[Salvador Pérez] Agents per la convivència, nou concepte, solució equivocada

No Comment

Aquests dies el govern municipal ha presentat el que anomenen “Agents per la Convivència”, que dependran del Servei de Policia Municipal, treballaran de forma transversal amb diferents serveis municipals i que tenen com a objectiu garantir el respecte pels elements públics i la convivència de la ciutadania en els diferents espais públics.

Jo no sé el que motiva ara posar en marxa aquesta eina de sensibilització, no crec ni que sigui per a motivacions electorals com diu algun partit de l’oposició, ni això saben utilitzar. Algú haurà pensat que tenia una idea lluminosa i tot el relacionat amb la convivència com a concepte de moda, servirà per a alguna cosa.

Fa uns anys es va utilitzar dins un Pla d’Ocupació el format dels “Agents cívics”, llavors era un dels altres moments de moda, parlar del civisme, que acompanyava una campanya institucional que pretenia afrontar accions contra l’incivisme que afectava la destrossa de mobiliari públic i el mal ús de l’espai públic amb les cagades de gos sense recollir i algunes deixalles abandonades, com el problema dels mobles. Aquella actuació va servir de molt poc, primer per la mala gestió del personal, la poca claredat dels objectius i actuacions, i el fet important, de no relacionar la seva actuació amb altres serveis, ni amb la col·laboració de les entitats ciutadanes.

El com es digui l’actuació, no fa la cosa. Que està demostrat que tot allò que es faci en temes d’informació i sensibilització vers la ciutadania, el més eficient és utilitzar persones formades i preparades per a actuar a l’espai públic o en habitatges particulars. Lluny de campanyes fetes per bústia sense cap relació Ajuntament i ciutadania de forma directa. El fet que persones parlin directament a la ciutadania permet una bona relació entre l’Administració i els ciutadans i ciutadanes, es poden ajudar mútuament, establint mecanismes de comunicació bidireccionals, o sigui, també saber què pensa i volen aquests davant d’un aspecte o problema.

Quin és el problema real i que moltes vegades aquestes eines no acabin tenint els resultats esperats? No hi ha planejament, ni estratègies, ni res, a més de molt poca coordinació en molts aspectes, cadascú té una ocurrència, i va fent.

Les accions al carrer amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la ciutadania, no es pot fer com un campi qui pugui, o resultat, d’una moda o ocurrència, hi ha d’haver una estratègia perfectament planificada i sabent tothom, per a una qüestió d’eficàcia, quins recursos es posen al carrer per a relacionar-se amb la ciutadania, precisament per a evitar duplicitats i missatges diferents.

Agents per la Convivència, Inspectors de diferents serveis, Informadors ambientals, Educadors, Via Pública i Policia Municipal, tots actuant a la via pública i d’una forma o altra, intentant influir i incidir respecte als comportaments i hàbits de la ciutadania. Totalment descoordinats, moltes vegades d’esquena els uns als altres, demostrant un alt nivell d’ineficàcia i dispersió dels objectius i missatges. Cal tenir en compte, que alguns d’aquests elements tenen com a objectiu el canvi d’hàbits i comportaments, ja sigui per a respectar el mobiliari, el bon ús dels serveis municipals, la separació dels residus, garantir la neteja dels espais públics o l’incivisme en els comportaments dels animals domèstics a la via pública. Per tant, garantir l’aplicació del sentit comú, de les normes i de la convivència en l’ús de l’espai públic és fonamental.

En aquest sentit, no cal anar creant noves eines, els Agents de Convivència són totalment innecessaris a tots els efectes, amb una sola eina com són un grup d’informadors ambientals ben format i suficient que no estigui subjecte a Plans d’Ocupació temporals, és suficient, ja que tot i el nom, els seus objectius van més enllà de temes només relacionats amb la sostenibilitat ambiental, com: la gestió i ús correcte dels serveis municipals, la tinença responsable d’animals, l’Anella Verda, la neteja…, molts dels aspectes que afecten l’ús de l’espai públic en el seu conjunt. I el que cal garantir, és que aquests equips tinguin continuïtat i de veritat els responsables municipals s’ho creguin, i deixin de fer mers discursos de paper i anar inventant conceptes, quan el que cal és aplicar els existents de forma efectiva. I això també vol dir, fer campanyes de veritat pactades i acordades i dissenyades amb la participació de la ciutadania, i sobretot, amb les seves entitats. Destinar més recursos pressupostaris per creu de veritat en la informació i la sensibilització, i no anar com els crancs, sempre endarrere i només parlar teòricament de necessitats estratègiques però després no aplicar-les.

Inventar-se nous conceptes, Agents per la Convivència, posats sota la responsabilitat del Servei de Policia Municipal, ja és de riota, per no dir una altra cosa. Les eines d’informació i sensibilització ja existeixen, ja tenen llarga experiència i uns objectius clars, no calen nous invents. El que cal és que d’una vegada algú posi ordre de veritat al Servei de Policia Municipal perquè complementi d’una vegada a les eines d’informació i sensibilització. El mal funcionament de la Policia que ha de fer la seva feina, que és fer complir les normes i ordenances sense excuses, la feina de sensibilització és per aquells que l’han de fer, la Policia ha complementat aquesta tasca fent aplicar les normes i sancionar sense contemplacions les accions d’incivisme reiterat i les bretolades permanents.

La situació actual, no és de manca d’informació, ni d’accions de sensibilització, és de deixadesa de les obligacions d’aquells que han de fer complir les normes.

I aplicar sancions de forma efectiva, és la part final de la sensibilització. Quan a algú se l’ha advertit de les normes, després algú les ha de fer complir i aplicar el règim sancionador, i deixar de mirar a una altra banda i anar donant excuses reiterades per amagar les deficiències i la manca d’eficàcia. Avui aquest és el problema real i que els responsables polítics del govern amaguen i no volen solucionar. I els Agents per la Convivència estan abocats al fracàs, a més de ser innecessaris, ja que aquesta no és la solució com ja he explicat, un invent caduc, i una mesura de mer entreteniment del regidor que no vol afrontar el problema real, com li passa amb altres temes de la seva gestió.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari