que havien reprimit l’1-O.
A Terrassa n’hi ha d’altres persones encausades...
Cesc: sí, hi ha el Roger del CDR Ponent, de la primera detenció, i la Judit, l’Oriol i l’Òscar pendents d’anar a declarar a la Ciutat de la Justícia.
Disculpeu, però tot plegat sembla increïble!
I.: Estem tranquil·les, clar que és una angoixa estar immobilitzada com a persona, per motius que mai podies imaginar. No havia de passar absolutament res, perquè era una cosa totalment pacífica. Llavors, dius: Ostres! Per una parada a les escales del Tribunal ara em demanen 2,5 anys de presó. Qualsevol cosa que pugui fer ara, ja sóc susceptible de ser sospitosa, i tens aquesta angoixa de vigilar més, estàs fitxada.
Esteu connectades amb altres represaliades?
C: Estem connectades les 14 encausades del cas TSJC, i les 24 de l’altre.
I.: Hem fet xerrades amb la Tamara (Viladecans), amb el Pablo Hassel, també amb el grup de suport a l’Adri, d’Esplugues.
C.: A més, quan va sortir l’ordre de cerca contra nosaltres tres, hi va haver un impacte molt gran i es van crear grups de suport que es van mobilitzar molt.
En aquest punt, com està la situació processal?
I.: Esperem el judici oral i volem l’absolució.
C.: Sí, perquè ens acusen d’un delicte que no hem comès, només estàvem asseguts pacíficament a les escales del Tribunal, no s’aguanta per enlloc.
Què penseu que pot passar?
I.: Està claríssim que les nostres detencions són polítiques. És molt clar que van forçar la situació per fer-nos passar la nit a comissaria.
C.: És un muntatge. Demanen una pena superior als dos anys i que tinguem la pressió aquesta de poder entrar a presó si ens fan culpables. Clarament, ens volen posar la por al cos i al cap. Per criminalitzar el moviment i que la gent no es mobilitzi.
Fem una crida en sentit contrari. Cal seguir desobeint i sortint als carrers. Fem una crida a mobilitzar-se, desobeir, plantar cara i seguir lluitant.
Però sembla que el moviment està una mica parat i confós, com veieu el procés en aquests moments?
I.: Crec que la desmobilització és perquè els partits i el govern no estan ajudant. El poble anava pel davant de govern i partits. Però, ara, potser la gent està una mica cansada de posar el cos cada dia i després no tenir prou suport. També crec que amb tantes persones encausades s’ha produït un cert desgast.
C.: La mobilització hi era al carrer, de les institucions no es pot esperar res. Però, jo crec que si el govern no fa res, nosaltres sí que hem de fer, i més, també pressionant el govern a fer coses. Nosaltres tenim el poder si ho fem bé. Un altre problema, crec, és que el moviment independentista, per desgràcia, és majoritàriament reactiu, contra les agressions. Crec també que ens hem centrat molt en la lluita antirepressiva i hem deixat d’anar endavant per la república. El que cal és ser un poble organitzat, anar pel davant.
I.: Crec també que, malgrat tot, és molt maco veure com el poble segueix mobilitzat, amb ganes de fer coses, assemblees. Això, tot i que potser no estem en el millor moment, mostra que estem actives i que quan toqui sortir ho farem.
Com heu sentit la solidaritat?
C.: Ha estat molt gran, ens hem sentit acompanyades sempre. En tot moment hem tingut suport de la gent, en general, i en especial dels grups de suport, dels CDR, de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa-SAT, d’Alerta Solidària, del Kasalet, dels advocats…
Deixa un comentari