Com sempre Ciudadanos busca qualsevol motiu per a buscar l’enfrontament i la degradació sistemàtica de la convivència, sempre té un motiu per a la crispació, per sort de moment encara ningú ha respost com es mereixerien, ja que els agrada tant la confrontació, de moment per sort i responsabilitat, a ningú tot i pensar-ho no han respost a les seves provocacions, que demostren odi i violència, ja que ningú es confongui, el seu discurs ja és un mode de violència sistemàtica, i és el mateix que la que exerceixen els seus matons de carrers actuant pels diferents llocs de Catalunya, amb la sort que estan ben protegits per la policia i la guàrdia civil així com una part important de la magistratura.
Un dia els llaços grocs, un altre les banderes, els CDR’s, i ara la pancarta a la façana de l’Ajuntament, i demà serà contra alguna altra cosa, qualsevol excusa és bona per a muntar un conflicte. Però bé, aquests impresentables em preocupen i m’interessen molt poc.
El que sí que és preocupant i contradictori, és el que fa l’equip de govern de Psc-PsoE, que es passa totes les mocions aprovades pel Ple, inclús les que voten ells, pel forro. Això ja ho va dir i deixar clar un tinent d’Alcalde a la Taula de Residus, que ells les mocions les guardaven en un armari, més clar l’aigua. I jo no em refereixo només al tema de la pancarta dels presos, és el respecte a les decisions que es prenen en aquell espai que se suposa és el centre de les decisions democràtiques dels representants de la ciutadania, el Ple Municipal. I el que no val és menystenir els acords majoritaris dels temes tractats, i no val anar guardant les Mocions o Resolucions en un calaix quan no et convé, o anar fent alcaldades com si encara fóssim al Segle XIX o durant el franquisme. Per desgràcia, encara estem en un model arcaic i obsolet on el paper de l’Alcalde és com un dictador que té totes les atribucions, un paper absurd i fora de lloc.
“El que no val és menystenir els acords majoritaris dels temes tractats, i no val anar guardant les Mocions o Resolucions en un calaix quan no et convé, o anar fent alcaldades com si encara fóssim al Segle XIX”.
El discurs de l’Alcalde respecte a què l’Ajuntament és la casa de tothom, el mateix que interessadament fa Ciudadanos, i que ha de mantenir la pluralitat de la diversitat de la ciutat, no s’ha de definir. A més d’absurd, és una fal·làcia interessada, ja que llavors no cal que es presentin opcions polítiques, ja que en cap cas ningú les podrà aplicar. L’equip de govern no pot decidir, ni exercir sobre res, perquè llavors trenca la pluralitat. Suposo que quan un es presenta amb un programa electoral que és del tot parcial, no ho fa per no aplicar-lo, i al final afectarà al conjunt de la ciutadania, no?
El problema és que només apliquem el criteri de governar per a tothom només en funció del tema o dels interessos. En aquest cas el problema de l’Alcalde i del seu partit, és que no tenen model, ni ideologia, ni res, a més de ser uns cagadubtes permanents, i alguns dels seus membres coincideixen més amb els postulats de Ciudadanos, que amb el seu l’electorat. I seria molt interessant que aquest discurs se l’apliqués de veritat, si l’Ajuntament és la casa de tothom, llavors perquè el seu partit l’ha convertit en casa seva i convertint-lo després de quaranta anys en la seva oficina de col·locació, això ja ho va dir un dels seus secretaris d’organització: “l’Ajuntament és la nostra casa”. Tenia molt clar en què s’havia convertit l’anomenada “casa de tothom”.
“El problema és que només apliquem el criteri de governar per a tothom només en funció del tema o dels interessos.”
I també seria interessant com s’han establert les relacions amb els poders fàctics locals al llarg de tots aquests anys de gestió, que han estat els veritables gestors de la ciutat i els menys interessats en el canvi polític.
El problema no és si penjar o no una pancarta, aquest no és el problema de fons, és la incoherència i la manca de transparència i d’escrúpols de no aplicar allò que es diu, d’utilitzar un fals discurs per amagar la covardia de no afrontar els problemes, i ser de veritat d’esquerres i compromesos amb la “O” d’obrer i la “S” de socialista. És molt bonic afirmar que li sap greu la situació del Sr. Rull i d’altres, per a actuar amb total incoherència i hipocresia per no fer res, la veritable cara d’un partit que no sap el que és, ni on va.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari