[Miquel Mallafré] Immoral

Escoltar els fiscals del Procés, fa que la tripa hagi de fer esforços per no acabar asseguda al vàter. El festival d’estupideses per construir un relat que no se’l creu ningú ni a dins ni a fora, malgrat les proclames del senil Josep Borrell per convèncer a Europa que Espanya és un país amb totes les garanties, fa que la cosa sigui molt difícil de digerir. No ens enganyem, la sentència ja està feta i l’aplicaran al preu que sigui. Hi ha molt en joc.

Entre “la fiscalia que t’ho afina” i els jutges de capçalera del PP, el Consell de Guerra contra l’independentisme català segueix la llera marcada pel Règim. Molt fàstic, però poca sorpresa. Veure a una Fiscalia volen encaixar amb calçador el delicte de sedició i, sobretot el de rebel·lió, al preu que sigui, fa trontollar encara més tot el despropòsit. Per molt que ho intentin, argumentar una mentida és com escombrar una escala cap amunt, costa tot un món poder “raonar” que els fets d’aquells dies van ser una rebel·lió. Filant molt prim, arribaríem a poder encaixar la desobediència i, collant molt, una malversació de fons públics. Queda clar, que si segueixen per aquesta línia, qualsevol instància judicial internacional, farà envermellir a la justícia espanyola una vegada més. Que si “muralles humanes violentes llençades sobre els pacífics servidors d’Espanya”; que si “violència passiva”; que si “provocació passiva”; que si “cotxes devastats”. La indigència de la justícia manejada pel darrere en tota la seva esplendor. Els falsos arguments que evidencien la maldat i l’estupidesa de qui ho pronuncia. En fi, l’espectacle ha començat, venda de quincalla jurídica al cent per cent, si no, de què han viscut aquests quatre superdotats de la fiscalia? La fiscal Seoane (fiscalia de l’Estat), amb els seus dos màsters a la URJC s’acredita ella sola, en el límit té la penitència.

“Molts sabem que aquesta immoralitat acabarà a Estrasburg, i condemnaran a l’Estat espanyol”

M’agrada observar com pujar dalt d’un cotxe per demanar a la gent que protesta al carrer que es dissolguin, es considera un delicte penat amb trenta anys de presó i, pels que defensen això mateix, apareixen en una plaça pública autoproclamant-se presidents, és un acte legítim (Colón). Per no esmentar l’afer Altsasua, invisibles per a la justícia.

Molts sabem que aquesta immoralitat acabarà a Estrasburg, i condemnaran a l’Estat espanyol. Però mentrestant els processats es passaran anys a la presó. El que volen els “españolazos” és venjança, res a veure amb la justícia. Els nazis van tenir els jueus, els “españoles y muy españoles” tenen els catalans. Josep Pla deia que: “ser català és com ser coix, borni o sord” i Gabriel Ferrater ho rematava: “Ser català és una màquina de tortura, sempre has de justificar-ho tot, és esgotador”. Queda clar que el judici als presos no aportarà cap solució, aquest judici només donarà una sentència per estar al mateix lloc o pitjor. De tothom és sabut que la justícia espanyola és a la justícia el que la música militar és a la música. Tot plegat una immoralitat.

Miquel Mallafré