Burocratisme, el seu excés de normes, tràmits, cues interminables i paperassa que dificulta la relació dels ciutadans amb l’administració fa que tot vagi més lent per arribar a les solucions més necessàries. Crec que les feines monòtones i repetitives les haurien de fer les màquines o robots i mentrestant les persones fer aquelles que requereixen la creativitat i el pensament humà.
Però, algú de nosaltres té la valentia per canviar aquesta maquinària de pesos pesants per dins? Si tinc l’oportunitat, segur que ho faria, amb un equip vàlid i una metodologia de combinar la intel·ligència artificial i la col·lectiva de les persones, això ens permet conquerir els nostres reptes més irresolubles. I no només canviar l’ajuntament per dins, sinó també acabar amb la corrupció; us imagineu una administració pública realment transparent i lliure de corrupció? Ho podem aconseguir?
Un dels detalls que cal destacar és que sempre, arribat el moment de les eleccions, tant les noves formacions polítiques com Primàries Terrassa, com els tradicionals partits de sempre, tenen un factor en comú: totes ho volen fer, estan obsessionats amb canviar el món. Jo personalment em conformo en entendre’l primer, tinc la confiança que la nova formació política de Primàries Terrassa no caigui en aquesta obsessió dels altres partits polítics.
Per entendre part del que estem vivint cal fixar-se en detalls, com per exemple, una tarda fent un cafè, al Raval de Montserrat amb un amic nord-americà que ara viu a Terrassa, reflexionant sobre la situació actual i la seva visió sobre la realitat política independentista i el seu impacte en la societat, sobretot, a l’hora de mobilitzar-se. Em va dir: “Mouad, estic sorprès de la gent a Catalunya i la manera que lluita per la independència. Un dia fent turisme a Barcelona, em trobo amb una manifestació independentista on vaig presenciar càrregues policials, hi havia gent afrontant amb valentia aquestes càrregues, però hi havia a pocs metres, grups de manifestants asseguts a les terrasses dels bars, prenen cerveses, i aquest contrast em va sorprendre. Per què? Si fos jo allà, als Estats Units i si tinc clar que vull lluitar pels meus drets, no podria estar fent una cervesa, ho estaria donant tot en aquell moment perquè seria la màxima prioritat!”
Jo li vaig respondre que potser part de la gent encara no està mentalitzada o, millor dit, està en un procés de mentalització del que suposa lluitar per un dret humà com la llibertat d’expressió. I això passa probablement per l’articulació de les següents fases, l’ordre de les quals és important: fase 1, prendre consciència del que està passant; fase 2, d’informar-se del que està passant; fase 3, valoració de la informació; fase 4, ordre de prioritats i fase 5, accions.
Per exemple, el cas dels manifestants que prenien cervesa a pocs metres respecte d’altres que estaven sota les càrregues policials: s’ha produït un salt de la fase 1, de la consciència, a la fase 4, d’ordre de prioritats, sense haver passat per la fase 2, la d’estar ben informats i per la fase 3, per fer una bona valoració de la informació com a criteri i ordenar correctament les prioritats.
En definitiva si es respectés l’ordre que anteriorment he articulat, anar a l’acció seria molt més fàcil.
“Si volem renovar la democràcia, hem de renovar la nostra mentalitat primer”.
Mouad Essemmaa. Candidat de Primàries Terrassa. Terrassa 2019
Deixa un comentari