[Salvador Pérez] La Taula de Residus, una eina participativa mal utilitzada

No Comment

Tal com he comentat altres vegades en els aspectes relacionats amb la participació de la ciutadania en els afers públics, el format no fa la cosa, és el contingut i sobretot, el convenciment i creure honestament amb les possibilitats de les persones més compromeses i sensibilitzades. Sempre ho ha estat, però en els temps que corren, és una irresponsabilitat perdre una ciutadania que mereix el màxim respecte i facilitats, i sobretot, honestedat i transparència.

Quan la ciutadania fa por, no se la respecta i menysprea, i no es valorà l’esforç que fan persones i entitats que dediquen el seu temps de forma altruista i compromesa als afers públics. Quan algun responsable polític i tècnic d’alt nivell, afirma que no cal fer cas als comentaris i propostes dels participants, i només aplicar encara que sigui erròniament allò que creu l’Administració, i sobretot, quan es demostra un alt nivell d’incompetència i mala gestió, perd tota credibilitat i crema totes les possibilitats d’entesa.

Li podem dir Taula de Residus, Observatori dels Residus i la Neteja, Comissió de Seguiment, o el que es vulgui, el problema real de fons, és el mateix.

En el vector medi ambiental dels residus, molt lligat al model de consum, i la neteja que en alguns aspectes tot està relacionat, una peça fonamental és el suport de la ciutadania que ha d’estar disposada a participar i col·laborar per a millorar les dades. El seu esforç i comportament positiu és fonamental, si volem millorar les accions de prevenció (reducció), la reutilització, el reciclatge i la responsabilitat compartida. Necessitem una ciutadania sensibilitzada, educada per a exercir com a ciutadans i ciutadanes, compromeses a ser actius vers els aspectes mediambientals.

Per tant, tenir una ciutadania activa i unes entitats disposades a col·laborar i participar en el disseny dels models i per a buscar les millors solucions per a afrontar els problemes és bàsic. Això si, amb credibilitat i màxima transparència.

La Taula de Residus municipal tal com ha funcionat és la demostració de la incompetència, d’un fracàs i del que no es pot fer en temes participatius. En aquesta legislatura quan es va posar en marxa aquesta Taula, s’havien d’afrontar dos temes i situacions greus, la neteja i la gestió dels residus. Ni una, ni l’altra, i s’acabarà la legislatura i no s’hauran resolt, perquè el fons del problema segueix sent el mateix i tot i la insistència de les entitats veïnals participants en la Taula, no s’ha volgut afrontar i s’ha fet una mala diagnosi del problema i només s’ha derivat a una solució d’anar posant diners, quan ja s’ha demostrat que això és insuficient.

El resultat de tota aquesta situació, és que algunes entitats veïnals ja fa temps la van abandonar, i ara la resta ja veurem què farà, pot haver-hi una marxa en desbandada, farts de com els responsables polítics l’han gestionat i els han torejat. Una decisió amb retard crec jo, ho havien d’haver fet molt abans, quan ja veien que això anava pel pedregar. Al final només ha servit per a donar la sensació que algú participava d’alguna cosa, a l’Ajuntament li anava perfecte per a explicar que tenia un espai de participació, però ha estat incapaç de fer-lo de veritat, perdent una gran eina i oportunitat.

Davant d’un problema com aquest, es permeten tenir arraconats i marginats als millors gestors professionals en temes de gestió de residus i neteja, situant a mers funcionaris no professionals en la gestió d’una empresa d’aquest àmbit i temes, com si qualsevol pogués gestionar una empresa d’aquestes característiques. No hi ha projecte, ni planejament d’on es vol anar, sobretot en el tema de residus. No hi haurà Contracte Programa entre l’Ajuntament i Eco-Equip, perquè el que s’està redactant és una total ficció que no afronta les necessitats de veritat.

El Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, eina de planificació de la política de prevenció i gestió de residus, que ja estava tancat en l’anterior legislatura i que només necessitava una actualització de dades, no s’aprovarà aquesta legislatura després de quatre anys. La prova pilot de recollida de mobles al Barri Segle XX, ja té problemes en la seva aplicació, i aplicar-la al conjunt de la ciutat no tindrà cap possibilitat i està abocada al fracàs, el problema segueix sent el mateix, amb els mitjans actuals és impossible garantir la seva eficiència de futur.

No hi ha capacitat inspectora, ni d’acció policial, ni gestió i capacitat del servei. I ara es vol estudiar la possibilitat d’aplicar a la taxa de residus el model en funció de la generació que cada llar generi, això és una ficció al nostre municipi, no es disposa de la tecnologia, ni l’adequació a aquesta, ni el servei està preparat.

A més hi ha una total ignorància i manca de voluntat en l’aplicació del 2% a la Taxa per a fomentar accions de sensibilització vers la ciutadania, les explicacions de la seva no aplicació demostren la incapacitat i el desconeixement que va motivar aquesta aplicació. I un altre element important, la incapacitat i poc interès per a aplicar un règim sancionador que acabi amb l’incivisme existent.

Anar fent campanyes de sensibilització i propostes d’educació ambiental és fonamental i cal augmentar els recursos destinats (per això servia l’aplicació del 2% que des de l’any 2009 es va deixar d’aplicar). Però cal una estratègia permanent i sistemàtica, no abaixar la guàrdia, però també, posar en aquesta estratègia sensibilitzadora un règim sancionador creïble i sense tenir por d’aplicar-lo als brètols i als incívics que no actuen per desinformació i ignorància. Com cal establir un major règim de bonificacions per a ajudar, felicitar i premiar als que ho fan bé.

Durant molt de temps s’han demanat adequacions tecnològiques com les existents a molts municipis, i en el cas de Terrassa, hi havia una gran eina com és disposar d’una empresa municipal, que se l’ha deixat abandonada a la seva sort, limitant els seus recursos i prenen decisions polítiques totalment lamentables que avui estem pagant, i no és la manca de recursos econòmics, sinó que afecten plenament a la seva gestió.

No haver posat al dia l’empresa en molts aspectes, avui fa inviable l’aplicació de mesures que permetrien aplicar solucions de veritat. Bé, tot es fonamenta en un model que no millorà en res ni la neteja ni les dades de recollida selectiva, com és l’aplicació d’un sol model com és la recollida lateral.

Les entitats de la Taula van demanar amb molta insistència, moltes vegades, la realització d’una Auditoria de Gestió de l’Empresa Municipal, si de veritat es volia anar al fons del problema, a més com deia, de posar veritables professionals coneixedors d’aquest àmbit, i que no calia anar a buscar pel món. No s’ha fet, i només s’ha derivat a anar fent inversions i justificar-les. Senzillament, molt fum, indiferència, part d’incompetència, poc respecte i no escoltar.

I tot això, no és un problema tècnic, avui és un problema polític greu, perquè el seu responsable no pot afirmar ignorància, senzillament, aplicació d’una mala estratègia, o mal aconsellat, o volgudament, mirar a una altra banda i no entendre ni voler aplicar i creure amb la participació com un aliat fonamental.

Per desgràcia, aquesta és una legislatura acabada, perduda i diria que la pitjor en molts aspectes. Els temes indicats no es podran solucionar i la pròxima legislatura té molts dubtes i incògnites. La situació actual haurà servit de model del què no es pot fer, i en temes de participació encara menys, el risc d’allunyar la ciutadania, i sobretot, les entitats més sensibilitzades encara més. Tenint en compte tal com deia, que necessites en els temes indicats la col·laboració activa de la ciutadania, ja que no embrutar i fer recollida selectiva de qualitat i quantitat, necessita a aquesta.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari