Divendres passat 22 de febrer de 2019 es va publicar al BOE la sentència de desistiment del recurs que el PP i la banca van presentar al Tribunal Constitucional contra la Llei 24/2015, una nova victòria dels promotors d’aquesta Llei, la PAH, l’APE i l’Observatori DESC que mai van deixar de creure que sí que es podia i van tornar a fer possible l’impossible.
Per què és tan important aquesta sentència que torna a posar en vigor els articles 5 i 7 de la Llei de Mesures Urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica? Perquè atorga tota una sèrie de drets a les famílies en risc o situació d’exclusió residencial: a) Obliga que davant un procés d’execució hipotecària, desnonament per impagament de lloguer o dació en pagament, si el propietari és un gran tenidor estigui obligat a fer un contracte de lloguer social per un mínim de 3 anys i obliga a notificar l’oferta a l’Ajuntament; si el propietari incompleix, l’Ajuntament està obligat a sancionar amb 90.000€ i b) L’administració pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges, per un període de 3 anys, per a incorporar-los al Fons d’habitatge de lloguer social, en el cas d’habitatges buits de grans tenidors.
Però la clau de volta d’aquesta sentència és l’aplicació de l’article 5.6 que especifica que les administracions públiques han de garantir, en qualsevol cas, l’adequat reallotjament de les persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual. I especifica que el reallotjament ha de ser en un màxim de 3 mesos. Aquest article obliga al nostre Ajuntament i a la Generalitat al reallotjament davant qualsevol tipus de desnonament, per tant, no s’hauria de produir cap més des del divendres 22 de febrer.
Per tot això, des de Terrassa en Comú hem presentat un Acord de Junta de Portaveus per a exigir l’aplicació immediata d’aquests articles de la Llei 24/2015 i per tant demanar als jutjats i a les administracions públiques l’aturada de tots els desnonaments que afecten persones en situació d’exclusió residencial de la nostra ciutat. També demanem que el nostre Ajuntament i la Generalitat destinin el màxim de recursos i esforços per a la seva aplicació i per a reallotjar i mobilitzar els habitatges buits, que s’activin immediatament tots els mecanismes per a la cessió obligatòria i que es notifiqui als grans tenidors del registre de pisos buits de la Generalitat l’obligació de cedir-los a l’administració i, finalment, que se sancionin totes aquelles situacions d’incompliment de la llei.
Els bancs i els fons voltors no volen que les famílies amb dificultats coneguin aquesta llei que els defensa. Perquè no volen haver d’assumir responsabilitats i perquè no suporten que la ciutadania sàpiga que “es poden” canviar les lleis injustes per altres més justes i que garanteixin drets. La pregunta que ens hem de fer és si l’equip de govern del PSC del nostre Ajuntament vol una cosa o l’altra, és a dir, si posarà tots els esforços per a aplicar aquesta llei o no. Aquesta serà la línia que delimiti la defensa de la gent de debò o fer-ho veure, mentre es defensa a la banca i els fons voltors.
Xavier Martínez, Regidor de Terrassa en Comú
Deixa un comentari