No hauria de sorprendre a ningú que l’equip de govern del Psc –PsoE, no vulgui una gestió pública del servei d’autobusos. La gestió d’Eco-Equip ja va ser una casualitat, i per això l’han gestionat de forma maldestre, i la posada en marxa de Taigua és el resultat d’un estirabot, i ja veurem com acabarà aquest tema.
El Psc- PsoE, no creu en la gestió pública dels serveis públics, sempre ha estat a favor de garantir el negoci dels sectors privats encara que aquests siguin del tot opacs i costin més diners. No volen problemes amb els poders fàctics ni amb els sectors econòmics, per això durant quaranta anys han garantit el negoci als promotors privats del totxo, amb un model de ciutat fonamentada amb els seus interessos. I sobretot, han evitat qualsevol enfrontament, l’única excepció ha estat la gestió de l’aigua i com deia resultat d’un mer estirabot personal i la mala gestió de Mina en tot aquest tema, però repeteixo, aquest tema no està tancat i ja s’està reconduint per a garantir el negoci de Mina. És més, l’Alcalde que ja era contrari al canvi de gestió, ja ha deixat cinc anys de termini amb la possibilitat de refer les coses. Cal tenir en compte que el seu partit no té principis, ni ètica, ni ideologia, ja fa anys que va renunciar a tenir-la, només garantir la cadira i el sou. I només dependrà de la ciutadania impedir-ho.
En el tema del transport públic, l’equip de govern ja va demostrar que ja va renunciar a la compra de vehicles amb ús de combustibles no contaminants, contradient-se amb les recomanacions del pla de reducció d’emissions contaminants. I el tema referit a la nova licitació que va ser un desastre, fet que va motivar parar el procés. En aquesta licitació ja no es va recollir tampoc la possibilitat de la gestió directa del servei.
Cal recordar que estem davant del pitjor Psc-PsoE local, i que alguns dels seus membres podrien estar perfectament afiliats a Ciudadanos o Vox. Per això no tenen cap problema ni escrúpol de mantenir acords amb el primer, el PDeCAT i PP. Senzillament, estaria en el seu estat natural, o sigui, amb la dreta pura i dura, afavoridora dels interessos privats en detriment dels interessos públics i de la ciutadania.
Un altre element que demostra les prioritats del govern en temes de mobilitat, és el poc compromís en aplicar-les, més voluntat dels bons tècnics del servei, que no pas el compromís polític, més afavoridor del vehicle privat, que d’aplicar criteris de sostenibilitat ambiental. Només cal veure la política de pàrquings, la incapacitat de promoure carrils bici de continuïtat, o de generar augment en l’Impost de Circulació i més zones peatonals al conjunt de la ciutat, així com molt més compromís amb la promoció del transport públic.
I ha fet com fan sempre, rebutgen estudiar la possibilitat d’una gestió pública, i deixen la decisió al proper govern, que ja saben que tindrà molts problemes per a gestionar decisions tant importants com aquesta, demostrant el nivell d’irresponsabilitat que tenen. Aquest és un tema prou important per a consultar i fer participar a la ciutadania, però és clar, en aquest aspecte tampoc hi creuen, posaria en risc els pactes ocults amb els poder fàctics als que han de tenir contents.
I per últim, a més de la manca de convenciment en la gestió pública dels serveis bàsics, l’interès en afavorir als sectors privats, coincideix amb la mala gestió política d’una Àrea de Territori, on han coincidit molts dels grans temes, i cap quedarà resolt, serà una legislatura perduda, on el nivell d’incompetència i manca de compromís, deixarà tots els temes importants empantanegats: transport públic, anella verda, Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, policia municipal, temes d’urbanisme i obres, i la gestió de l’abastament de l’aigua que ja veurem quin serà el final. Per tant, s’han ajuntat la manca d’un model dels temes de necessitats bàsiques, la manca de projecte de ciutat, la manca de criteris ideològics d’esquerres i la incompetència i manca de compromís polític. Pors i contradiccions i manca de transparència no ajuden. Però bé, és el que hi ha, i el futur proper tampoc ajuda, però hi ha una cosa evident, al final tot depèn de la ciutadania per acabar-ho d’una vegada o mantenir l’absurd.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari