[Salvador Pérez] No saben ni on són, ni a on van, aquest és el problema

No Comment

Eren anys d’eufòria absurda, de mer papanatisme amb allò del terrassenquisme com a fet especial i únic, diferents de tothom i la nostra ciutat era única, sempre diferent de tot i tothom, i l’objectiu d’alguns de ser la ciutat primera del món mundial. Aquesta ha estat i encara alguns van venent, sobretot, per a fer el seu negoci i interessos personals i d’algun sector que pensa que els governants li han de garantir el seu negoci. Allò que un dia l’alcalde Royes va afirmar, que Terrassa havia de ser una ciutat i deixar de ser un poble, per tant, s’havien de construir grans gratacels i edificis d’alçada, cosa que va alegrar molt a alguns promotors i constructors, els havia garantit el negoci. A partir d’aquí, promocions del Vapor Gran, Segle XXI, zona Universitària…

L’any 2003 es va aprovar un nou Pla General d’Ordenació, i tornàvem a mantenir aquell papanatisme absurd amb unes propostes de creixement totalment fora de lloc, amb criteris d’insostenibilitat ambiental que contraposava el que hauria de ser garantir un creixement equilibrat i sobretot fonamentat amb criteris de sostenibilitat ambiental. L’objectiu, ser la ciutat més gran possible de Catalunya i el món mundial, previsió de 240.000 habitants que era un absurd, ja que comportava una necessitat de recursos d’aigua i energia no disponibles, així com una ocupació de l’espai que afectava els serveis i la mobilitat; això sí, garantia de nou els objectius de creixement de nous habitatges, per tant, continuar garantint la mamella als constructors locals, això sí, ben amanit amb un discurs poc creïble sobre el creixement controlat, amb la ciutat compacte.

Mentrestant, teníem un parc d’habitatge buit sense ocupar entorn de nou mil. Avui aquest parc d’habitatge buit està entorn dels quinze mil. Mentrestant, la política d’habitatge de promoció pública és deficient, tenim persones desnonades i obligades a ocupar amb el risc que comporta part d’aquests habitatges buits, tota una paradoxa. No cal més promoció d’habitatges, cal aprofitar els existents, per criteris de racionalitat i de sostenibilitat ambiental.

En aquells moments d’eufòria i desbocament, i no saber on es va, en comptes de plantejar una proposta que d’una vegada aprofites per a afrontar el problema dels residus, que ja es veia per part dels experts, que seria un dels temes importants en els pròxims anys tal com s’ha demostrat. Es va anar a un dels sistemes més absurd i insostenible tant en costos econòmics, com mediambientals, la recollida pneumàtica. I es posa en els aspectes normatius del POUM tot obligant a les noves promocions d’habitatges a posar aquest sistema. Torresana i el Vapor Gran seran dues de les promocions, que mai han funcionat, això si, va anar molt bé als promotors com a complement al cost de venda dels habitatges.

La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament en la seva última reunió decideix la modificació normativa del POUM per a determinar que s’abandona el sistema de recollida pneumàtica, demostrant el fracàs i absurd d’aquella decisió.

El problema no és aquesta decisió, és la incapacitat d’entendre d’una vegada sobre la necessitat de saber on es va en la política de residus, ja que no hi ha projecte, ni se sap sobre quins objectius es planteja. L’equip de govern pensa que ha descobert la sopa d’all, amb l’aplicació d’un sol sistema de recollida de residus, la recollida lateral que ja està més que implantada i provada a molts municipis, i s’ha demostrat que no és cap solució eficient per a millorar les dades de recollida selectiva en quantitat i sobretot, en qualitat.

Si de veritat es vol afrontar el problema i aconseguir els objectius, s’ha de fer amb la implantació de diferents sistemes, incloent-hi de forma important el porta a porta combinat amb accions de sensibilització permanents i d’aplicació de sancions de forma efectiva, tenint en compte que el gran protagonista és la col·laboració de la ciutadania. I sobretot, anar al fons del problema per a millorar el servei de recollida, cosa que no s’ha volgut fer amb total irresponsabilitat política.

I es parla d’aplicar el sistema de recollida lateral combinat amb la implantació de mini deixalleries, un sistema que ja es va aplicar en diferents punts i va ser un fracàs total que va obligar a retirar aquesta opció. Tot per a no fer el que toca, la tercera Deixalleria fixa a la zona Nord i la posada en marxa d’una segona Deixalleria Mòbil que millores aquest servei.

I d’una vegada saber que es vol fer amb la gestió dels residus, i deixar-se d’anar fent mers experiments que al final són un fracàs evident. I l’anomenat Contracte Programa Eco-Equip/Ajuntament s’ha de fer de veritat, i no presentar un absurd que res té a veure amb el que es volia, i aprovar i aplicar d’una vegada el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus que acabarà marejat i ple de pols. Es pot convertir en un Pla més com molts d’altres abandonats a la seva sort. Som la ciutat amb més Plans per metre quadrat, això si, inútilment inoperants.

Per tant, menys papanatisme de terrassenquisme absurd, i més saber on es vol anar i com ja he dit moltes vegades, més criteris de sostenibilitat ambiental al servei de la ciutadania i l’interès col·lectiu, i menys afavorir als interessos fàctics, com si la ciutat s’hagi de vendre a determinats interessos.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari