Ivan Carrasco
És el que diuen certs polítics lloant les bondats de certs licors en actes oficials. Ho va dir, no textualment, el senyor Ballesteros, alcalde de Tarragona, fa pocs mesos quan es va exhibir envoltat d’ampolles de Chartreuse incitant el seu consum. També ho va dir, fa uns anys i amb la seva prepotència habitual, el senyor Aznar quan va afirmar que a ell ningú li havia de dir si es prenia dues o més copes… Però aquests mateixos polítics s’omplen la boca a l’hora de condemnar «el botellón» i no els hi tremola la mà a la hora de multar per aquestes dues copes begudes mentre condueixes a un ciutadà qualsevol. Tampoc els hi tremola quan cobren dels empresaris del vi i dels licors.
Ja estem acostumats al cinisme i la falta d’ètica dels nostres dirigents, però fets com aquests són francament incomprensibles i menyspreables, ja que l’alcohol és de llarg la pitjor de les drogues (només és legal perquè és la droga de l’Imperi, o sia, d’Occident). Tan sols cal repassar la llarga llista d’accidents de trànsit en què està implicat i la també llarguíssima llista de malalties de la qual és culpable. Així mateix és el que ocupa el primer lloc en la llista de desintoxicacions i urgències mèdiques, ja que els seus efectes poden arribar a ser mortals, Quants joves a l’any s’inicien amb una barra lliure i cauen en un coma etílic? Quants delirium tremens es produeixen a l’any?
De tot això se n’obliden aquests dirigents a l’hora de lloar aquesta droga beneïda pels totpoderosos lobbies de l’alcohol, tot i que és pitjor que totes les drogues il·legals juntes, i és que totes les drogues il·legals tenen algun ús benèfic. El cas de la marihuana està de plena actualitat, tant medicinal com econòmicament, i no cal explicar els seus beneficis; sense la cocaïna treure’ns un queixal seria tan dolorós com ens ho pinten a les làmines antigues d’aquest ofici, i l’opi i els seus derivats són insubstituïbles analgèsics; sense la morfina els ferits en guerres i altres catàstrofes patirien sense mesura, i les cures pal·liatives i la mort digna serien una fal·laç il·lusió.
Em pregunto: com és que d’una banda els polítics reprimeixen i per l’altre diuen: «Beu fill meu, beu»? Com és possible aquest doble raser, aquesta falta d’ètica? Potser Neró, Cal·lígula i altres sinistres tirans funcionaven així: «Perquè ho dic jo!», però actualment i després de tants segles en què la raó, per mitjà de l’ètica i la filosofia, ha intentat fer un món més humà i millor, aquest cinisme descarat, no és una involució patètica i inadmissible? Doncs no ho és, ja que el senyor Ballesteros continua com a alcalde i el senyor Aznar, des de la seva FAES, continua sembrant odi i intolerància mentre es relaciona amb la flor innata de la corrupció —només cal veure les fotos del casament de la seva filla—. No em serveix el «no ho sabia» que si que accepten els jutges.
Deixa un comentari