Les nostres riqueses. Una llibreria a Alger
Kaouther Adimi
Traducció d’Anna Casassas
Edicions del Periscopi, Barcelona, 2018
192 pàgines
Una de les noves propostes que ens arriba de la sempre encertada Edicions del Periscopi és una història breu sobre l’amor als llibres i a la literatura en un món convuls. La història és breu, sí, però en cap cas lleugera i mancada de sentit. Edmond Charlot obre una llibreria al cor d’Alger a mitjans dels anys 30 amb la intenció d’establir-hi un punt de trobada d’autors de les diferents ribes del Mediterrani, amb aquella il·lusió d’inaugurar un projecte destinat a establir ponts entre cultures, confessions religioses, idees i maneres d’entendre la cultura, en general, i la literatura, en particular.
L’espai, sota el nom de Les Vraies Richesses esdevindrà un símbol d’inconformisme i de desafiament a la censura de l’època, dels cànons i la supèrbia colonial amb que la metròpoli tractarà la colònia algeriana. Partint de la idea de ser un punt d’intercanvi de llibres i d’idees, Les Vraies Richesses acabarà publicant, sota el nom d’Éditions Charlot, obres compromeses i polèmiques d’Albert Camus, com ara l’obra de teatre Révolte dans les Asturies, sobre la revolució minera del 34 i la seva brutal repressió posterior. Camus apareixerà sovint a les pàgines d’aquest llibre, mentre ajuda a Edmond Charlot en la seva tasca d’editor independent, però també hi apareixeran altres grans autors del segle passat com André Gide o Saint-Exupéry.
El llibre, que porta per títol Les nostres riqueses és també un retrat sobre el món editorial a la França dels anys 30 fins als anys 60, on una editorial humil ubicada a Alger ha de lluitar contra els vaivens propis del negoci i alhora ha de conviure i sobreviure amb la competència dels monstres de la metròpoli com Hachette o Gallimard, que faran de tot menys competència lleial quan aquesta petita empresa intenti treure el cap. Acompanyant aquesta història metaliteraria on es barregen realitat i ficció, Les Vraies Richesses patirà les angoixes de la Segona Guerra Mundial i l’alliberament (Charlot serà mobilitzat), i l’any 54 viurà la revolta del FNL a Algèria i la sagnant repressió que la va seguir.
Paral·lelament, el llibre ens situa a l’any 2017, on el jove enginyer francès Ryad, acabat d’arribar de París, rep l’ordre de tancar la llibreria per obrir-hi una botiga de bunyols. Quan arriba al barri es trobarà amb un mur de resistència passiva dels veïns, que es negaran a ajudar-lo en res, ni tan sols li vendran pintura per a pintar el nou local, mentre que la figura de l’Abdallah, impertèrrit a la vorera de davant de la llibreria, li anirà descobrint els secrets que amaga aquell mític local. Molts dels veïns, i fins i tot el propi Abdallah, no eren gaire lectors, però el seu acte de resistència ens demostra l’estima de la gent cap a la botiga com a font de cultura viva i de memòria col·lectiva, com un element indispensable per recordar els moments d’auge cultural i dignitat social que va representar Les Vraies Richesses per a una ciutat com Alger.
La jove escriptora algeriana Kaouther Adimi (1986) ens transporta, a través del gran amor a la literatura, a les complicades relacions del passat, i del present, entre Algèria i la metròpoli francesa. El llenguatge és subtil i evocador, ens parla de fets lluminosos i fets obscuríssims. La tragèdia hi és present, de forma ominosa, encara que no la veiem directament, però Adimi aconsegueix, sense edulcorants, que ens quedem amb la riquesa que va suposar el somni d’Edmond Charlot: que la cultura i la literatura no tinguessin fronteres, que fossin un punt de trobada, no només entre les dues ribes del Mediterrani, sinó entre totes les cultures de qualsevol racó del món. I que la força de la cultura i de la literatura s’alcés, triomfant, damunt de les injustícies i del soroll de les armes.
Jordi Sellarès
Deixa un comentari