Assemblea Coop57 Catalunya: Les finances ètiques i solidàries fan camí

No Comment
La sala d’actes de la Lleialtat Santsenca acollí l’assemblea del Coop57. Foto PV

Pep Valenzuela

«Volem construir un sistema econòmic nou”, afirmà en Xavi Teis, membre de l’equip tècnic de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57 Catalunya, tot fent el balanç del curs passat, 2018. Un balanç il·lusionador, perquè l’entitat i la feina de fa no para de créixer. L’any passat s’han fet préstecs per valor de 14.464.010 euros, «són les xifres més elevades de Coop57», però matisà: «això ve de lluny, són anys de treball».

A la trobada anual de l’entitat financera, celebrada en la seu de l’antiga cooperativa Lleialtat Santsenca, al barceloní barri de Sant, no es veien corbates ni maletins, no hi havia a la porta cotxes de luxe, cap executiu agressiu ni tauró de les finances. Coop57 va néixer amb una part dels fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament un grup d’antics treballadors de l’editorial Bruguera, després d’una lluita de prop de 10 anys.

El fons es va crear per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, especialment aplicant models cooperatius. A partir de 2005, Coop57 va posar en pràctica un model de creixement en xarxa arran de l’interès que havia despertat aquest experiment en altres territoris. Actualment, hi ha 7 seccions territorials (Catalunya Aragó, Galícia, Madrid, Andalusia, Euskal Herria i Astúries), a més d’un grup promotor al País Valencià.

Així doncs, a la cooperativa financera no existeix la figura del «client», sinó que totes les persones i entitats que es vinculen ho fan com a entitat sòcia de la cooperativa, i poden ser de dos tipus: de serveis (entitats de l’economia social i solidària) i col·laboradores (persones i entitats).

Es tanca l’any 2018 amb 881 entitats sòcies de serveis i més de 2.000 de col·laboradores, 93 i 354 més que l’any anterior, respectivament. Al temps, es compten 1.917 persones que són avaladors de nous préstecs. «Parlem d’una base social molt valuosa que cal posar en valor», emfasitzà en Teis.

A partir del 2013, recordà el tècnic, es va decidir ser un «actor més actiu de transformació social», així com ampliar el teixit social de relacions, crear instruments financers i treballar amb administracions locals quan sigui possible. Els objectius, certament, van construint-se a bon ritme.

Amb l’aparició de nous governs municipals que han obert espai per l’economia social i solidària, s’han plantejat noves possibilitats, com ara crear cooperatives de serveis públics, una opció en principi interessant, però, subratllà en Teis, sempre que l’administració local no sigui la veu cantant, sinó que ho siguin les entitats socials.

Altres debats en curs en els òrgans de Coop57 giren entorn dels Ateneus Cooperatius, habitatge com a dret d’ús, no propietat individual; exclusió social, desenvolupament rural i agrari, respostes col·lectives al consum, i feminismes.

Criteris feministes

El 2012 va iniciar-se el debat, recordà l’Eli, membre també de l’equip tècnic. Però va ser el 2015, en una trobada a Saragossa, quan es va presentar la realitat de Coop57 en relació amb aquesta perspectiva, tot marcant un tombat que va comportar «molt empoderament», emfasitzà l’Eli, introduint criteris feministes a l’hora d’organitzar i pensar l’estructura i treball de l’entitat, incloent-hi preguntes als qüestionaris amb els quals treballa la Comissió Social. El treball continua, per exemple, Coop57 va convocar a la vaga feminista de l’any passat. «Queda per fer encara, però no tenim pressa, parlem de llarg termini, anem contagiant a la cooperativa», afirmà l’Eli.

L’assemblea aprovà el balanç de l’exercici i el pla de treball pel 2019.

Per a més informació, es pot consultar: http://www.coop57.coop

Related Articles

Deixa un comentari